Deute municipal: Sant Antoni al 20% i Sant Pere al 50% de la mitjana de la província

Segons les dades del Ministeri d'Economia recentment publicades, el deute a 31-12-2009 dels municipis de Vilamajor era el següent (entre parèntesi les dades de l'any 2008):

• Sant Pere de Vilamajor: 1.010.000 Euros (1.057.000).
• Sant Antoni de Vilamajor: 585.000 Euros (556.000).

En termes per càpita, el deute a 31-12-2009 era el següent (la població és a 1-1-2009):

• Sant Pere de Vilamajor: 251 Euros/habitant.
• Sant Antoni de Vilamajor: 107 Euros per habitant.

La mitjana per càpita dels municipis de la província era a 31-12-2009 de 530 Euros per habitant, amb un increment respecte 2008 del 16,0%.

D'aquesta manera, Sant Antoni tindria un deute per habitant de l'ordre del 20% del promig provincial, i Sant Pere de Vilamajor de menys del 50% d'aquest promig.

Segons aquests resultats, Sant Antoni de Vilamajor ocuparia la 6ª posició entre els municipis majors de 4.000 habitants menys endeutats de la província de Barcelona, mentre que Sant Pere de Vilamajor ocuparia la 20ª posició en aquest rànquing, format pels 138 municipis de Barcelona amb més de 4.000 habitants.

Si agaféssim els municipis de població situada entre 3.000 i 6.000 habitants, que en són 42 a la província de Barcelona, Sant Antoni ocuparia la 4ª posició dels municipis menys endeutats per càpita, i Sant Pere de Vilamajor, la 13ª. El deute per habitant promig d'aquest segment de municipis és de 473 Euros.

En el conjunt de tots els municipis de Catalunya (949 municipis), que tenen un deute per càpita promig de 605 Euros/habitant, Sant Antoni de Vilamajor ocupa la posició 277ª entre els menys endeutats, i Sant Pere la 438.
I si finalment agafem tots els municipis de Catalunya entre 3.000 i 6.000 habitants (96), Sant Antoni ocuparia la posició 9ª entre els menys endeutats, i Sant Pere de Vilamajor la 24ª.
El deute per càpita promig d'aquest tram de municipis catalans és de 579 Euros per càpita, respecte els que Sant Antoni es trobaria tant sols al 18,5% i Sant Pere al 43,4%. Dit d'altra manera, situant-se en el promig dels ajuntaments catalans del seu tram poblacional, Sant Antoni té encara un marge d'endeutament d'uns 2.500.000 Euros i Sant Pere de Vilamajor d'uns 1.300.000 Euros.

Encapçalen el rànquing dels municipis més endeutats de la província de Barcelona a 31-12-2009, Alella, Sitges i Vic amb un deute per habitant d'uns 1.400 Euros, i per sota es destaquen Alella, Centelles, Santa Maria de Palautordera, Montgat i Cornellà de Llobregat, que no arriben als 100 Euros per habitant.

Municipis del voltant tenen deutes per habitant com ara Cardedeu, amb 766 Euros, Llinars, amb 172 Euros o Cànoves i Samalús, amb 46 Euros de deute per habitant.

Per acabar amb el mareig de xifres:

• Sant Antoni de Vilamajor pertany al selecte grup de municipis on viu el 4% de la població de Catalunya amb menys deute municipal per càpita.
• Sant Pere de Vilamajor pertany al grup de municipis on viu el 9% de la població de Catalunya amb menys deute municipal per càpita.

Distribució de la població catalana per deute municipal per càpita

La població jove de Sant Pere de Vilamajor retrocedeix a nivells de 1997

Segons les dades del darrer padró municipal a 1-1-2010, la població entre 20 i 29 anys de Sant Pere de Vilamajor ha retrocedit a nivells del 1997, mínims a què ja es va arribar també al 2004, ara fa 5 anys. En efecte, a 31 de desembre de 2009 hi havia empadronats a Sant Pere de Vilamajor 361 joves de 20 a 29 anys, molt lluny dels 439 que hi havia en els anys 2000 i 2001, quan es va assolir el rècord històric.

Evolució de la població de 20 a 29 anys de Sant Pere de Vilamajor. 1981-2009

Nota: les dades corresponen a 31 de desembre de cada any. L'evolució entre 1981-1986, 1986-1991 i 1991-1996, s'ha fet linialment, en no existir dades intermèdies. Al 1996 es produeix una revisió padronal que fa reajustar les dades.

Pot observar-se com en els anys de recent bonança econòmico-social (2004-2007) la població jove es recupera, mentre que a partir de l'inici de la crisi, l'empadronament de jovent disminueix.

