Últims articles:

23/9/10

L'atur a Sant Antoni es resisteix a millorar

L'atur al mes d'agost ha représ a Sant Antoni de Vilamajor el seu cicle estacional, i ha crescut de 17 persones (un 4,5% intermensual). A Sant Pere en canvi, només ha crescut (lamentablement) de 7 persones (un 2,9 intermensual).

Evolució comparada de l'atur als municipis de Vilamajor
Tot l'increment d'atur a Vilanova de Vilamajor ha estat femení, doncs les masculí s'ha reduit d'una persona. Just al contrari que a Sant Pere, on l'atur femení ha baixat de dues persones i de 9 entre els homes. De fet a Sant Pere l'increment de l'atur femení respecte un any abans ha estat exactament de zero.

Evolució de l'atur per sexes. Sant Pere de Vilamajor

Evolució de l'atur per sexes. Sant Antoni de Vilamajor

En termes interanuals, Sant Antoni acumula una pujada el 17%, per un 6% a Sant Pere.

Evolució interanual de l'atur als municipis de Vilamajor
Evolució estacional de l'atur a Sant Pere de Vilamajor

Evolució estacional de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor

Evolució de l'atur a Sant Pere de Vilamajor
La línia de punts representa la série desestacionalitzada.


Evolució de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor
La línia de punts representa la série desestacionalitzada.

7/9/10

La construcció a Vilamajor a juny de 2010


Habitatges iniciats als municipis de Vilamajor


Habitatges acabats als municipis de Vilamajor

Diferència acumulada de les cèdules d'habitabilitat concedides sobre habitatges a Sant Antoni respecte Sant Pere de Vilamajor. Base 1992
Nota: les dades de 2010 corresponen al segon semestre

2/9/10

2.600 milions d'euros al mes en prestacions per desocupació



A finals del mes de juliol, 2.976.191 persones cobraven prestacions per atur, de les quals més de la meitat prestacions no contributives (és a dir assistencials), quan fa tot just un any no arribaven al 39%.

El total d'aturats era al juliol de 3.908.578 persones.

La nòmina de l'atur al mes de juliol ha estat de 2.584 milions d'Euros.

Quants llocs de treball es podrien crear invertint cada mes ni que fos una décima part del què es paga per prestacions en reclozar les PIME's?

Quelcom no s'està fent bé.

A més, hi havíen uns 9.144.000 pensionistes, en el 95% perceptors de pensions contributives.

La nòmina dels pensionistes s'ha elevat al juliol a 6.800 milions d'Euros.

En total doncs, la nómina de pensionistes y aturats ha pujat prop de 9.400 milions d'Euros en un sol mes.

Aquí teniu una radiografia del sistema de contribucions-prestacions a la Seguretat Social; per cada 10 que cotitzen hi ha 7 que cobren prestacions del sistema de protecció social:


(Dades a juny de 2010)

14/7/10

Població i ocupació a Vilamajor: els efectes de la crisi


En els darrers anys, l'evolució de la població empadronada y del mercat de treball dels municipis de Vilamajor ha sofert evolucions molt desiguals, que han coincidit en el desgavell d'aquestes variables provocat per la crisi.

En el present article es presenten les conclusions comparatives, molt interessants (*).

Sant Pere de Vilamajor:

Evolució interanual promig de la població, els llocs de treball i l'atur a Sant Pere de Vilamajor. 2006-2010

A Sant Pere de Vilamajor, al setembre de 2008, quan es portava ja un any d'increments poblacionals rècord, arribant-se a 173 persones de promig anual, comença la desacceleració de fixació de residents provocada per la crisi, que a finals de 2009 es va reduir fins arribar a un increment mig anual de poc més de 100 persones.
Entrats en el 2010, la fixació de residents es torna tímidament a accelerar, arribant a l'abril (darrera dada disponible) a unes 110 persones d'increment mig anual.


