Últims articles:

11/2/12

Actualitzada la nova base de càlcul per al IPC a partir de gener


Atenent a l'Enquesta de Pressupostos Familiars i a altres canvis en les pautes de consum, l'Institut Nacional d'Estadística ha actualizat la cistella d'articles que s'inclouen per al càlcul de l'IPC.

Per exemple, apart de modificacions en la valoració d'aliments frescs, s'han eliminat els discos CD gravables o el lloguer de películes, i s'han inclós els "tablets" i els discs durs portàtils, o nous serveis com la fotodepilació o els logopedes.

A la taula següent podeu observar cón han quedat les ponderacions dels diferents grups d'articles en el IPC, comparant-les amb les vigents fins al 2011.

Aquesta revisió ja s'aplicarà en la dada de l'IPC del gener.

Font: INE

Doneu-vos compte que a Espanya la despesa en Educació que paguen les famílies no arriba al 1,4% de les despeses de consum familiar, mentre que a la Sanitat s'hi dedica el 3,21% d'aquest consum. En conjunt la població espanyola dedica aquestes dues partides, de la nostra butxaca en promig de l'Estat, gairebé tant com en Comunicacions
Davant de les retallades a l'Estat del Benestar de Franc que ens pensavem tenir, convé reflexionar aquestes dades.

La mostra d'articles de l'IPC es recull en 29.000 establiments de 177 municipis (totes les capitals de província i 125 altres municipis). En 97 municipis es recull tota la mostra d'articles que pondera per al IPC, en 44 municips es recull tota la mostra d'alimentació i part de la resta de la cistella, i en 36 aproximadament la meitat dels articles de la mostra. 

En total es recullen els 220.000 preus de 489 tipus d'articles amb què s'elabora mensualment l'IPC.

Seria interessant que cadascú fes un estudi per comparar la pròpia despesa familiar amb les ponderacions de l'IPC (recordeu que no s'inclouen en l'index l'adqusició d'habitatge ni la de vehicles, tot i que si el lloguer i el consum de benzina i reparacions).

9/2/12

Grècia: entendre una mica més les claus del problema


Quina és la situació actual a Grècia?

Població: 11.400.000 habitants
PIB: 221.000 Milions d’Euros (similar al de Catalunya).
Deute 2011: 350.000 milions d’Euros (160% PIB). Al 2005 el deute ja arribava al 100% del PIB.
Deute 2012: 381.000 milions d'Euros (173% PIB).
Tipus d’IVA: 23%
Funcionaris: 700.000
Salari Mínim Interprofessional: 750 € (Espanya 748 €).
Economia submergida: 35-40% (Espanya 23%)
Taxa d’atur: 16%
PIB 2011: -5,5%. 2012: -2,8%
Dèficit Públic: -9% PIB (2012 5,4%).

El deute públic ronda el 160% del PIB, una xifra insostenible (el deute és qualificat al mateix nivell que Zàmbia o Libèria, per posar dos exemples). Els tipus de finançament fan inviable l'accés de Grècia al mercat (per a les lletres a tres mesos, es demana un 14% i per al deute a un any, fins a un 540% -no sobra cap zéro-). 

Grécia només es financia dels préstecs del rescat de la UE (que no computen com deute públic), i per aixó se li exigeix que faci més reformes per estalviar despeses.

Al maig de 2010 ja se li va concedir, per a què no entrés en fallida, un préstec de 110.000 milions, que s’ha anat alliberant de mica en mica (coincidint amb les reformes estructurals). El darrer pagament a compte se li ha fet a principis de gener, per 8.000 milions.

El 20 de març li venç un pagament de 14.500 milions de deute públic i no té diners per pagar. De fet no genera prou ingressos ni per pagar les nòmines. Se li donaran més diners, però ha de fer noves reformes. El darrer tram dels préstecs de la UE, de 18.000 milions s’haurien de pagar al juny, però encara li manquen més diners perquè el déficit continuarà en els propers anys i ha d'anar tornant el deute.  (S'estima que el límit per estar de nouen els mercats és un deute del 120% sobre el PIB, i al 2012 el deute grec podria arribar al 170% del PIB).

La Troika (que agrupa la UE, el BCE i l'FMI) li va prometre a l'octubre passat un nou paquet de 130.000 milions a partir de juny, però a canvi li exigeix reduïr el déficit (estimat del 5% del PIB per al 2012), en uns 3.300 milions d’Euros més per al 2012.

Si no rep diners abans del 20 de març, Grècia entrarà en fallida.

(Dit al marge: us imagineu el què significa per als pressupostos de l'Estat Grec haver de pagar interessos de deute per un import superior al 7% del PIB cada any?).