Si desagreguem les dades per trams d'edat, l'evolució és encara més diacrònica:

Evolució de la població de 20 a 29 anys de Sant Pere de Vilamajor. 1981-2009

Nota: desagregació per trams d'edat de 20 a 24 anys i de 25 a 29 anys. Valen les notes sobre les dades del gràfic anterior.

És el jovent de 25 a 29 anys el que més recesió ha patit en termes poblacionals, en davallada constant des del 2006, situant-se a finals de 2009 als nivells de 1997.
En canvi, la població més jove, de 20 a 24 anys, tendeix a la recuperació, tanmateix iniciada al 2006, però tot just es situa als nivells de 2001.

La proporció del jovent entre 20 i 29 anys sobre el total de la població de Sant Pere de Vilamajor s'ha reduit des del 1997 justament a la meitat; del 17,3% fins al 8,7% (per comparar, a Sant Antoni de Vilamajor, a finals del 2008 la proporció era del 12,4%).

Proporció del jovent de 20 a 29 anys sobre el total de la població. Sant Pere de Vilamajor 1997-2009

Al 1981, primer any del què es tenen dades fiables sobre edats de la població, la proporció del jovent entre 20 i 29 anys sobre el total de població era del 10,5%.

Aquest "forat demogràfic" no es començarà a compensar fins d'aquí a 7-8 anys, a mida que s'incorporin al tram d'edat els elevats contingents de joves que ara tenen menys de 13 anys.

Per al present any 2010, la davallada entre el jovent augmentarà encara més, doncs seran 70 els joves actuals que sortiràn del tram d'edat considerat (els que ara tenen 29 anys), mentre que entraran al tram d'edat només 38 joves (els que ara tenen 19 anys), saldo negatiu que no es compensarà amb les noves incorporacions. Per segments, però, els joves de 20 a 24 anys continuaran augmentant i els de 25 a 29 prosseguiran en forta davallada.

Molt probablement, entre enguany i l'any vinent, el nombre de joves de 20 a 24 anys i els de 24 a 29 anys es tornaran a igualar, i curiosament, als mateixos nivells i en idèntica forma que al 1997-98.

Estimo que cap a finals de 2012 s'arribarà en el tram d'edat de 20 a 24 anys al màxim històric que es va assolir al 1997.

Evolució de la població de 20 a 29 anys de Sant Pere de Vilamajor. 1997-2009

Les dades provisionals del padró a 1-1-2010 sitúen la població de Sant Pere de Vilamajor en els 4.148 habitants, 127 més que l'any precedent. De confirmar-se les meves estimacions per a Sant Antoni de Vilamajor (situades en 5.507 persones a 31-12-2009), seria el segon any consecutiu en què la població de Sant Pere de Vilamajor augmenta més que la de Sant Antoni (per bé que en el què portem d'any Sant Antoni està augmentant amb força i supera en creixement interanual a Sant Pere).

La població més jove (de 0 a 16 anys), experimenta però un creixement notable, arribant a finals de 2009 a 908 nois i noies, 42 més que l'any 2008, creixement equivalent als nous naixements.

Com a dada curiosa del padró, per primera vega en la història del municipi es superen les 100 persones nascudes en el mateix any, i passa en les nascudes a tres anys: el 1966, 1971 i 1972 (de 37, 38 i 43 anys).

(Agraeïxo a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor la seva col.laboració per a l'obtenció de les dades).

L'atur a Vilamajor ja ha passat la barrera dels 700

Amb l'important increment de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor, en aquest municipi ja s'ha superat la barrera dels 400 aturats, exactament 406 persones en aquest mes de març, 17 més que al febrer.

A Sant Pere de Vilamajor, l'atur es manté en la ratlla dels 300, en la que va entrar al novembre de 2009, arribant al març a 297 persones aturades, només -malauradament- 4 més que al febrer.

Es dóna la circumstància de que a Sant Antoni de Vilamajor, un 33,3% dels aturats (una tercera part exactament) ja porten més de 12 mesos a l'atur, dada que a Sant Pere de Vilamajor encara no arriba al 29%.

Properament tota l'anàlisi gràfica en aquest mateix espai.

Un 40% de les edificacions de Sant Antoni de Vilamajor s'han fet en aquesta década

Segons les dades del Cadastre a febrer de 2010, a Sant Antoni de Vilamajor hi havia un total de 3.333 edificacions construídes, de les quals 2.700 eren habitatges. A Sant Pere de Vilamajor, el total d'edificacions era de 2.433, de les quals 2.204 habitatges. El cadastre ens dóna una interessant informació respecte l'antiguitat dels edificis. A Sant Antoni de Vilamajor, 1.203 del 3.036 edificis amb data de construcció coneguda, han estat construïts a partir de 2000, mentre que a Sant Pere de Vilamajor només 488 dels 2.267 edificis amb data de construcció coneguda, són d'aquesta dècada.