Pel que fa als llocs de treball fixats al municipi, Sant Pere aprofita molt bé l'expansió dels anys de bonança, agafant una impressionant empenta que es trunca a la meitat del 2008, quan l'increment mig anual de llocs de treball superava els 100 nous llocs.
A partir d'aquell moment, i fins mitjans de l'any passat, el creixement de llocs de treball rep una molt forta desacceleració, arribant fins i tot a taxes negatives en el segon trimestre de 2009. Afortunadament, ara fa un any es torna a recuperar tímidament la creació de llocs de treball, amb símptomes de debilitat, però positius per sobre d'un increment mig anual de 10 nous llocs de treball.
Tot i que la desacceleració des dels 100 fins als 10 llocs de treball promig creats a l'any pot semblar molt intensa, la realitat és que la crisi agafa Sant Pere de Vilamajor en l'etapa de més intensa creació de llocs de treball de la seva història. És per aixó que la diferència és tant abultada.

En consonància, l'atur de residents comença a crèixer a mitjans de 2008, de forma accelerada fins arribar a un promig anual de 100 persones a finals de 2009. En consonància amb la resta de dades, però, al llarg de 2010 l'atur presenta una tendència a la reducció i actualment és de 60 persones d'increment anual promig.

En suma, des de desembre de 2006, a Sant Pere de Vilamajor:

- La població ha crescut de 427 persones (abril), un 11,4%.
- Els llocs de treball han augmentat de 160 (març), un 13,9%.
- El nombre de persones aturades, ha crescut de 150 (juny), un 109,5%.

La tendència actual al municipi és la següent:

- Pobació resident: 109 persones d'increment anual promig (abril).
- Llocs de treball: 14 llocs de treball més d'increment anual promig (març).
- Atur: 62 aturats d'increment anual promig (juny).


Sant Antoni de Vilamajor:

Evolució interanual promig de la població, els llocs de treball i l'atur a Sant Antoni de Vilamajor. 2006-2010

A Sant Antoni de Vilamajor, la situació de partida i els efectes de la crisi han estat prou diferents.

Des de desembre de 2007 l'increment poblacional presentava un cert esgotament, quan es va arribar al màxim històric de 250 persones de creixement anual promig. Coincidint amb l'inici de la crisi la desacceleració s'accentúa, arribant dos anys més tard, a finals de 2009 a un creixement pràcticamet vegetatiu, de només 60 nous habitants de promig anual, sent inferior al de Sant Pere.
Però, a l'igual que a Sant Pere, la població torna a accelerar-se al llarg de 2010 i actualment (abril) ja remunta fins les 71 persones d'increment mig anual.

Pel que fa als llocs de treball localitzats a Sant Antoni de Vilamajor, en primer lloc val a dir que Sant Pere ja el superava abans de la crisi. de manera que al juliol de 2008 no s'havia creat ni un sol lloc de treball absolut a Sant Antoni en els darrers 12 mesos, mentre que a Sant Pere s'arribava al màxim anual amb més de 100 llocs nous. És a dir, la crisi comença a Sant Antoni amb una situació de nul.la creació d'ocupació, mentre que a Sant Pere s'inicia precisament en l'etapa de més forta expansió de la creació d'ocupació.
A Sant Antoni la crisi ha coincidit amb una intensa desaccelaració del creixement de llocs de treball, partint d'una situació zéro al juliol de 2008, i un any més tard arribava a un promig anual de destrucció de llocs de treball de 64.

A partir de mitjans de 2009, tot i sent encara negativa, la destrucció de llocs de treball es ralentitza, fins arribar a la situació actual (març) amb una destrucció anual promig de 30 llocs de treball.

L'atur a Sant Antoni de Vilamajor, induït per la crisi i per la pròpia destrucció de llocs de treball, s'accelera intensament a partir del tercer trimestre de 2008, quan l'increment anual promig era de només 20 persones més aturades, fins arribar a desembre de 2009 al màxim històric de 124 aturats més en promig anual. L'atur creix més també en termes relatius. Com a Sant Pere, al llarg de 2010 l'increment de l'atur es ralenteix, i acualment (juny) arriba a 100 nous aturats de promig anual.

En suma, des de desembre de 2006, a Sant Antoni de Vilamajor:

- La població ha crescut de 518 persones (abril), un 10,2%.
- Els llocs de treball s'han reduit de 94 (març), un -7,4%.
- El nombre de persones aturades, ha crescut de 228 (juny), un 161,7%.

La tendència actual al municipi és la següent:

- Pobació resident: 71 persones d'increment anual promig (abril).
- Llocs de treball: 33 llocs de treball menys d'increment anual promig (març).
- Atur: 97 aturats d'increment anual promig (juny).

Per tal de facilitar la comparació entre municipis, a continuació es presenten les gràfiques comparatives:

Evolució interanual promig de la població empadronada als municipis de Vilamajor. 2006-abril 2010

Evolució interanual promig dels llocs de treball localitzats als municipis de Vilamajor. 2006-març 2010

Evolució interanual promig de la població en atur als municipis de Vilamajor. 2006-juny 2010
En resum, la situació diferencial resulta més positiva a Sant Pere:

- Increment anual promig de la població de 109 persones contra 71 a Sant Antoni,
- Increment anual promig dels llocs de treball de 14 contra una reducció anual promig de 33 llocs a Sant Antoni,
- Increment anual promig de l'atur de 62 persones contra 97 a Sant Antoni.

En tots dos municipis, la crisi es reflecteix clarament, aprecient-se tres períodes:

- A partir de juny de 2008 l'increment de la població es desaccelera, coincidint amb l'increment de l'atur i la desacceleració del creixement de llocs de treball (que entra en negatiu a Sant Antoni).
- Al desembre de 2009 totes les variables presenten una inflexió positiva, recuperant tímidamet el creixement tant la població com els llocs de treball, i retrocedint el creixement de l'atur.
- En el què portem de 2010, totes les variables presenten, en els dos municipis, tendències positives, encara febles, però. (A Sant Pere no obtsant la recuperació de llocs de treball encara no està prou clara).

La tendència actual, però, es favorable en totes les variables analitzades en ambdós municipis, per bé que s'aprecia un cert esgotament en la recuperació del creixement de llocs de treball a Sant Pere de Vilamajor.

L'impacte de la crisi, apart d'irregular, va sorprendre en una situació diferent els dos municipis:

- A Sant Antoni, amb una situació ja madura, d'evolució simplemenent tendencial i amb poca empenta en la creació de locs de treball: per aixó ha acusat més la crisi, però amb una recuperació potser més sólida que Sant Pere, encara que de menor intensitat. La crisi va agafar Sant Antoni en una etapa de franca decadència, sobre tot en la creació de llocs de treball.
- A Sant Pere, la cris va sorprendre en una etapa de forta expansió, que ha reduït l'impacte sobre les variables analitzades, retardant-lo i situant el municipi, ara que la crisi ja comença a remitir, en una situació relativament millor però acusant molt la intensitat de la crisi, és a dir, amb una certa extenuació de sortida. La crisi va agafar Sant Pere en el moment de creixement més important del present segle.

Sens dubte, a Sant Pere la crisi ha estat molt més inoportuna, doncs ha malograt l'etapa d'expansió més important de la darrera dècada, sobreposada a la pròpia inèrcia de la bonança general, situació que no ha passat a Sant Antoni, doncs la forta expanió ja estava feta abans i només estava aprofitant l'etapa de bonança prèvia a la crisi.

Cal dir que Sant Pere hauria d'aprofitar la sortida de la crisi per recuperar la molt bona situació preexistent abans de la crisi, però no s'està fent res amb aquest objectiu, i el retard en l'aprovació definitiva del POUM és un dels principals obstacles: arribarà tard i seran només plànols de difícil execució a curt termini.

A Sant Antoni, la situació general de crisi amaga un model que ja estava esgotat abans d'aquesta i només ha sobreviscut en els darrers anys de l'aprofitament dels defectes estructurals de Sant Pere de Vilamajor quant a la passivitat de revitalització residencial i del comerç del nucli principal del municipi veí, i a l'hora aprofitant-se del propi increment poblacional dels barris perifèrics de Sant Pere de Vilamajor en l'época d'expansió.

Faran falta ben be però de dos a tres anys per a què les variables es recuperin als nivells preexistents d'abans de la crisi, fent que al 2012 recuperem les dades de 2008: 5 anys perduts a Vilamajor.

(*) Les dades de població corresponen a estimacions interpadronals amb dades mensuals del cens electoral. Les dades d'atur corresponen a atur registrat a les oficines del SOC. Els llocs de treball es refereixen a afiliats als diferents règims de la Seguretat Social censats en el municipi (amb independdèncis de que siguin o no persones residents del mateix municipi) aquestes dades són trimestrals i s'han fet extrapolacions mensuals.
Les darreres dades disponibles són, respectivament abril 2010, juny 2010 i març 2010.
Les dades de les gràfiques són nombre de persones, i presenten l'evolució interanual mitjana de les magnituds dels 12 mesos anteriors al de la dada, sent per tant l'estimador estadístic de tendència anual en cada mes.

18/6/10

Qui compra el deute de l'Estat Espanyol

En la darrera emisió de bons de l'Estat, el tipus d'interès de subhasta s'ha situat en el 4,9%, el més alt de la dècada i més del doble que el bo alemany, fet que posa en evidència la degradació de la solvèlcia del ostre deute sobirà. Aixó significa un encariment progressiu dels interessos que actualment es paguen, i que per aquest any seran en total d'uns 24.000 milions d'Euros.

El Banc d'Espanya acaba de fer públiques les dades de tenedors de deute públic espanyol, que en bons i lletres és de quasi 500.000 milions d'Euros (el 50% del PIB).

Aquí teniu les dades de qui tenia al mes d'abril el deute espanyol:

Distribució dels tenedors de deute públic espanyol. Abril 2010

Dades en milions d'euros i percentatge sobre el total.

16/6/10

El mercat immobiliari al primer trimestre

El mercat immobiliari cotinua sota mínims a Vilamajor. No obstant, les noves promocions a Sant Antoni s'estan adquirint.

Les gràfiques parlen per si soles:

Habitatges iniciats als municipis de Vilamajor. 2006-1er. Trimestre 2010

Habitatges acabats als municipis de Vilamajor. 2006-1er. Trimestre 2010

Transaccions d'habitatges a Sant Antoni de Vilamajor. 2004-1er. Trimestre 2010
Transaccions d'habitatges a Sant Pere de Vilamajor. 2004-1er. Trimestre 2010

Sembla ser que es torna a complir la clàssica llei de Say: "l'oferta crea la demanda".

2/6/10

L'atur al maig repren la bona senda

Després de l'ensurt de març i abril, l'atur a Vilamajor, quan es va cobrir el trist rècord de 700 aturats, al maig, en sintonia amb el de la resta de Catalunya, repren una senda més moderada.

Evolució absoluta de l'atur a Vilamajor. 2007-maig 2010
La davallada mensual ha estat important, de 33 persones aturades menys, 16 a Sant Pere i 17 a Sant Antoni de Vilamajor.

Evolució absoluta de l'atur als municipis de Vilamajor. 2007-maig 2010
Val a dir, però, que per a l'anàlisi de les dades cal tenir en compte dues variables:

- En primer lloc que l'evolució de l'atur sembla tornar al cicles estacionals habituals, creixent de gener a març i davallant fins a juny. Aixó fa que el mes de maig sigui tradicionalment de davallada de l'atur.
- En segon lloc, en comparar les dades rspecte l'any passat, al mes de maig es trobava en el seu punt àlgid el Pla FEIL, que va fer minvar de forma important, sobre tot a Sant Antoni, les dades de l'atur.

Evolució mensual comparada. Sant Pere de Vilamajor

Evolució mensual comparada. Sant Antoni de Vilamajor
De tota manera ens hauríem de remuntar fins al tercer trimestre de 2008 per trobar unes dades interanuals tant poc dolentes.

Evolució interanual relativa de l'atur als municipis de Vilamajor i Catalunya
Posats en la senda dels normals cicles estacionals, que es van triturar a partir de la segona meitat de 2008, la tendència és que l'atur encara disminuexi de 30-35 persones en el mes de juny, creixent fins l'agost a nivells similars al present mes de maig, però amb taxes de creixement interanuals que si tot va bé, estaran ja només fregant el 10% (avui ens trobem al 15% de creixement interanual).

