Últims articles:

20/12/12

S'estanca la població de P-3 a Vilamajor (actualitzat a 31-12-2012)


Arran de la notícia de què el Departament d'Ensenyament no obrirà la tercera línia de P-3 a l'Escola Vilamagore de Sant Pere de Vilamajor, i què a mig termini la deixarà només com a Institut, resulta oportú veure fins quin punt hi ha raons per aquesta decisió:

Evolució de la població de 3 anys als municipis de Vilamajor. 2000-2012
Dades a finals de cada any

Es posa en evidència que des de l'any 2006 el nombre d'infants de 3 anys pràcticament està estancat, a l'entorn dels 125 nens i nenes. Notar que, malgrat que Sant Antoni de Vilamajor té una població total molt superior, el nombre d'infants de 3 anys es manté pràcticament igual en els dos municipis.

Tenint en compte que el grau de 0 a 3 anys no és d'ensenyament obligatori i l'ampliació de l'Escola Joan Casas de Sant Antoni de Vilamajor que permetrà acollir la demanda del primer cicle d'educació infantil, no es justifica l'ampliació a tres línies de P-3 a l'Escola Vilamagore.

La tendència de futur vindria a confirmar aquesta decissió, doncs, d'una banda, l'evolució dels naixements als dos municipis es troba en una etapa d'estancament en els darrers set anys:

Evolució dels naixements als municipis de Vilamajor. 2000-2011

Fet que propicia que el nombre de nadons (població menor d'1 any) es trobi estancanda entre els 100 i els 125 nadons, amb tendència a la baixa en els darrers dos anys.

Evolució de la població menor d'1 any als municipis de Vilamajor. 2000-2012
Dades a finals de cada any

Tot plegat, els fluxos migratoris dels infants de 0 a 3 anys, que han proporcionat nous efectius a la població en arribar a l'edat de tres anys, han experimentant fortes davallades a Sant Antoni de Vilamajor a partir de l'inici de la crisi, per be que al 2012 han retornat a valors més estabilitzats. A Sant Pere es continua mantenint a l'entorn del saldo positiu dels 10-15 infants, gràcies a l'immigració neta de parelles joves amb nadons. 

Tampoc el balanç migratori justifica doncs l'ampliació de les dotacions de P-3:

Saldo migratori de la població de fins a 3 anys als municipis de Vilamajor. 2003-2012
Nota: la gràfica presenta la diferència entre els infants de 3 anys en l'any de referència, respecte els infants de 0 anys existents tres anys abans. Equival al saldo migratori que hi ha hagut en els infants de fins 3 anys.

Sia com sia, la tendència és d'una certa estabilitat de la població de P-3 a Sant Pere de Vilamajor, i de lleugera davallada a Sant Antoni de Vilamajor.

En el conjunt dels dos municipis, la població en edat escolar tendeix a disminuïr en el tram dels 0 a 6 anys i pel que fa a la ESO, a mig termini pot considerar-se estancada, després dels importants creixements de la darrera meitat dels anys 10's, sent suficients fins a 5 línies per cobrir la totalitat de la demanda potencial dels dos municipis:

Evolució de la població escolar de Vilamajor per edats: 2006-2012

Sembla coherent que els nostres governants estudiïn les dades abans de prendre decissions que costen molts diners, ja que després passen coses com la de l'aeroport de Castelló.


Font de les dades: Padrons municipals d'habitants i Moviment natural de la  població, IDESCAT.

Nota: Totes les dades es refereixen a la població a finals de cada any de referència. Reitero el meu agraïment als Ajuntaments de Sant Pere i de Sant Antoni que hagin facilitat les dades provisionals a 1-1-2013, sense les quals els estudis demogràfics estarien desactualitzats.

17/12/12

L'ocupació s'enfonsa a Sant Pere de Vilamajor i resisteix a Sant Antoni


En els darrers dotze mesos (novembre 2011-novembre 2012), Sant Pere de Vilamajor ha perdut 107 llocs de treball legals, un 9,1% dels què hi havien, per situar-se a només 1.087 llocs de treball.

La situació a Sant Antoni de Vilamajor, però, ha estat més estable, doncs en els darrers dotze mesos només ha perdut 14 llocs de treball, un 1,2% dels llocs de treball que hi havia al novembre de 2011.

