L'inici de la crisi no va afectar significativament a la immigació cap als municipis de Vilamajor, doncs l'inèrcia dels bojos anys de desenvolupament era molt intensa. Si que es va notar però un alentiment del creixement a Sant Antoni de Vilamajor.
Evolució de la població als municipis de Vilamajor. Desembre 2002-Octubre 2015
En els darrers mesos de 2012 la població conjunta dels municipis de Vilamajor va assolir la fita històrica dels 10.000 habitants, quan ja la població de Sant Pere de Vilamajor havia entrat en fase d'estancament.
Al novembre de 2011 la població de Sant Pere de Vilamajor vorejava els 4.300 habitants, dada que s'ha enquistat des de llavors, en què el signe migratori, lentament, s'ha anat invertint. Quatre anys després hi ha a Sant Pere de Vilamajor si fa no fa el mateix nombre d'habitants.
Evolució de la població a Sant Pere de Vilamajor. Novembre 2008-Octubre 2015
A Sant Antoni de Vilamajor, al novembre de 2012 -un any més tard que a Sant Pere- la població es comença a estancar, en un episodi que duraria dos anys, de manera que a partir de setembre de 2014 Sant Antoni recupera el seu creixement poblacional, aconseguint incrementar el nombre d'habitants en poc més de 50 persones en els darrers dotze mesos.
Evolució de la població a Sant Antoni de Vilamajor. Novembre 2008-Octubre 2015
En els darrers quatre anys Sant Pere de Vilamajor ha reduït la seva població d'entre 16 i 64 anys de 28 persones, mentre que a Sant Antoni ha augmentat de 172 persones.
No hi ha prou dades per a significar que hi hagi un aspecte d'indiferència entre ambdós municipis a l'hora de fixar-hi la residència, però del que no hi ha dubte és que la major concentració de població en un nucli central equilibrat i ben equipat d'habitatge i serveis fan que Sant Antoni ofereixi un major confort i millors possibilitats de teixit social que Sant Pere de Vilamajor, podent afirmar que el model de desenvolupament social d'aquest darrer municipi està esgotat, per be que tampoc Sant Antoni aconsegueixi fixar la seva població jove.
Ja fa anys que, també des d'aquesta finestra, vinc advertint del problema crònic que té Sant Pere de Vilamajor, el segon poble per la cua de Catalunya en superfície comercial per habitant i el que té el nucli principal relativament menor de tots els municipis comparables del nostre país, apart de la dispersió residencial i l'enorme intensitat de població en habitatges unifamiliars. Problemes crònics que, passant any rera any, no entren en l'agenda dels successius governs municipals, ni tampoc en la seva dimensió, en el conjunt de la població. I d'aixó s'en beneficia Sant Antoni de Vilamajor, que malgrat la crisi, té una intensitat de creació de nous llocs de treball superior a la de Sant Pere i una evolució en el nombre d'habitants i la seva piràmide poblacional molt millor.
Nota: agraeixo una vegada més als Ajuntaments de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor les dades que em faciliten i que em permeten oferir puntuals anàlisis sobre l'evolució de la població resident als dos municipis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada