Últims articles:

4/10/11

Les Administracions Públiques: la sangonera de la economia


Les necessitats de finançament de les Administracions Públiques, derivades del fet de què són incapaces de quadrar els seus comptes i financien bona part de les despeses amb crèdits que cada cop són més cars i aviat inviables, s'estan menjant els recursos financers destinats al consum de les famílies i a l'activitat productiva de les empreses.

Mentre les Administracions Públiques encara troben finançament, gràcies a la garantia del sistema bancari europeu en el cas de l'Estat, a la bona voluntat dels ciutadans (bons patriòtics en el cas de les CCAA) i a l'escàs crèdit bancari (cas de les administracions Locals), la societat civil -empreses i famílies-, tenen totalment escanyat el crèdit.

Uns gasten, despilfarren i projecten la càrrega del deute a generacions futures, suprimint la despesa en inversió productiva. Els altres, la societat civil, tanca empreses i va a l'atur.

Mentrestant, el sistema bancari espanyol ja veieu cóm va, no troba un cèntim enlloc i ha de recòrrer al Banc Central Europeu perquè li deixi diners, o a dipòsits i pagarés de particulars a tipus superiors al 4%. El mercat interbancari està tancat des del mes de maig per als bancs espanyols, que l'any que ve tindran que tornar prèstecs per valor superior a 200.000 milions.

El poc diner que arriba per famílies i empreses es cotitza ja amb TAE's ratllant el 10%.La Generalitat pagarà un 6,75% pels seus bons a 2 anys.

Aquí teniu de forma gràfica una radiografia de la situació: 

Evolució del crédit total als sectors residents
Dades en milers d'Euro. Font: Banc d'Espanya

Evolució del crèdit per sectors residents. Base gener 2008
Dades en milions d'Euro. Font: Banc d'Espanya


Evolució del crèdit per sectors residents. Base desembre 2010
Dades en milions d'Euro. Font: Banc d'Espanya


La pregunta queda en l'aire: si aquest 30% del PIB en crèdits que s'han "menjat" les Administracions Públiques des de l'inici de la crisi, hagués arribat al sistema productiu, quants llocs de treball i empreses no s'haguessin perdut?

El finançament és benzina per a l'economia. Si no arriba a l'economia productiva i al consum de les famílies en una mínima quantitat, el sistema, la producció, s'estanca.

Els intents que va fer el Govern espanyol de revitalitzar l'economia injectant mil.lers de milions que va haver de demanar prestats, s'han esvaït per l'absència de les necessàries reformes estructurals.

Ara, com es pot, tots els recursos disponibles (magres) s'apliquen a salvar l'ecomonia financera (el sistema bancari) compromés per la manca de cobertura de la morositat derivada de la disbauxa hipotecària i per acabar-ho d'adobar, per l'exposició a un deute sobirà quina solvència va baixant, ara aquí, ara allà, quasi cada dia. En el cas de les Caixes, que ja han passat a la història, la mala gestió i els "pelotazos" dels seus gestors polítics territorials les ha dut a no valer res.
Si no peta abans, el sistema financer no estarà refet fins el 2014: llavors s'anirà tornant poc a poc a la "normalitat" i tornarà a haver diners per finançar l'economia productiva.

Que tothom ho tingui molt present: les "retallades" són hereves de la disbauxa i indispensables, doncs ja no hi ha cap aixeta d'on raji prou per finançar el dèficit de les Administracions Públiques.

Mentrestant, les Administracions Públiques dediquen tots el temps i esforços a temps buscar crèdit sota les pedres i mirant de retallar on i com es pugui, sense poder-se dedicar a ajudar a l'economia productiva, que està abandonada a la seva sort amb unes ridícules "reformes estructurals" que només fan pesigolles a la crisi.

Mentrestant, inevitable l'augment de l'IVA al 20%, i amb això nova empenta a l'economia submergida.

21/9/11

Cinc anys més per sortir de la crisi


Previsions del Fons Monetari Internacional per a Espanya

19/9/11

Estat del benestar? Sí, si el podem pagar


A mitjans de 2007 l'Estat espanyol i la Generalitat s'havien endeutat, per mantenir els serveis públics, és a dir, s'havien endeutat per nosaltres, 8.808 Euros per habitant.

A mitjans de 2011 l'Estat espanyol i la Generalitat s'havien endeutat, per mantenir els serveis públics, és a dir, s'havien endeutat per nosaltres, 16.396 Euros per habitant.

En tres anys justos, hem duplicat el deute per càpita.

Cada català deu, en promig, 5.113 Euros per compte de la Generalitat, i 11.283 Euros per compte de l'Estat espanyol. La meva família devem per compte de les Administracions Públiques, doncs, uns 82.000 Euros.

Cal sumar a les anteriors xifres, el deute dels ajuntaments: posem uns 1.000 Euros per càpita en el cas de Sant Pere de Vilamajor.

Cada català aporta al sistema fiscal estatal i autonòmic poc més de 4.000 Euros a l'any, en promig. Devem per tant, en promig, el què paguem en quatre anys.

Una de dos, o en fan pagar més, o no es pot continuar mantenint l'Estat del Benestar com el tenim muntat, doncs de crèdit ja no ens en donen més i hem de tornar com menys 6.000 Euros per càpita en els propers cinc anys. I ja se sap, a més, pel que fa al Deute de l'Estat, els catalans pagarem més del què en promig ens pertoca.

I mentre en ho pensem... 
  • La gran retallada de la despesa pública (30%) està sent en la inversió productiva. Per això no creix el PIB.
  • No hi ha més diners per finançar les despeses socials, i ja paguem més d'un 5% d'interès (7% en el cas de Catalunya) pel deute. Tot el diner que s'obté de "les retallades" dels costos dels serveis públics estan servint únicament per poder pagar els interessos del deute que hem afegit per mantenir el cost d'aquests serveis públics de dubtosa eficiència.
  • El poc diner que hi ha se l'estan duent les Administracions Públiques: no arriba ni un Euro a empreses (no poden reixir) ni a les famílies (no poden anticipar consum).
  • Entre tots plegats ja hem esgotat sobradament la capacitat raonable d'endeutament que ens va portar a ser el païs d'Europa amb més creixement del PIB, i de la immigració.
  • En els darrers 12 mesos, les AAPP han incrementat el seu endeutament en 8.000 milions d'Euros mensuals, que equivalen a 1,3 BILIONS de les antigues pessetes, cada mes. Cada mes que passa, s'hauran de pagar 400 milions anuals més d'interesos per aquest deute.
 Evolució del Deute Públic per habitant de Catalunya (*)
(*) La taula està feta dividint el Deute de l'Estat entre la població total de l'estat en cada any, i sumant-li el Deute de la Generalitat dividit pel nombre d'habitants de Catalunya en cada any. dades en Euros/habitant.

Conclusió:
  • No queden diners públics per finançar l'activitat productiva.
  • Ningú recolza realment les PIME's i els autònoms (no constructors), que són el motor de l'ocupació.
  • L'atur no es reduirà en termes relatius d'abans de la crisi fins el 2018, si abans no hem petat.
  • Qui tingui feina veurà reduït el seu sou en termes relatius, i augmentada la seva contribució amb impostos: més pobres.
Evolució comparativa dels ingressos de l'Estat respecte l'increment anual del Deute de l'Estat
Dades en milions d'euros.

Fins a final d'aquest any, l'Estat haurà de pagar 45.354 milions d'Euros de deute Públic que venç, dels quals 24.134 milions a l'octubre.

L'any 2012 venç un total de 102.532 milions d'Euros de Deute de l'Estat.

En no preveure's superàvit dels comptes públics, l'Estat haurà de fer front a aquestes devolucions refinançant el deute (és a dir, captant més deute per tornar el deute anterior).

La Generalitat emetrà en les properes setmanes 3.000 o 4.000 milions de deute, que serviran per atendre el venciment de deute que va emetre el tripartit. L'any 2012 haurà de fer front a vencimensts que superen els 8.000 milions d'Euros (gairebé tot el pressupost anual de Sanitat).

En resum: en no preveure's a mig termini superàvits pressupostaris que permetin eixugar el deute públic (al 2016 el dèficit de l'estat encara estarà l voltant del 4% del PIB, és a dir, uns 40.000 milions), s'ha de confiar en els mercats financers per refinançar el deute. Aquesta és la veritable dimensió de "les retallades".

15/9/11

L'Impost de Patrimoni: de què anava?


Sembla clar que tornem a tenir Impost de Patrimoni abans de què acabi la legislatura. No és un impost nou, doncs es va posar en marxa l'any 1991 i es va suspendre al 2008.

En realitat mai ha deixat d'existir, l'únic que es va fer és decretar una bonificació del 100% de la quota, equivalent a què ningú l'havia de pagar.

La mesura, que s'haurà d'aprovar necessàriament per Decret (ho fa directament el govern), doncs no hi ha temps abans del 20-N de fer-ho per Llei (ha de passar per les Corts), té segons els experts marcat supòsit de nul.litat, doncs la Llei General Tributària ordena que aquests tipus de canvis s'han de fer per Llei... a excepció de cassos urgents per a situacions extraordinàries, fet que no sembla concòrrer en una mesura que només significa uns 700 ó 1.000 milions d'Euros d'ingrés. Veurem.

En qualsevol cas serà transitori, afectant als anys 2011 i 2012. El Govern preveu que afectarà a unes 160.000 persones i que es recaptaran 1.080 milions d'Euros, uns 271 a Catalunya i 323 la Comunitat de Madrid (no afecta als Règims Forals).

Ara que potser a més d'un li tocarà pagar l'Impost, recordem a grans trets com funcionava:
  • Grava el patrimoni, entés com els béns i drets del subjecte passiu.
  • És un Impost transferit a les CCAA, les quals tenen potestat per modificar exempcions i quotes tributàries.
  • És un impost personal, és a dir grava el patrimoni de cada persona per separat (no hi ha alló de "declaració conjunta"). En cas de comunitats de béns o altres societtas civils que comparteixin béns o drets patrimonials, s'imputarà seguint les normes tributàries, i en el cas de valors monetaris, a parts proporcionals.
Cóm es valoren els béns? Veiem-ho en la següent taula (cliqueu a sobre per veure-la més gran):


La mecànica és molt simple:
  • Es valoren, d'acord amb les respectives normes, els diferents béns i drets del subjecte passiu, per formar la Base Imposable.
  • La data de referència és el 31 de desembre de l'any.
  • Se li resten les deduccions (en general només els deutes dels béns i drets afectes).
  • Se li apliquen les exempcions (tenint en compte que si un bé està exempt, només es podran deduïr els deutes per la part no gravada).
  • S'obté la Base Liquidable, sobre la què es tributa a partir d'un escalat de taxes de gravamen.
L'escala de gravamen no sabem cóm serà (tot recordant que les CCAA tenen potestat per variar-les). A continuació us poso la què existia abans de la suspensió de l'Impost (tingueu en compte que a la base liquidable ja se li hauran deduït les exempcions -general de 700.000 € i fins 300.000 € del valor de l'habitatge habitual-, i en el seu cas, els deutes corresponents que afectin als béns patrimonials):


Amb aixó només cal sumar els valors patrimonials de tots els béns i restar el valor de l'habitatge habitual (si supera el valor de 300.000 €, només es podrà restar aquesta quantitat). Si el patrimoni resultant no supera els 700.000 €, no caldrà fer la declaració. Si supera els 700.000 €, es resta aquest import i sobre l'excés s'apliquen les tarifes de l'impost, segons la taula anterior. Cal tenir en compte restar els deutes que afectin als béns patrimonials, que en el cas de l'habitatge habitual, es restaran en proporció a la part no exempta.
 
Si teniu alguna consulta, només cal que m'ho comenteu.

14/9/11

Algunes dades de l'Informe OCDE sobre l'educació


Professorat d'ESO de l'escola pública

Font: Panorama de l'Educació 2011. OCDE

12/9/11

La Seguretat Social entra en dèficit al mes de juliol


Per primera vegada, el Sistema de la Seguretat Social espanyol ha entrat en dèficit de tresoreria.
Ha passat aquest mes de juliol, quan el saldo de caixa no financer ha arribat a un saldo negatiu de 867,76 milions d'Euros. La Seguretat Social ha hagut d'endeutar-se de 826,55 milions d'Euros per eixugar aquest dèficit.

Al mes de juliol de l'any passat, el saldo de caixa no financer va ser positiu de 3.294,55 milions d'Euros.

Evolució del saldo de caixa no financer del Sistema de la Seguretat Social. Dades anuals acumulades al mes de juliol de cada any

Us preguntareu perquè aquesta dada no ha estat publicada als mitjans. Jo també, però són dades oficials.

De la seva banda, el saldo corrent en termes econòmics (ingressos menys despeses corrents) ha assolit al juliol la xifra acumulada durant l'any de 3.284 milions d'Euros, la meitat que l'any passat i una quarta part que la dada de juliol de 2008. Cal apreciar, però, que fins al juliol, en el què portem d'any, l'Estat ha aportat 5.990 milions d'Euros de cotitzacions a la Seguretat Social per compte dels aturats, amb càrrec als Pressupostos de l'Estat, és a dir que no surten pròpiament de les cotitzacions de treballadors.

Les despeses estan creixent a un ritme d'uns 1.500 milions d'euros anuals, mentre que els ingressos estan estancats. Si l'ocupació no es recupera (i a més tenint en compte que bona part de les noves contractacions es fan amb quotes bonificades) a aquest ritme el sistema entraria en fallida econòmica a principis de l'any 2013, és a dir, que les cotitzacions a la Seguretat social no cobriríen les pensions. El retard d'un any en la recuperació de l'ocupació fan cada cop més proper aquest esdeveniment.

Actualment (juliol de 2011), els 17.637.000 cotitzants a la Seguretat Social mantenen amb les seves quotes els 8.822.000 pensionistes del sistema contributiu i els 448.000 del sistema no contributiu. (Al mes d'agost d'enguany es van perdre 137.000 cotitzants respecte al juliol, i es dóna la circunstància que al juliol de 2009 s'arribà al rècord històric de cotitzants, amb 19.493.000, just 2.000.000 més que a l'agost de 2011. Aleshores els pensionistes contributius eren 225.000 menys que actualment).

El Fons de Reserva de la Seguretat Social, que acumula a juliol uns 67.000 milions d'Euros, cobreix les pensions per a sis mesos. La major part d'aquest fons està invertit en Deute Públic de l'Estat.

Cal recordar que el Sistema es fa càrrec de les pensions de jubilació, viudetat, invalidesa i altres prestacions, i què es financia amb les cotitzacions dels treballadors al sistema de la Seguretat Social. A banda, fora dels pressupostos de la Seguretat Social, dels pressupostos de l'Estat es gastaran enguany uns 30.000 milions d'Euros en prestacions per desocupació, la meitat de les quals no contributives. Això significa que més d'un 20% dels Pressupostos de l'Estat es destinen a pagar prestacions per desocupació, a banda del 15% que es destina a pagar els interessos dels més de 600.000 Euros (més de 4 vegades els pressupostsos anuals) del deute que la disbauxa ha acumulat.

A Alemanya s'estan plantejant ja pujar l'edat de jubilació dels 67 fins als 69 anys.

5/9/11

Atur: acostumar-nos als 700 aturats per un llarg temps

L'economia catalana, espanyola i en general mundial està estancada. Estancada i, en el cas d'Espanya, segrestada per un "estat del benestar" que s'ha finançat amb crèdits que ja no poden anar a més.
L'Estat espanyol ha d'endeutar-se cada dia de 130 milions d'euros per poder pagar tot el que paga. I això es paga car, doncs cada cop menys diners s'apliquen a l'economia productiva.

Es compleixen quatre anys de la debacle. I encara ens arrossegarem 8 anys més fins arribar a on estavem al 2007. Ara per ara, hi ha a Catalunya la mateixa ocupació que hi havia al 2004.

I hi ha que encara demanen que les Administracions continuïn pagant a crèdit un estat del benestar que no ha existit més que per la bondat del crèdit... No és sostenible que només treballin 1,5 persones per cada 1 que cobra del "sistema".

Evolució de l'atur a Vilamajor
Nota: la línia negre representa la mitjana anual mòbil.