Així, Sant Antoni torna a superar Sant Pere de Vilamajor en llocs de treball, fet que no passava des de finals de 2007:


Comparatiu de l'evolució dels llocs de treball existents als municipis de Vilamajor al mes de novembre

Certament, els cicles estacionals, molt pronunciats a Sant Pere de Vilamajor, fan que en els darrers mesos de cada any l'ocupació arribi als seus mínims anuals en aquest municipi, i què a finals d'any pràcticament s'igualin els llocs de treball en els dos municipis, però enguany la disminució hivernal a sant Pere de Vilamajor ha estat més acusada, com ja es va vaticinar amb les dades força negatives de la campanya d'estiu:

 Evolució mensual dels llocs de treball dels municipis de Vilamajor: 2008-2012
  
Evolució mensual comparada de l'ocupació a Sant Pere de Vilamajor: 2008-2012

Evolució mensual comparada de l'ocupació a Sant Antoni de Vilamajor: 2008-2012

Tant en el cas de Sant Pere com en el Sant Antoni els registres d'ocupació comparables amb els actuals es situen a finals de 2005 en termes corrents i a nivells de 2007 en termes de mitjanes anuals.

En termes desestacionalitzats (mitjana anual mòbil) Sant Pere de Vilamajor encara manté més llocs de treball mitjos que Sant Antoni, per be que les diferències s'estan escurçant donada la resistència de l'ocupació a Sant Antoni i la degradació de l'ocupació a Sant Pere de Vilamajor:

Evolució dels llocs de treball dels municipis de Vilamajor. Mitjana anual mòbil. 2009-2012

Tant Sant Pere com Sant Antoni de Vilamajor tenen dèficit de llocs de treball, doncs els llocs de treball localitzats en els municipis són de l'ordre del 40% de la seva població activa estimada en el cas de Sant Antoni i del 54% en el cas de Sant Pere de Vilamajor.
  

Nota: les dades es refereixen a treballadors afiliats a la Seguretat Social, amb dades del darrer dia de cada mes.

29/11/12

El copagament frena els 1.000 milions de receptes


La reforma del sistema de copagament ha arribat just quan el consum de medicaments pagats pel Sistema Nacional de Salut arribava a Espanya a fregar els 1.000.000.000 de receptes anuals (160.000.000 a Catalunya).

Un simple càlcul ja dóna com resultat una exagerada xifra de consum de medicaments per usuari de la sanitat pública.

Evolució interanual del nª de receptes finançades pel Sistema Nacional de Salut (% de variació interanual)


El preu introdueix racionalització en el consum, més que ser en sí un procediment d'obtenció d'ingressos.

Així, si a principis de 2011 la despesa anual en medicaments ambulatoris pagada pel Sistema Nacional de Salut va ser de 12.116 milions d'Euros a tota Espanya (1.832 milions anuals a Catalunya), a finals de novembre de 2012 el consum interanual de medicaments pagats pel sistema ha passat a 11.135 milions d'Euros a Espanya (1.682 milions en els darrers dotze messos a Catalunya).

Ens hem posat a nivell del mes de setembre de 2009.

Vegeu també aquest article.

26/11/12

(Una) radiografia de les eleccions a Vilamajor i el cas de la Mesa nº 2


Un cop fetes les eleccions al Parlament de Ctalunya, els resultats obtinguts per les diferents formacions en els municipis de Vilamajor és força entenidor de les preferències polítiques dels nostres ciutadans.

Aquí teniu els resultats comparatius, força interessants:

Orientació política dels grups polítcs votats als municipis de Vilamajor

 Orientació sobiranista dels grups polítcs votats als municipis de Vilamajor

El votants a partits que es declaren sobiranistes són un 7% superiors a Sant Antoni, superant-se àmpliament la majoria en ambdós municipis.

En el mateix sentit, a Sant Antoni hi ha un 4,9% més de votants a partits que advoquen pel dret a decidir que a Sant Pere de Vilamajor. En els dos municipis es superen les 3/4 parts de votants a partits favorables a aquest dret a decidir.