Què és el que impedeix arribar a un acord?

Les dificultats rauen en el calat de les reformes que vol imposar la Troika, que exigeix una retallada pressupostària complementària de 3.300 milions en els pressupostos de 2012 (que ja han reduït la despesa en 5.000 milions i incrementat els ingressos en un 7% amb més impostos), entre les què s’inclouen una retallada del 20% en les pensions de més de 1.000 € i acomiadament d'almenys 15.000 funcionaris (150.000 funcionaris fins el 2015).

Completen els 3.300 milions la reducció de 400 milions d’inversió pública i 300 milions del pressupost de Defensa.

Apart, se li exigeixen reformes estructurals com una reducció del 22% en el salari mínim (per a les noves contractacions, deixant-lo en 585 €), liberalització de sectors tancats, l’abolició de convenis col.lectius o la congelació dels sous fins que l'atur no arribi al 10%. Apart de tot el què ja ha fet Grècia per posar-se al dia.

Avui mateix els partits polítics a l'oposició de Grècia accepten totes les condicions, menys la retallada d’un 20% de les pensions superiors a 1.000 € mensuals (el sistema de pensions ja ha sofert una retallada). És aquest el principal escull, amb grans onades de protestes de la població grega. L’estalvi d’aquesta mesura seria de 300 milions d’Euros.

Coma a mesura transitòria, s’ha proposat la creació d’un compte bloquejat per anar pagant els interessos del deute, i evitar “in extremis” la fallida, si no s’arriba a un acord.

A més com a condició necessària per al nou prèstec, s’està ultimant amb els creditors privats de deute grec (que tenen uns 200.000 milions de deute), una quita (pérdua) dekl 50% d’quest deute (els tornaran només la meitat del què varen invertir), fet que aliviaria el deute en 100.000 milions, reestructurant el deute restant amb terminis més llargs i menors insteressos (del 3,6%). EL BCE, qui també té deute grec, podria completar una quita d’una altres 11.000 milions.

Aquest acord amb els creditors privats hauria d'estar llest per al dilluns que ve com a molt tard si es vol que doni temps a que tots els creditors participin en l'acord abans del 20 de març. Realment, sí que s'està acabant el temps.

Sortida de l’Euro?

La única solució alternativa, que té avantatges i molts inconvenients, és que Grècia surti de l’Euro i torni al Dracma (fet que immediatament produiria una devaluació d’un 50% de la moneda interior i què implicaria una nova renegociació del deute (ara de tots els deutes públics i privats que actualment es nominen en Euros). Es canviarien els Euros pel nou Dracma devaluat. Grècia no té tampoc reserves de divises ni, tampoc, d'Euros.

L’escenari seria a més d’una hiperinflació i per tant un empobriment immediat dels grecs. A canvi, Grècia quedaria lliure per dur a terme les polítiques econòmiques i monetàries que considerés oportunes; sense crèdit exterior, per molts anys, clar està. És a dir, els grecs serien artífexs del seu futur.La situació sembla que seria similar a la del "corralito" argentí de fa uns anys. Argentina se n'ha sortit, però cal tenir en compte que llavors l'economia mundial anava vent en popa.

No es descarta però davant aquesta possibilitat que Europa continués ajudant Grècia. No en va és el principal tenedor de deute grec (en especial francesos i alemanys).

Es calcula que uns 200.000 milions d'Euros han sortit de Grècia cap a altres països descomptant la sortida de l'Euro.

Cal tenir en compte que l'ajustament -com en el cas d'Espanya- no pot ser monentani, sinò que haurà de continuar per uns quants anys més, fet que subleva la població grega, que ha vist com tot el seu progrés socioeconòmic (finançat amb prèstecs, com a Espanya) retrocedirà als nivells de principis de segle XXI.

Mentrestant... Els taurons ja tornen a apuntar cap a Portugal.

(Espero que aquesta breu síntesi us ajudi a entendre millor les claus del què passa amb Grècia).

6/2/12

Evolució i diferències demogràfiques dels municipis de Vilamajor


Piràmide de població de Sant Antoni de Vilamajor. Evolució 2000-2011


Piràmide de població de Sant Pere de Vilamajor. Evolució 2000-2011
Nota: Les dades es refereixen als padrons a 1 de gener de l'any següent, és a dir, les de 2011 són les del padró a 1-1-2012.

Els models migratoris dels dos municipis són marcadament diferents, més equilibrat en termes de trams d'edat a Sant Antoni de Vilamajor.