25/5/10

El deute immobiliari duplica el de les Administracions Públiques


El deute de les Entitats Públiques va arribar a finals de 2009 al rècord històric de 560.000 Euros, un 53,2% del PIB (*).

(*) El volum del PIB és actualment de 1.052.000 milions d'Euros.


Com que el deute es genera pel dèfict pressupostari i el volum de deute no és sotenible, s'ha de reduïr tant abans com es pugui el dèficit públic. D'aquí les mesures que s'estan adoptant.

Ara bé, convé fer un vol pel deute que tenim a Espanya, tots plegats. La distrubució és la següent (desembre de 2009):

Crèdits totals als sectors residents. Espanya desembre 2009 (milions d'Euros).
Observem que el deute total dels sectors residents a Espanya era, a finals de 2009 de 2,4 Bilions d'Euros. El deute de les AAPP no arriba a una quarta part del total, sent el crèdit a les empreses el més abultat, un 42%. També el conjunt de les famílies devem més que les AAPP (un 34% per un 23%).

Aquí teniu el desglossament del deute a les AAPP:


Crèdits a les Administracions Públiques. Espanya desembre 2009 (milions d'Euros).
Aquí el deute per sectors a les empreses:

Crèdits als sectors empresarials. Espanya desembre 2009 (milions d'Euros).

I finalment el deute de les famílies per destinació dels crèdits:

Crèdits a les famílies. Espanya desembre 2009 (milions d'Euros).
Agrupant els crèdits destinats a activitats immobiliàries, resulta que el 46% del total (gairebé la meitat) del crèdit actual s'està destinant a activitats immobiliàries. I si agafem només els crèdits destinats per les famílies a adquisció d'habitatge (crèdit no productiu), resulta que devem més que totes les AAPP juntes.

Comparació dels crèdits per a activitats immobiliàries respecte el total de crèdit. Espanya desembre 2009 (milions d'Euros).
El crèdit a les activitats immobiliàries supera el PIB, mentre que el de les AAPP n'és la meitat.

Amb aquest panorama, no és d'estranyar que l'Estat hagi compromés 100.000 milions d'Euros a salvar les entitats financeres, mentre que les mesures per reduïr el dèficit no arribaran en dos anys a 15.000 milions. Només posar al dia Caja Sur costarà 2.700 milions d'euros.

Bancs i Caixes han provisionat al 2009 38.300 milions d'Euros per fer front a un primer nivell de morositat immobiliària, als que es sumen uns 4.000 milions d'Euros de crèdits fallits. Amb això la bombolla fionancero-immobiliària que ells varen propiciar els ha costat -de moment- més de 42.000 milions d'Euros.
Els bancs i caixes poden afrontar una previsió de risc immobliari de fins a 165.000 milions d'Euros.

Només les caixes tenen 137.000 habitatges sense vendre en el seu actiu immobiliari, que recentment han posat en lloguer.

Font de les dades: Banco de España.

21/5/10

La despesa del sector públic i Leonardo da Vinci

El sector públic espanyol va gastar (dades del 2007) un total consolidat de 412.751 milions d'Euros, que equival al 39% del PIB.

És a dir, el sector públic gestiona quasi el 40% de la riquesa de l'Estat.

Les dades que presenta la Intervenció General de l'Estat sobre els comptes de les Administracions Públiques espanyoles (la darrera disponible és del 2007), exposen que, en termes consolidats (deduïnt les trasnferències internes entre Administracions), les CCAA gasten tant com l'Estat (un 31% cadascuna de la despesa pública total), mentre que les Entitats Locals administren el 14% del pressupost consolidat. Els Organismes de la Seguretat Social, de la seva banda (tenen un pressupost idependent), gestionen el 24% del pressupost total de les AAPP.