Pel que fa a l'evolució socio-política en comparació amb les eleccions al parlament del 2010, la evolució de la ciutadania de Vilamajor també és força interessant:

Evolució socio-política dels grups polítcs votats a Sant Antoni de Vilamajor. Comparatiu 2010-2012
 Evolució socio-política dels grups polítcs votats a Sant Pere de Vilamajor. Comparatiu 2010-2012

En els dos municipis es donen evolucions molt similars:

- Creix de manera important el vot a formacions d'esquerres (12,5 punts a Sant Antoni i 11,0 punts a Sant Pere).
- Creix el vot sobiranista (4,5 punts a Sant Antoni i 4,6 a Sant Pere).
- Creix el vot favorable al dret a decidir (2,4 punts a Sant Antoni i 3,0 punts a Sant Pere).

Com a darrera curiositat, el 93,3% del electors amb vots vàlids de Sant Antoni de Vilamajor han votat al 2012 a grups que han obtingut representació parlamentària (89,5% al 2010), mentre que ha Sant Pere de Vilamajor ho ha fet una proporció lleugerament menor d'electors, del 91,8% (87,4% al 2010).

Nota: Només s'han classificat les orientacions polítiques dels 9 primers grups polítics per vots obtinguts; el diferencial fins al total de vots vàlids figura en l'epígraf "Resta", i no s'han computat com favorables a la variable del Dret a decidir, per la qual cosa aquesta variable podria estar infravalorada.
  
Addenda: el cas de la mesa electoral nº 2 de Sant Antoni de Vilamajor

Per acabar, és curiós remarcar el distint comportament de la mesa electoral nº 2 de Sant Antoni de Vilamajor, en comparació amb la resta de meses electorals del municipi:


Resultats sobiranistes a les diferents meses de Sant Antoni de Vilamajor (*)
(*) La gràfica representa els percentages de vots als 9 grups polítics més votats respecte el total de vots vàlids. La participació és la real.

Noti's també la baixa relativa en la participació.

A la mesa 1-002-B els vots atorgats a formacions favorables al sobiranisme no van arribar al 50% (49,5%).

24/11/12

La construcció en estat de coma a Vilamajor


No cal ser un perdiguer per donar-se compte de què la construcció d'habitatges als municipis de Vilamajor està morta d'un temps ençà.

Les estadístiques, fredes, ens ajuden a quantificar la magnitud de la qüestió.

En els últims 24 mesos (setembre 2010-setembre 2012) només s'ha iniciat 1 habitatge a Sant Pere de Vilamajor, i precisament d'un veí meu.

A Sant Antoni en els darrers 24 mesos s'han iniciat 9 habitatges, comptant que 5 d'aquests es van iniciar en el tercer trimestre de 2010.

La paralització de la construcció d'habitatges als municipis de Vilamajor ha estat extraordinària, per bé que en línia amb el què ha passat arreu. Lluny queden ja els temps "gloriossos":


Habitatges iniciats als municipis de Vilamajor. Acumulat 2000-setembre 2012

Auge i caiguda de la construcció a Sant Pere de Vilamajor. Habitatges iniciats acumulats per etapes
 
Auge i caiguda de la construcció a Sant Antoni de Vilamajor. Habitatges iniciats acumulats per etapes

Habitatges iniciats acumulats per etapes als municipis de Vilamajor
A Sant Pere de Vilamajor es porten ja 3 trimestres sense cap habitatge iniciat. Si no fos pel nou habitage del meu veí, en 9 trimestres consecutius a Sant Pere no s'hagués iniciat cap nou habitatge.

Habitatges iniciats a Sant Antoni de Vilamajor. Trimestral 2006-Setembre 2012

Habitatges iniciats a Sant Pere de Vilamajor. Trimestral 2006-Setembre 2012
Nota: en comparar les dues gràfiques precedents, feu atenció a les diferències en les respectives escales de representació gràfica de les magnituds.

Aquest tercer trimestre de 2012 ha estat històric: no s'ha iniciat ni acabat cap habitatge a cap dels municipis de Vilamajor. El què ha passat enguany no havia passat en els 31 anys que hi ha estadístiques.

Actualment és possible comprar un pis de 90 m2 per 70.000 € (11.650.000 Ptes) al bell mig de Sant Antoni de Vilamajor.