A Vilamajor, els 700 aturats estan enquistats des de fa un any, i encara pujen a Sant Antoni. No hi ha res a fer: mentre ningú s'ocupi de l'economia productiva, continuarem empobrint-nos.
Si en comptes de tallar carreteres per perdre un servei d'urgències que costa un ull de la cara per quatre que l'aprofiten cada dia; si en comptes de manifestar-se pels 6.700 que cobraven els 800 euros del PIRMI estant-se de patxoca als seus països d'origen; si en comptes de queixar-se per haver de fer 20 hores de classe en comptes de 18 a la setmana, algú pensés en l'economia productiva, en els mil.lers de PIME'S i autònoms de casa nostra deixats de la mà de Déu, de la mà del Govern i de la mà de tots plegats, doncs és allà on es creen llocs de treball, potser Catalunya no estaria, com ara ho està, en el furgó de cua.

Ens amaguen la realitat. Hem hagut de canviar la Sagrada Constitució, estant de vacances, per no anar a la fallida.

Llarga travessia del desert ens espera... Pitjor del què m'havia pensat. Ho sento, un pessimista és un optimista ben informat. Abans de finals d'any, l'IVA al 20%, ja veureu, doncs ingressar 1 i gastar 1,25 és el suïcidi.

Potser si que caldrà mirar cap un costat i deixar que la Dreta posi ordre.

15/7/11

Com enfonsar països


15-7-2011 Tipus d'interès del Deute Públic (Bons a 10 anys) d'alguns països:
  • Alemanya: 2,73%
  • Espanya: 5,92%
  • Itàlia: 5,66%
  • Irlanda: 13,80%
  • Grècia: 17,05%
Us imagineu tenir crèdit al 17% o al 14%? Haver de tornar en 10 anys el TRIPLE del què us han deixat? Enteneu ara perquè Gràcia està en fallida?

Hi ha malnascuts que per un 1% enfonsen un país.

12/7/11

Com portar-nos a la ruïna en només quatre anys


Evolució del Deute de l'Estat espanyol (deute viu a finals d'any)
 Dades en milions d'euros. Les dades de 2011 corresponen al dia 12 de juliol.

Venciments anuals i acumulats del deute viu actual de l'Estat espanyol
Dades en milions d'euros. Les dades corresponen al dia 12 de juliol de 2011.
Font: Direcció General del Tresor


A finals de juliol de 2011, el dèficit acumulat des de principis d'any ha arribat a 22.746 milions d'Euros, amb la qual cosa, apart de renovar el deute que vagi vencent (a un tipus d'interès molt més alt que el deute que es renova) caldrà endeutar-se per cobrir el propi dèficit que encara es generarà en els propers anys.

Evolució del dèficit (superàvit) dels pressupostos de l'Estat des de principis de cada any

Fins finals d'any Espanya necessitarà emetre uns 43.000 milions d'euros de deute, que seran uns 55.000 més (en net) al 2012. El tipus d'interès de les noves emissions de deute costen actualment més d'un 6%.

Afegiu al deute els interessos que cal anar pagant pel deute actual de 566.549 milions d'Euros (uns 23.000 milions aquest 2011).

Per fer-vos una idea, els pressupostos de l'Estat són de l'ordre de 200.000 milions d'Euros.

Fins a final d'any, el conjunt de països de la UE haruan d'emetre deute per import de més de 416.000 milions d'euros, quina part més voluminosa correspón a Itàlia, amb 115.000 milions i Espanya en segon lloc (amb els 43.000 milions que necessita). Itàlia és el país més endeutat d'Europa, amb 1,84 Bilions de deute, i el tercer més endeutat del mòn en termes absoluts.

A nivell mundial, EEUU està al límit de la seva capacitat d'endeutament, amb un deute equivalent al PIB. Al mes de maig va arribar al sostre de deute autoritzat pel Congrès, de 14,29 Bilions de dòlars, i necessita pujar el sostre abans del 2 d'agost.

A espanya, apart d'aquests 566.000 milions d'euros que s'hauran de tornar, dels quals 450.000 en els propers 10 anys, el govern de Zapatero ha compromès obligacions de pagaments per al futur per un total de 220.566 milions d'euros (a 31 de maig) 20.000 milions més que a finals de l'any passat, dels quals 176.709 milions d'interessos del deute i 31.8200 d'inversions reals.

El Govern d'en Zapatero ha aconseguit portar-nos a la ruïna, i en comptes de poder desenvolupar el país, haurem d'invertir els nostres impostos en pagar el deute que ha acumulat amb la seva mala gestió.

I no compto el deute de les Comunitats Autònomes, que en el cas de Catalunya supera el pressupost anual de la Generalitat.