Quan posem aquestes dades en un gràfic, ens surt una figura esbelta, que m'ha recordat a "L'home de Vitruvi", símbol de la perfecció del cos humà, creat pel gran Leonardo da Vinci .
No vull dir amb aixó que el repartiment de la despesa pública estigui equilibrat, però m'ha semblat una bona fussió:


Leonardo da Vinci i la distribució de la despesa del Sector Públic (dades de 2007)

19/5/10

Les pensions dels funcionaris costen 530 euros a cada família


A Espanya paguem entre tots les pensions dels funcionari de l'Estat i de les Forces Armades, quan es jubilen als ... 60 anys.


Veiem el perquè:

1. La immensa majoria dels treballadors pertanyen al Règim General. Les aportacions que fan durant la seva vida laboral es fan servir per pagar als que es van retirant. D'aquí la creació del Fons de Reserva de la Seguretat Social amb els excedents que -ara per ara- hem anat generant des del Pacte de Toledo.

2. El personal de l'Estat ara per ara pot abandonar als 60 anys el món laboral sense veure perjudicada la seva pensió, sempre que acumulin 35 anys de servei.

3. Els funcionaris de l'Estat, però, estan en un règim especial ("classes passives"). És a dir tenen la seva pròpia 'caixa' de pensions que
només es fa servir per sufragar les seves jubilacions, no les de la resta.

4. Són classes passives a més dels funcionaris de l'Estat i Forces Armades, antic personal del Ministeri d'Educació (matèria després transferida a les autonomies).

5. Com que les quotes del personal públic no són suficients per costejar a tots els que es jubilen, l'Estat es recolza en la resta de contribuents per a cobrir les despeses, via impostos.

6. Els funcionaris autonòmics o locals si estan en el Règim General. Això significa que els seus quotes s'utilitzen indiferentment per pagar a empleats públics o no.

El president del Govern insisteix que cal treballar més anys en pro de garantir la viabilitat del sistema públic de pensions, encara que aquest reclam no és igual d'exigent per a tots.

Això és així perquè el mig milió d'efectius de l'Estat té un conveni especial dins de la Seguretat Social.
El seu funcionament és simple: el personal públic aporta anualment quotes socials, però no són suficients per garantir les seves pagues de retir, de manera que es complementen via impostos.

Dit d'altra manera: el personal estatal no col.labora a pagar les jubilacions de la resta d'empleats, pel fet que la seva caixa de pensions està separada.
En canvi a la resta de treballadors subvencionem amb els nostres impostos les pensions dels funcionaris de l'Estat.

Així, els pressupostos de 2010 preveuen que les quotes dels funcionaris sumaran 1.110 milions d'euros (1.088, en l'avanç de la liquidació), mentre que la despesa total necessaria és de 9.804 milions. En altres paraules, les quotes aportades només cobreixen el 11% de les despeses. La resta, 8.694 milions, es costeja amb impostos. Els ciutadans aportem el 89% de la partida que costeja la jubilació del personal de l'Estat.

Les pensions abonades a classes passives de l'Estat al gener de 2010, per CCAA
Dades en milions d'Euros. Reproduït del diari Expansion.

(Fixeu-vos en el gràfic les disparitats regionals d'on viuen els funcionaris de l'Estat jubilats).

Aquest any cada família aportarà 530 euros de mitjana a aquest fi.

Apart d'aixó, 990.000 funcionaris tenen un pla complementari de jubiliacions, que rep anualment aportacions de les Administracions Públiques. A Catalunya els partíceps d'aquests fons complementaris són 227.000 funcionaris.

Des de 2003, els Pressupostos Generals de l'Estat preveuen una partida per fer aquestes aportacions complementàries, gestionades per fons de pensions privats, del 0,5% de la massa salarial. Les aportacions públiques a aquests fons representen uns 150 milions d'Euros l'any.

Una informació poc coneguda és que per enguany, la Mesa de la Funció Pública ha acordat una rebaixa d'questes aportacions per al 2010, que serà només del 0,3% de la massa salarial d'aquest milió de funcionaris que tenen plans de pensions ciomplementaris.

Ara bé, també s'ha pactat que al 2013 es recuperi l'aportació del 0,5%, doncs al 2011 tornarà a pujar al 0,5%, i al 0,7% al 2012 per compensar la baixada d'enguany.

Mentrestant, el Funcionaris es queixen...