9/11/12

El sector públic ja gasta més en interessos que en inversions



A mida que els ingressos públics són insuficients per mantenir la encara superior despesa pública, els interessos que paguen les AAPP pel deute que va augmentant es menja una bona part dels ingressos.


Proporció entre despesa per interessos i ingressos no financers. Total sector públic

Com sia que el sector públic paga els salaris de molt bona part de la població (uns 16,5 milions de persones entre pensionistes, aturats i empleats públic) i ha de mantenir en funcionament els serveis públics essencials, a mida que ha de pagar més interessos, la partida més perjudica en termes relatius està sent la inversió pública, que s'ha reduït de més de la meitat.


Despeses per interessos i inversions. Total sector públic. % PIB

Reduïnt la inversió, d'uns 20.000 milions respecte 2010, el sector públic aconsegueix que els comptes no quedin tant desquadrats. I que ningú es queixi, doncs les inversions no són demanda de la gent al carrer.

Molt interessant resulta apreciar la correlació entre el manteniment del dèficit i la inversió del sector públic:


Dèficit i inversions. Total sector públic. % PIB

 Diferència entre el dèfict públic i la inversió pública. % PIB

En la última etapa del creixement, els comptes dels sector públic donaven superàvit, fet que permetia una inversió potent, per sobre dels 40.000 milions anuals, més del 4% del PIB: el sector públic "invertia" bona part del seu superàvit, i encara sobraven diners. 

L'any 2008 aquesta situació es va neutralitzar, de manera que pràcticament tot el dèficit va equivaldre a la inversió pública.

A la vista de la degradació dels comptes públics, a partir del 2009 es neutralitza la inversió, de manera que a més dèficit menys inversió.

Sense inversió no hi ha producció, i sense producció no hi ha ocupació. Amb dèficit públic no hi ha futur.

Amb un sector públic que ja gasta més en interessos que en inversió ja es veu per quin camí de missèria anem. I continuarem anant durant uns quants anys.

(Tot l'estalvi que ha fet la Generalitat de Catalunya s'ha anat per pagar més interessos. Actualment la Generalitat gasta més del 8% dels seus ingressos en pagar interessos).

Y mentrestant, el sector públic continua vivint de pidolar diners als "mercats".De fet, "els mercats" porten ja quatre anys finançant més del 20% de la despesa pública, i ens cobren d'interessos un 8,6% de tots els ingressos que obté el sector públic.

Dit d'una altra manera, tots els ingressos públics no arriben més que a finançar el 80% de la despesa pública. I així portem quatre anys:



Cada mes, el sector públic s'està endeutant actualment a raó de 440 € per llar, i cada llar destina -sense saber-ho- 145 € cada mes a pagar interessos. A hores d'ara, cada llar espanyola té un deute amb "els mercats" d'uns 52.000 € degut al sector públic. Poca broma...

I enfront això, el sector públic frena la úna despesa que ens pot treure del pou: la inversió productiva. I la poca que es fa, ja veiem pels diaris on va a parar. Un peix que es mossega la cua, un trepant que ens enfonsa al pou. 

I mentrestant, els únics que poden fer inversions productives -les empreses-, i els únics que estimulen el consum final -les famílies- no tant sols no tenen accés als "mercats" sinò que a més se'ls retalla el crèdit, ja que s'el menja el sector públic:


Evolució interanual del crèdit per destinataris (milions d'euros).


Font de les dades: Intervenció General de l'Estat, execució dels pressupostos consolidats de les AAPP. Per al darrer gràfic, les dades són del banc d'Espanya.

6/11/12

Les despeses de personal dels Ajuntaments de Vilamajor


Evolució de les despeses de personal dels Ajuntaments de Vilamajor
Dades en milers d'Euros.

Proporció de les despeses de personal respecte els ingressos tributaris (*)
(*) Ingressos tributaris = impostos directes + impostos indirectes.

 Despeses de personal per càpita (*)
(*) Dades en Euros per habitant empadronat. Els habitants s'han calculat per la mitja entre la població a principis i a finals de cada any.

Font: Liquidacions dels pressupostos municipals 2007 a 2011.
 

30/10/12

Evolució dels deutes dels municipis de Vilamajor


Deute total dels municipis de Vilamajor: 2008-2011
Dades en milers d'Euros

 Proporció dels deutes totals respecte els ingressos tributaris
Dades: Deute total/ Ingressos per impostos, en %.

