Últims articles:

25/1/12

L'ocupació a Vilamajor: dues estructures ben diferents (1ª Part)


Els municipis de Vilamajor tenien localitzats a finals de 2011 un total de 2.367 llocs de treball legals (és a dir, cotitzant a la Seguretat Social), just la meitat repartits entre Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor.

Evolució mensual dels llocs de treball radicats als municipis de Vilamajor: 2008-2011

Quan s'observen les gràfiques d'evolució mensual dels llocs de treball entre els dos municipis, hom pot apreciar però la gran diferència en les oscil.lacions de les plantilles d'ambdós municipis, destacant-se la regularitat dels llocs de treballs radicats a Sant Antoni respecte l'acusada i cíclica estacionalitat dels llocs de treball de Sant Pere de Vilamajor.

Aquestes diferències es poden analitzar millor sobreposant les evolucions any a any, en les què es pot veure com a Sant Pere de Vilamajor l'ocupació creix progressivament cada any fins el mes de juliol per començar a decaure en la segona meitat de cada any, que es tanca amb unes plantilles similars a les què havien a principis d'any.

Evolució mensual comparada de l'ocupació a Sant Antoni de Vilamajor: 2008-2011

Evolució mensual comparada de l'ocupació a Sant Pere de Vilamajor: 2008-2011


Sant Pere de Vilamajor té doncs, una ocupació marcadament estacional, que fa que cíclicament, els llocs de treball augmentin un 20% fins al juliol (uns 250 llocs de treball).

Per observar l'evolució d'ambdós municipis, és oportú desestacionalitzar les séries (és a dir eliminar estadísticament les oscil´lacions cícliques) i la manera més adequada de fer-ho es calculant la mitjana anual móbil (mitjana d'ocupació en els darrers dotze mesos).

Evolució de la mitjana anual dels llocs de treball dels municipis de Vilamajor: 2008-2011

En aquesta gràfica desestacionalitzada s'observa com, en termes mitjos, en els darrers tres anys Sant Pere de Vilamajor té més llocs de treball radicats a municipi que Sant Antoni, amb unes diferències que en aquest cicle de crisi van arribar al seu màxim al febrer de l'any passat, amb 144 llocs de treball (de mitjana anual) més que Sant Antoni. Interessant observar també que l'ocupació a Sant Antoni ja havia començat a davallar en els primers símptomes de la crisi, a partir de 2008, mentre que a Sant Pere no va començar a afectar fins finals de l'any 2010, és a dir molt tardiament.

I curiosament, aquest diferent comportament es comença a invertir en començar l'any 2011, quan comencen a minvar els llocs de treball a Sant Pere, i a l'inversa, es comencen a recuperar a Sant Antoni de Vilamajor, municipi que en el segon semestre de 2011 ha començat a acusar la feblesa generalitzada de l'ocupació i ha estancat els llocs de treball (en termes de mitjana anual) radicats al municipi. Des de finals de 2008 Vilamajor ha perdut el 5,6% dels seus llocs de treball mitjos (el 7,7% dels de Sant Antoni i el 3,4% per Sant Pere de Vilamajor). A catalunya la pérdua de llocs de treball legals en el mateix periode ha estat del 9,7% en mitjana anual en el mateix periode.

Tot i què la interpretació d'aquestes dades és prou complexa per la insuficiència de dades detallades, en propers articles intentarem analitzar les diferències en els model d'ocupació de Sant Pere i de Sant Antoni de Vilamajor.

Nota: Totes les dades es refereixen a treballadors afiliats a la Seguretat Social (tots els règims) l'últim dia de cada mes en cada municipi.