A Sant Pere les migracions han creat un buit en els trams d'edat del jovent (de 15 a 24 anys) que es va projectant sense remei amb el pas dels anys (un "forat demogràfic"). Per contra, l'exagerada proporció de la població de Sant Pere en els trams d'edat intermedis (de 35 a 49 anys) provocarà en un termini de 20-30 anys una exagerada proporció de població jubilada.

A Sant Antoni de Vilamajor, on també es dóna una important immigració neta, el creixement és molt més equilibrat, distribuïnt-se al llarg de tots els trams d'edat. També és cert que el punt de partida demogràfic de fa 10 anys estava sensiblement més complert a Sant Antoni.

L'estructura residencial i d'habitatge de Sant Pere de Vilamajor, directament vinculada a l'ocupació de segones residències ("torres") com a primers habitatges, i la pràctica inexistència d'oferta immobiliària asequible, impideix la fixació de població jove en el municipi, fets que no passen a Sant Antoni de Vilamajor.

Comparació de les piràmides de població dels municipis de Vilamajor i la comarca del Vallès Oriental. 2011 (*)
(*) Les dades de Sant Pere i de Sant Antoni de Vilamajor es refereixen a 1-1-2012, mentre que les del Vallès Oriental són a 1-1-2011.

La comparació dels dos municipis amb el conjunt de la comarca referma l'evidència d'un saldo migratori més important a Vilamajor, que condiciona, en el cas de Sant Antoni, un pes major dels infants entre 5 i 14 anys i també en els adults de 30 a 39 anys respecte el conjunt de la comarca.


Es poden apreciar també els desequilibris relatius de la població de Sant Pere de Vilamajor per trams d'edat.


Nota: les dades base corresponen als padrons provisionals a 1-1-2012. Font: Ajuntaments respectius, als quals agraïm les dades facilitades.

3/2/12

Atur al gener: en la senda dels 800

Les meves estimacions de fa uns mesos, en què pensava que l'atur a Vilamajor s'estabilitzaria enguany al voltant de les 700 persones, han estat desbordades en els darrers tres mesos, que han sigut francament pitjors del què era previsible: al gener, la mitjana anual de persones aturades s'ha situat en les 721, però els aturats a finals de mes ja sumen 790 persones.

Evolució de l'atur a Vilamajor (Sant Pere i Sant Antoni)

Així doncs haig de refer les meves previsions en un tó més pessimista, sobre tot pel què fa a Sant Pere de Vilamajor.

Evolució de l'atur als municipis de Vilamajor


 Evolució mensual de l'atur a Sant Pere de Vilamajor

Evolució mensual de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor

Variació interanual absoluta de la mitjana anual de l'atur als municipis de Vilamajor


27/1/12

Diferències en la taxa d'atur i l'ocupació a Catalunya


Taxa d'atur EPA. Comparatiu Espanya-Catalunya

Taxa d'atur Espanya. Comparatiu per col.lectius


Taxa d'atur Catalunya. Comparatiu per col.lectius

Taxa d'atur a finals de 2011 per col.lectius. Comparatiu CCAA

Evolució de l'ocupació a Catalunya a finals de cada any. Estrangers


Evolució de l'ocupació a Catalunya a finals de cada any. Nacionals

Nota: Dades de la Enquesta de Població Activa. INE

25/1/12

L'ocupació a Vilamajor: dues estructures ben diferents (1ª Part)


Els municipis de Vilamajor tenien localitzats a finals de 2011 un total de 2.367 llocs de treball legals (és a dir, cotitzant a la Seguretat Social), just la meitat repartits entre Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor.

Evolució mensual dels llocs de treball radicats als municipis de Vilamajor: 2008-2011

Quan s'observen les gràfiques d'evolució mensual dels llocs de treball entre els dos municipis, hom pot apreciar però la gran diferència en les oscil.lacions de les plantilles d'ambdós municipis, destacant-se la regularitat dels llocs de treballs radicats a Sant Antoni respecte l'acusada i cíclica estacionalitat dels llocs de treball de Sant Pere de Vilamajor.

Aquestes diferències es poden analitzar millor sobreposant les evolucions any a any, en les què es pot veure com a Sant Pere de Vilamajor l'ocupació creix progressivament cada any fins el mes de juliol per començar a decaure en la segona meitat de cada any, que es tanca amb unes plantilles similars a les què havien a principis d'any.

Evolució mensual comparada de l'ocupació a Sant Antoni de Vilamajor: 2008-2011

Evolució mensual comparada de l'ocupació a Sant Pere de Vilamajor: 2008-2011


Sant Pere de Vilamajor té doncs, una ocupació marcadament estacional, que fa que cíclicament, els llocs de treball augmentin un 20% fins al juliol (uns 250 llocs de treball).