Estructura del deute de Sant Antoni de Vilamajor. 2008-2011
Dades en milers d'Euros


 Estructura del deute de Sant Pere de Vilamajor. 2008-2011

Dades en milers d'Euros

Font de les dades: Liquidacions pressupostàries 2008-2011 i Ministerio de Hacienda.

25/10/12

El dèficit tributari de Catalunya amb l'Estat arriba aquest any als 8.000 milions al mes d'agost


L'AEAT publica mensualment la recaptació d'impostos estatals per CCAA, amb la qual cosa tenim informació puntual del què l'Estat recapta a Catalunya.

D'altra banda, el Departament d'Economia de la Generlitat publica mensualment els estractes d'execució presupostària.

Dels ingressos de la Generalitat hi ha dus fonts bàsiques que porvenen de l'Estat:
- Les bestretes a compte de l'IRPF (50%) i de l'IVA (50%), així com el 58% dels impostos especials, calculats en base a unes previsions de recaptació.
- Les transferències pels diferents conceptes de repartiment de la "solidaritat" entre les CCAA que fa l'Estat, també en base unes estimacions.

La liquidació real de tot plegat no es farà fins el 2014.

Comparant els impostos recaptats per la AEAT a Catalunya i el què retorna l'Estat a la Generalitat, en resulta la diferència o dèficit tributari, és a dir recaptació d'impostos que l'Estat no torna a Catalunya.

Les dades al mes d'agost de 2012 són les següents:

Evolució mensual 2012
 Dades en milions d'Euros

Comparació de la recaptació d'impostos amb les aportacions de l'Estat a la Generalitat. dades mensuals 2012 (milions d'Euros)

 Comparació de la recaptació d'impostos amb les aportacions de l'Estat a la Generalitat. dades mensuals acumulades 2012 (milions d'Euros)

Evolució del Dèficit tributari acumulat 2012 (milions d'Euros)


1.000 milions cada mes...

Un 40% dels impostos que es paguen a Catalunya que no tornen ...

És evident que la Generalitat té greus dificultats de tressoreria, degut sobre tot a què ha de refinançar, amb diners que proporciona l'Estat, el deute que fins ara li han deixat els bancs (crèdits) i els particulars (bons), doncs a diferència de l'Estat Espanyol, Catalunya no pot acudir ja als mercats financers a negociar deute (com si pot encara l'Estat, que haurà de refinançar més de 200.000 milions l'any vinent).

Val a dir però que els diners del Fons de Liquiditat Autonòmica, que paga l'Estat a les CCAA que ho han demanat (amb comptagotes, en el cas de Catalunya, com avui mateix es fa palés amb el cas de les Farmàcies) és un prèstec de l'Estat que aquest ha obtingut d'un crèdit que ha de demanar "Loterias del Estado", la única empresa pública sanejada, i prestar un consorci de bancs. És a dir, no són diners del pressupostos de l'Estat, sinò de deute de tercers, doncs ja s'han exhaurit els fons de l'ICO que van servir també per pagar les factures pendents del 2011d'Ajuntaments i CCAA.

Comptant des del 2009 fins avui, el dèficit tributari de Catalunya equival pràcticament a tot el deute que té actualment la Generalitat (de quasi 45.000 milions a finals d'enguany).

Que no torni el 40% del què es recapta té un nom, i no es diu precisament "solidaritat"...

Agafant les mateixes dades corresponents a Andalusia, a finals del mes d'agost s'havien recaptat 6.629 milions d'Euros, i l'Estat hi ha aportat 11.111, és a dir un excedent tributari de 4.483 milions d'euros de més del que tributa, equivalent al 67,6% de la seva recaptació tributària.

A Extremadura, per posar un altre exemple, s'han recaptat fins l'agost 544 milions, i l'Estat hi ha aportat en total 1.936 milions, és a dir, se li ha aportat 3,56 vegades la seva recaptació tributària.

Font: elaboració pròpia amb dades de:
- Informes mensuals de recaptació de la AEAT. Ministerio de Hacienda.
- Informes mensuals d'execució pressupostària de la Generalitat. Dpt. d'Economia i Coneixement.
- Estadística mensual de ejecución presupuestaria de las CCAA. Ministerio de Hacienda.


