Quina és la situació actual a Grècia?
Població: 11.400.000 habitants
PIB: 221.000 Milions d’Euros (similar al de Catalunya).
Deute 2011: 350.000 milions d’Euros (160% PIB). Al 2005 el deute ja arribava al 100% del PIB.
Deute 2012: 381.000 milions d'Euros (173% PIB).
Tipus d’IVA: 23%
Funcionaris: 700.000
Salari Mínim Interprofessional: 750 € (Espanya 748 €).
Economia submergida: 35-40% (Espanya 23%)
Taxa d’atur: 16%
PIB 2011: -5,5%. 2012: -2,8%
Dèficit Públic: -9% PIB (2012 5,4%).
El deute públic ronda el 160% del PIB, una xifra insostenible (el deute és qualificat al mateix nivell que Zàmbia o Libèria, per posar dos exemples). Els tipus de finançament fan inviable l'accés de Grècia al mercat (per a les lletres a tres mesos, es demana un 14% i per al deute a un any, fins a un 540% -no sobra cap zéro-).
Grécia només es financia dels préstecs del rescat de la UE (que no computen com deute públic), i per aixó se li exigeix que faci més reformes per estalviar despeses.
Al maig de 2010 ja se li va concedir, per a què no entrés en fallida, un préstec de 110.000 milions, que s’ha anat alliberant de mica en mica (coincidint amb les reformes estructurals). El darrer pagament a compte se li ha fet a principis de gener, per 8.000 milions.
El 20 de març li venç un pagament de 14.500 milions de deute públic i no té diners per pagar. De fet no genera prou ingressos ni per pagar les nòmines. Se li donaran més diners, però ha de fer noves reformes. El darrer tram dels préstecs de la UE, de 18.000 milions s’haurien de pagar al juny, però encara li manquen més diners perquè el déficit continuarà en els propers anys i ha d'anar tornant el deute. (S'estima que el límit per estar de nouen els mercats és un deute del 120% sobre el PIB, i al 2012 el deute grec podria arribar al 170% del PIB).
La Troika (que agrupa la UE, el BCE i l'FMI) li va prometre a l'octubre passat un nou paquet de 130.000 milions a partir de juny, però a canvi li exigeix reduïr el déficit (estimat del 5% del PIB per al 2012), en uns 3.300 milions d’Euros més per al 2012.
Si no rep diners abans del 20 de març, Grècia entrarà en fallida.
(Dit al marge: us imagineu el què significa per als pressupostos de l'Estat Grec haver de pagar interessos de deute per un import superior al 7% del PIB cada any?).
Què és el que impedeix arribar a un acord?
Les dificultats rauen en el calat de les reformes que vol imposar la Troika, que exigeix una retallada pressupostària complementària de 3.300 milions en els pressupostos de 2012 (que ja han reduït la despesa en 5.000 milions i incrementat els ingressos en un 7% amb més impostos), entre les què s’inclouen una retallada del 20% en les pensions de més de 1.000 € i acomiadament d'almenys 15.000 funcionaris (150.000 funcionaris fins el 2015).
Completen els 3.300 milions la reducció de 400 milions d’inversió pública i 300 milions del pressupost de Defensa.
Apart, se li exigeixen reformes estructurals com una reducció del 22% en el salari mínim (per a les noves contractacions, deixant-lo en 585 €), liberalització de sectors tancats, l’abolició de convenis col.lectius o la congelació dels sous fins que l'atur no arribi al 10%. Apart de tot el què ja ha fet Grècia per posar-se al dia.
Avui mateix els partits polítics a l'oposició de Grècia accepten totes les condicions, menys la retallada d’un 20% de les pensions superiors a 1.000 € mensuals (el sistema de pensions ja ha sofert una retallada). És aquest el principal escull, amb grans onades de protestes de la població grega. L’estalvi d’aquesta mesura seria de 300 milions d’Euros.
Coma a mesura transitòria, s’ha proposat la creació d’un compte bloquejat per anar pagant els interessos del deute, i evitar “in extremis” la fallida, si no s’arriba a un acord.
A més com a condició necessària per al nou prèstec, s’està ultimant amb els creditors privats de deute grec (que tenen uns 200.000 milions de deute), una quita (pérdua) dekl 50% d’quest deute (els tornaran només la meitat del què varen invertir), fet que aliviaria el deute en 100.000 milions, reestructurant el deute restant amb terminis més llargs i menors insteressos (del 3,6%). EL BCE, qui també té deute grec, podria completar una quita d’una altres 11.000 milions.
Aquest acord amb els creditors privats hauria d'estar llest per al dilluns que ve com a molt tard si es vol que doni temps a que tots els creditors participin en l'acord abans del 20 de març. Realment, sí que s'està acabant el temps.
Sortida de l’Euro?
La única solució alternativa, que té avantatges i molts inconvenients, és que Grècia surti de l’Euro i torni al Dracma (fet que immediatament produiria una devaluació d’un 50% de la moneda interior i què implicaria una nova renegociació del deute (ara de tots els deutes públics i privats que actualment es nominen en Euros). Es canviarien els Euros pel nou Dracma devaluat. Grècia no té tampoc reserves de divises ni, tampoc, d'Euros.
L’escenari seria a més d’una hiperinflació i per tant un empobriment immediat dels grecs. A canvi, Grècia quedaria lliure per dur a terme les polítiques econòmiques i monetàries que considerés oportunes; sense crèdit exterior, per molts anys, clar està. És a dir, els grecs serien artífexs del seu futur.La situació sembla que seria similar a la del "corralito" argentí de fa uns anys. Argentina se n'ha sortit, però cal tenir en compte que llavors l'economia mundial anava vent en popa.
No es descarta però davant aquesta possibilitat que Europa continués ajudant Grècia. No en va és el principal tenedor de deute grec (en especial francesos i alemanys).
Es calcula que uns 200.000 milions d'Euros han sortit de Grècia cap a altres països descomptant la sortida de l'Euro.
Cal tenir en compte que l'ajustament -com en el cas d'Espanya- no pot ser monentani, sinò que haurà de continuar per uns quants anys més, fet que subleva la població grega, que ha vist com tot el seu progrés socioeconòmic (finançat amb prèstecs, com a Espanya) retrocedirà als nivells de principis de segle XXI.
Mentrestant... Els taurons ja tornen a apuntar cap a Portugal.
(Espero que aquesta breu síntesi us ajudi a entendre millor les claus del què passa amb Grècia).