Per observar l'evolució d'ambdós municipis, és oportú desestacionalitzar les séries (és a dir eliminar estadísticament les oscil´lacions cícliques) i la manera més adequada de fer-ho es calculant la mitjana anual móbil (mitjana d'ocupació en els darrers dotze mesos).

Evolució de la mitjana anual dels llocs de treball dels municipis de Vilamajor: 2008-2011

En aquesta gràfica desestacionalitzada s'observa com, en termes mitjos, en els darrers tres anys Sant Pere de Vilamajor té més llocs de treball radicats a municipi que Sant Antoni, amb unes diferències que en aquest cicle de crisi van arribar al seu màxim al febrer de l'any passat, amb 144 llocs de treball (de mitjana anual) més que Sant Antoni. Interessant observar també que l'ocupació a Sant Antoni ja havia començat a davallar en els primers símptomes de la crisi, a partir de 2008, mentre que a Sant Pere no va començar a afectar fins finals de l'any 2010, és a dir molt tardiament.

I curiosament, aquest diferent comportament es comença a invertir en començar l'any 2011, quan comencen a minvar els llocs de treball a Sant Pere, i a l'inversa, es comencen a recuperar a Sant Antoni de Vilamajor, municipi que en el segon semestre de 2011 ha començat a acusar la feblesa generalitzada de l'ocupació i ha estancat els llocs de treball (en termes de mitjana anual) radicats al municipi. Des de finals de 2008 Vilamajor ha perdut el 5,6% dels seus llocs de treball mitjos (el 7,7% dels de Sant Antoni i el 3,4% per Sant Pere de Vilamajor). A catalunya la pérdua de llocs de treball legals en el mateix periode ha estat del 9,7% en mitjana anual en el mateix periode.

Tot i què la interpretació d'aquestes dades és prou complexa per la insuficiència de dades detallades, en propers articles intentarem analitzar les diferències en els model d'ocupació de Sant Pere i de Sant Antoni de Vilamajor.

Nota: Totes les dades es refereixen a treballadors afiliats a la Seguretat Social (tots els règims) l'últim dia de cada mes en cada municipi.

18/1/12

Evolució de la població per barris dels municipis de Vilamajor


Si fa uns dies anunciavem que la població conjunta dels municipis de Vilamajor havia sobrepassat ja els 10.000 habitants (a finals de 2011) ara toca el torn a l'anàlisi de la població per barris dels dos municipis, en aquest cas amb les dades de 2010 (padró a 1-1-2011).

Distribució de la població per barris a Sant Pere de Vilamajor. 2010

 Distribució de la població per barris a Sant Pere de Vilamajor. 2005
 

Distribució de la població per barris a Sant Antoni de Vilamajor. 2010
 


Distribució de la població per barris a Sant Antoni de Vilamajor. 2005
  

Comparatiu de la població per barris a Sant Pere de Vilamajor: 2005-2010
 
Variació absoluta de la població per barris a Sant Pere de Vilamajor: 2005-2010


Comparatiu de la població per barris a Sant Antoni de Vilamajor: 2005-2010


Variació absoluta de la població per barris a Sant Antoni de Vilamajor: 2005-2010


Aportació de cada barri al creixement total de la població entre 2005 i 2010. Sant Pere de Vilamajor
 

Aportació de cada barri al creixement total de la població entre 2005 i 2010. Sant Antoni de Vilamajor


El creixement a Sant Antoni es concentra molt acusadament en el seu nucli principal, que és on de fet encara hi ha bon marge per al creixement. Així el nucli principal de Sant Antoni ha passat de representar el 49% de la població total al 2005 fins el 52% al 2010. El 79% de l'increment de la població del municipi en els darrers 5 anys s'ha degut al creixement del seu nucli principal.

En canvi, a Sant Pere, les possibilitats de creixement poblacional es distribueixen pràcticament en tots els seus barris, de manera que el creixement en el darrer quinquenni ha estat més repartit. Només el 19% de l'increment de la població entre 2005 i 2010 s'ha centrat en el seu nucli principal, que ha passat de representar el 15% de la població (el 20% si hi afegim Can Derrocada). De fet, a Can Vila i a Les Faldes hi viu respectivament molta més gent que al nucli principal més Can Derrocada.

El nucli principal de Sant Pere (incloent-hi en aquest cas Can Derrocada) acull una població de només el 30% de la que viu al nucli principal de Sant Antoni (que és per tant 3,4 vegades més gran).