Per acabar: cóm quedarien els comptes de la Generalitat de Catalunya si tots els impostos recaptats per l'Estat s'haguessin quedat a casa nostra?

Veiem la situació real a finals del mes d'agost d'enguany:


Comparació hipotètica de l'execució pressupostària de la Generalitat de Catalunya al mes d'agost de 2012 (*)  
(*) Situació actual: ingressos, despeses i saldo real segons l'estat d'execució pressupostària de la Generalitat al mes d'agost de 2012 (partides no financeres).
Situació real: considerant que tota la recaptació real d'impostos estatals (AEAT) s'haguessin quedat a Catalunya.
Dades en milions d'euros.

Resultaria que en comptes d'haver tingut un dèficit provisional de 963 milions d'Euros (equivalent al pagament d'interessos), el saldo hagués estat positiu de prop de 6.900 milions d'Euros (i sense comptar altres impostos estatals que no s'ingressen a la AEAT de Catalunya). Això fins el mes d'agost.

Les meves previsions d'ingressos de recaptació d'impostos estatals a Catalunya per a finals d'any, tenint en compte que la campanya de renda ja s'ha acabat i comptant amb la pujada d'un 16% de la recaptació d'IVA en el darrer quadrimestre (tot comptant amb la caiguda de recaptació d'IVA d'un 14% per menors ingressos que s'acumula a l'agost), es sitúen en uns 30.951 milions d'Euros (32.068 milions reals al 2011).

Sumant-li els ingressos propis pressupostats de la Generalitat per tot el 2012 i comparant-lo amb el pressupost d'ingressos procedents de fons de l'Estat, es tindria una estimació per a finals de 2012 com es veu en, en termes comparatius estimats, en la gràfica següent:

Comparació hipotètica de l'execució pressupostària de la Generalitat de Catalunya al 2012 (*)
(*) Situació actual: ingressos, despeses i saldo segons els pressupostos revisats de la Generalitat per al 2012 (partides no financeres).
Situació real: considerant que tota la recaptació estimada d'impostos estatals (AEAT) es quedessin a Catalunya.
Dades en milions d'euros.

O sia que no és descabellat pensar que es podria acabar l'any amb una xifra positiva lleugerament superior als 9.000 milions d'Euros.

Si ara agafem les estimacions de les despeses addicionals calculades en les balances fiscals 2006-2009, les "estructures d'Estat" que ens falten s'estimaven al 2009 en uns 11.274 milions. Bé actualitzem la xifra -sense retallades- per al 2012 i la situem en uns 12.500 milions de 2012. El dèficit seria al 2012 de poc més del 1,5% del PIB català (comptant amb què aquest PIB, amb un territori propi, pujaria perquè el saldo comercial amb Espanya es comptaria dins del PIB, i no com ara.

El dèficit seria al 2012 superior al pressupostat, però estem en els pitjors temps d'ingressos fiscals d'aquesta crisi i en poc temps, esperant la recuperació de l'economia, el finançament de l'Estat català seria, amb les dades més reals a la mà, possible.

12/10/12

La solidaritat de Catalunya financia la meitat del pressupost d'Andalusia

Continuant amb la série d'anàlisi que estic efectuant, he comparat el que aporta i rep Catalunya a l'Estat en els pressupostos de la Generalitat, i ho he comparat amb les xifres d'Andalusia.

les dades corresponen a l'any 2010, que és l'ultim de què es disposen dades definitives de la liquidació del sistema de finançament. Els resultats es sintetitzen a continuació:


 Resum per fonts del finançament de Catalunya i Andalusia. 2010 (milions €). Liquidacions pressupostàries

Un resum de les dades anteriors de manera gràfica:
 


Cóm llegir les dades: La Hisenda espanyola va recaptar a Andalusia 10.084 M€ d'impostos, dels quals, pel sistema de finançament de les CCAA, se li van liquidar a aquesta Comunitat 10.849 M€, amb la qual cosa se li aporta d'impostos més que el que recapta. A Catalunya en canvi es recaptaren 31.169 M€ i se li distribuïren només 14.673 M€.