Pel que fa als barris periférics, el conglomerat Can Vila-Can Ram és el més gran de Vilamajor, amb un total de 1.536 habitants empadronats, seguit de Sant Julià d'Alfou amb 1.317 habitants al 2010 i Les Faldes del Montseny, amb 1.042 habitants i, a molta més distància, Can Miret amb 478 i Vallserena, amb 428 habitants. 

En els darrers cinc anys, el barri que més ha crescut en termes relatius ha estat el de Can Derrocada, d'un 85% (i de fet és el que té un potencial de creixement més alt, podent-se quadriplicar a plena ocupació).

16/1/12

Els barris dividits de Vilamajor. Població a 1-1-2011

 Població per municipis del barris dividits de Vilamajor 2010

Població comparada per municipis del barris dividits de Vilamajor 2010
 

 Aportació de cada municipi a la població dels barris dividits de Vilamajor 2010

Variació absoluta de la població dels barris dividits de Vilamajor: 2005-2010

Evolució de la població totals dels barris dividits de Vilamajor, 2005-2010
 
Nota: les dades de cada any corresponen al Padró d'Habitants a 1 de gener de l'any següent.

11/1/12

Ja som 10.000 habitants!!!


Com ja havíem pronosticat, la població empadronada als municipis de Vilamajor ha arribat a finals de 2011 als 10.000 habitants (exactament 10.005).

Evolució de la població de Vilamajor (Sant Pere i Sant Antoni)

Aquesta població es forma amb els 5.710 habitants de Sant Antoni i els 4.295 de Sant Pere de Vilamajor.
A Sant Antoni doncs, resideix de forma estable el 57,1% de la població total dels dos municipis.

Evolució de la població als municipis de Vilamajor
Nota: la inflexió que s'observa en la població de Sant Antoni de Vilamajor entre els anys 1996 i 1998 es deu a revisions padronals.

La població de Sant Antoni s'ha recuperat amb força al 2011, pujant de 155 habitants, retornant així als creixements del 1995, mentre que a Sant Pere ha estat al contrari, incrementant tant sols el creixement vegetatiu, només de 39 habitants més, el pitjor registre des de 1988, com ja li va passar a Sant Antoni l'any 2009.
Increment de la població en els municipis de Vilamajor any a any

L'any passat es va trencar la tendència que desde 2008 havia fet que Sant Pere de Vilamajor incrementés més la seva població que Sant Antoni de Vilamajor, circumstància marcadament històrica. Precisament des de l'inici de la crisi.

Interessant observar l'evolució absolutament inversa de l'evolució de la població en ambdós municipis des de 2009: creix a Sant Antoni a l'hora que disminueix a Sant Pere de Vilamajor. I en conjunt, va augmentant lentament (161, 185 i 194 habitants més, respectivament el 2009, 2010 i 2011).

Proposo que tots dos municipis ens convoquin en una trobada per celebrar la fita. Proposo igualment que s'identifiqui el ciutadà/na que ha marcat el nombre 10.000 i se li faci un obsequi de celebració de l'efemèride.

P.S.: Agraeixo un cop més als Ajuntaments de Sant Pere i de Sant Antoni de Vilamajor la seva col.laboració per tal de poder disposar de dades actualitzades.

3/1/12

L'atur al desembre: molt males notícies


A finals del primer semestre del 2011 semblava que l'atur estava estabilitzat als municipis de Vilamajor, però la degradació ha estat contínua en el segon semestre, i es tanca l'any amb molt males notícies, amb el nombre d'aturats als nostres pobles pulveritzant tots els tristos récords: 782 aturats.

Evolució de l'atur a Vilamajor (Sant Pere i Sant Antoni)
Nota: la línia negre representa la mitjana anual móbil.

Massa gent, massa famílies.

La situació s'ha degradat especialment a Sant Pere de Vilamajor, que tanca l'any amb un increment interanual del 26,6%, per un 12,1% a Sant Antoni.
A Catalunya l'increment interanual ha estat del 9,2%, un punt i mig superior al del conjunt de l'Estat.

Evolució interanual comparada de l'atur als municipis de Vilamajor

Evolució de l'atur a Sant Pere de Vilamajor
Nota: la línia puntejada en taronja representa la mitjana anual móbil. 

Evolució de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor  
Nota: la línia puntejada en taronja representa la mitjana anual móbil. 

Evolució comparada de l'atur. Mitjanes anuals móbils

Evolució anual de l'atur a Sant Pere de Vilamajor

Evolució mensual de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor

Davant d'aquests dades no podem esperar que l'atur comenci a minvar fins el segon semestre de 2012. Les previsions han de ser optimistes, però bé diuen que un pessimista es tant sols un optimista ben informat.

El meu millor desig per aquest nou any que comença és que les persones que volen i no poden treballar trobin ben aviat feina.