Ara bé, el sistema de finançament de les CCAA es complerta amb la participació de les CCAA als fons de compensació (solidaritat), dels quals Andalusia va rebre 8.496 Me i Catalunya només 3.412 M€.

Finalment, l'Estat transfereix per diversos capítols, un seguit de fons a les CCAA, en funció d'altres aspectes més "polítics" o negociats. Andalucia rebé 1.276 M€ d'aquest concepte i Catalunya 850 M€.
(1): S'han deduït,, per fer els imports homogenis, les transferències degudes a serveis i competències transferides per l'Estat a cada CCAA (Mossos, Justícis, Treball, ...

Andalusia va rebre al 2010, en total, 20.621 M€ de l'Estat, amb una recaptació d'impostos estatals de només 10.084 M€, donant un saldo negatiu de més de la meitat: 10.537 M€,
Catalunya va rebre al 2010, en total, 18.938 M€ de l'Estat, havent-se recaptat a Catalunya un total de 31.169 M€ d'impostos estatals. El saldo de Catalunya és doncs molt deficitari, i supera de molt el que rep Andalusia,

Noti's també l'important pes que tenen les subvencions de la UE per als pressupostos d'Andalusia: un 10% dels seus ingressos, i el pes relatiu i absolut dels ingressos propis de cada CCAA.

CONCLUSIÓ: Andalusia rep de la "solidaritat" de la resta de CCAA més de 10.500 M€ (any 2010), mentre que Catalunya "reparteix" a la resta de CCAA espanyoles, una solidaritat de més de 12.200 M€.

Si analitzessim les dades d'Extremadura, tot i que en termes absoluts són menors, en termes relatius són escandaloses.

Certament, a banda, l'Estat proporciona serveis i inversions per compte propi a les CCAA: Ja sabem el que rebem de les inversions de l'Estat i el què reben les nostres institucions culturals. Ja sabem de què va el PER i qui el paga,....

Per acabar cal dir que la CCAA d'Andalusia es va gastar l'any 2010 10.268 M€ en nòmines de treballadors públics, i la Generalitat de Catalunya només 7.932 M€.
Andalusia té una població de 8,6 M de persones, i Catalunya de 7,6 M. El PIB d'Andalusia és de 145,5 milers de milions d'Euros i el de Catalunya de 200,3 milers de milions d'Euros.

Fonts de les dades:
- Liquidació del sistema de finançament de les CCAA en règim comú. 2010. Ministeri d'Hisenda i AAPP.
- Liquidació dels pressupostos de les CCAA. 2010 (dades consolidades). Ministeri d'Hisenda i AAPP.
- Liquidació del sistema de finançament de les CCAA. 2010. Departament d'Economia i Coneixement. Generalitat de Catalunya.
- Distribució de la recaptació de l'AEAT per delegacions, províncies i CCAA. Ministeri d'Hisenda i AAPP. 2010 (recaptació líquida).

Nota final: com preveu el sistema de finançament de les CCAA, la liquidació dels fons transferits al 2010 (que es van fer en base a previsions), s'ha liquidat fa uns mesos. 
A Catalunya li ha correspós un escreix de 916 milions respecte el què ja se li va adelantar, i a Andalusia 290 milions. 
La liquidació del 2009 va ser un desastre, perquè les previsions eren com si la crisi no ens hagués d'enfonsar aquell any: Catalunya ha de tornar 2.478 milions dels avenços que se li van fer i Andalusia 4.637 M€. El Govern Rajoy ha ofert facilitats de 10 anys per tornar aquests imports. 

(Enteneu ara la disbauxa del govern Tripartit? va gastar uns diners que ara hem de tornar, apart els 2.837 M€ de més deute i 5.872 M€ de factures que va deixar pendents de pagar aquell any. En total, per una cosa i altra, aquell fatídic any de 2009, el govern Tripartit va generar un deute per pagar de la friolera de 11.187 M€. Al 2010 la cosa ja s'estava arrossegant, doncs va haver d'endeutar-se (net) de 6.556 M€ i va deixar de pagar a finals d'any 4.050 M€. En només aquests dos anys els del Tripartit es van carregar a les esquenes dels catalans 15.819 milions d'Euros de deute, més de 2.000 € per barba. Gairebé totes les retallades del 2011 i 2012 han anat a pagar els interessos d'aquesta motxilla de deute que ens impideix respirar i què ens deixa a l'arbitri del finançament de l'Estat).

11/10/12

D'on surten els diners de les CCAA: alguns exemples comparatius


Les CCAA de l'Estat espanyol (les de règim comú), es financien, resumidament, de quatre grans fonts (deixant de banda l'endeutament):

- De la participació en els impostos de l'Estat (IVA, IRPF i Impostos especials), distribuïts en base a la capacitat fiscal. És un repartiment ajustat a la realitat de cada CCAA. En direm "capacitat fiscal distribuïda".
- Dels impostos i tributs tant propis com cedits per l'Estat (que signifiquen de l'ordre del 20% dels anteriors).
- Del repartiment dels "fons de compensació" que fa l'Estat, en base a una série de paràmetres de "solidaritat". En algunes CCAA aquests fons superen la capacitat fiscal.
- Dels fons europeus que reben algunes CCAA més que altres.

Quan, en base a les dades oficials, agafem la liquidació dels pressupostos d'algunes CCAA en el darrer any disponible, 2010, ens trobem que Catalunya té els següents ingressos:

- Capacitat fiscal distribuïda: 10.066 M€.
- Impostos i tributs propis i cedits: 2.756 M€.
- Fons de compensació que aporta l'Estat: 10.852 M€
- Fons Europeus: 514 M€.

En el cas d'Extremadura, per exemple, les xifres són:

- Capacitat fiscal distribuïda: 871 M€.
- Impostos i tributs propis i cedits: 494 M€.
- Fons de compensació que aporta l'Estat: 2.276 M€
- Fons Europeus: 951 M€.

Ja us n'adoneu de les diferències substancials en els dos exemples reals que he plantejat.

Si comparem Catalunya amb algunes altres CCAA "emblemàtiques", tot ajustant els ingressos percebuts corresponents a competències transferides, per ta de fer les xifres homogènies, resulta el següent:


Estructura comparativa de les fonts d'ingressos d'algunes CCAA. 2010
Com llegim el gràfic? 
Hem igualat a la base 100 els ingressos de la capacitat fiscal distribuïda (que representa un 45% de la capacitat fiscal real de cada CCAA), Esforç fiscal propi, i comparem aquesta magnitud amb la resta de fonts d'ingressos: de l'Estat pels fons de "solidaritat" i dels fons europeus.

Els resultats són incontrovertibles.

Cal tenir en compte que l'Estat es queda un 50% de l'IRPF i de l'IVA, apart del 10% de l'Impost de Societat i d'altres impostos i taxes (com ara el de matriculació de vehicles o la taxa d'expedició del DNI) així com el 42% dels impostos especials. Equival a un 55% de la capacitat fiscal real de les CCAA (expol-li). Amb aquests ingressos es financien els pressupostos de l'Estat central i és d'on surten els diners dels repartiment del fons de "solidaritat" entre les CCAA. La resta (45%) ho transfereix a les CCAA (capacitat fiscal). 

Dit d'altre manera, Catalunya genera més dels ingressos que el sistema de finançament li transfereix en el capítol d'esforç o capacitat fiscal, i en canvi només en rep pel repartimet dels fons de "solidaritat" gairebé la meitat del que se li detreu. En canvi, Extremadura rép un 150% del què li correspondria, i Andalusia un 125%.

Dels 24.000 milions que va generar en impostos Catalunya al 2010, l'Estat li va tornar 10.000 per la participació en els impostsos de l'Estat (capacitat fiscal distribuïda), més uns altres 10.600 M€ que va assignar en els fons de "solidaritat". La resta, uns 3.400 M€ se'ls va quedar l'Estat  i els va repartir a la "solidaritat" de la resta de les CCAA.
Apart, els fons europeus aporten recursos addicinals a les CCAA "pobres", que en el cas d'Extremadura signifiquen un 21% dels seus ingressos totals (18% en el cas de Castella-La Manxa). Catalunya també rep fons europeus, però al 2010 només van significar un 2% dels seus ingressos totals. Andalusia és la més benefiada d'aquest fons, doncs aporten 2.650 M€ (en el 2010).

Més mal parades inclús que Catalunya resulten la Comunitat Valenciana i les Illes Balears.