Edificacions per época de construcció als municipis de Vilamajor a febrer 2010. Dades absolutes

D'aquesta manera, si el 39,6% de les edificacions de Sant Antoni són posteriors a l'any 2000, a Sant Pere de Vilamajor només són d'aquesta época el 21,5% del total.

Estructura de les edificacions per época de construcció als municipis de Vilamajor a febrer 2010

En canvi, a Sant Pere, el 32,1% de les edificacions (quasi una tercera part) varen estar construídes entre 1970 i 1979.

Interessant destacar que fins 1999, les edificacions de Sant Pere i de Sant Antoni estaven pràcticament igualades, mentre que a partir de 2000, Sant Antoni de Vilamajor es distancia enormement de Sant Pere, conformant-se aquest municipi a incrementar població a base de conversió de segones residències en habitatges principals, en no tenir aquest municipi una oferta de sól de trama urbana compacta.

Edificacions acumulades per época de construcció als municipis de Vilamajor a febrer 2010

Nota: les dades anteriors no recullen 297 edificacions sense época de construcció definida a Sant Antoni de Vilamajor i 166 a Sant Pere de Vilamajor.

En total, des de 1999 s'han construït a Sant Antoni, 2,5 vegades més de tot tipus d'edificacions que a Sant Pere de Vilamajor. Si ens referim només a habitatges, s'han acabat a Sant Pere en la present dècada (de 2000 a 2009) 440 habitatges per 913 a Sant Antoni, és a dir s'han construït a Sant Antoni de Vilamajor una mica més del doble que a Sant Pere (mentre la població de Sant Antoni ha crescut només el 38,5% més que la de Sant Pere en aquest període).

Habitatges acabats als municipis de Vilamajor. Acumulats 2000-2009

És urgent que a Sant Pere de Vilamajor es revitalitzi decididament l'oferta de sól en trama urbana compacte, doncs el marge al creixement de població degut a les segones residències -que ha aportat just una tercera part de l'increment total de la població entre 2000 i 2009- s'està esgotant progresivament, i s'acabarà definitivament en el decurs d'aquest decenni (significant ja només unes 350 persones de marge de creixement).

La major antiguitat mitjana dels edificis de Sant Pere de Vilamajor (el 45% dels edificis s'han construït abans de 1980), i la condició constructiva com residències primordialment d'estiueig, agraven també qüestions de rehabilitació i d'un major consum energètic de les llars.

La bombolla de l'endeutament del sector públic

En els darrers 3 anys, l'endeutament del sector públic ha augmentat de 171.143 milions d'Euros, arribant a la fi de 2009 a la xifra històrica de 559.649 milions d'Euros, que equival al 53,2% del PIB.

Evolució del deute de les Administracions Públiques. Base 2006=1

Només el servei del deute significa uns 20.000 milions d'Euros anuals (un 10% de les despeses totals) a les Administracions Públiques.

Dit en altres termes, les Administracions deuen, per cada família espanyola, més de 7 milions de Ptes.

Aquest endeutament és el resultat directe del dèficit públic, que al 2009 ha arribat al 11,2% del PIB (117.765 milions d'Euros) per a l'Estat i les CCAA i nacions.

Per reduïr l'endeutament, que haurem de pagar en comptes de dedicar aquests diners a l'economia productiva, no queda doncs més remei que rebaixar el dèficit públic.

Ahir, el Govern de l'Estat va acordar (ordenar) a les CCAA i nacions que al 2013 aquest dèficit només ha d'arribar al 3% del PIB a finals d'aquell any, a repartir un 1,9% per a l'Estat i el 1,1% per a les CCAA i nacions. A finals de 2009 el dèficit ha estat del 9,5% sobre PIB per a l'Estat i del 1,7% del PIB per a les CCAA i nacions.

Del deute total, el 79% correspon a l'Estat, el 15% a les CCAA i nacions i el 6% a les Corporacions Locals.

Distribució del deute de les Administracions Públiques a finals de 2009

Com passarà l'Estat en 4 anys de un dèficit del 9,5% a només el 1,7% del PIB, és un altre dels funambulismes de l'equip econòmic d'en Sapastrero, però no hi ha dubte de què caldrà:

- Incrementar els ingressos, és a dir els impostos.
- Reduïr les despeses.

Tot plegat es tracta de passar en 4 anys de tenir un dèficit de l'Estat de 99.890 milions d'Euros (2009) a uns 21.000 milions (2013). En aquest interval, el PIB haurà crescut, segons les previsions, només un 3,5%, recuperant passats cinc anys els nivells de finals de 2008.

En suma, més o menys, l'escenari és reduïr les despeses de l'Estat, respecte 2009, de 40.000 milions, i incrementar els ingressos d'uns altres 40.000 milions, en l'horitzó de 2013. De la seva banda, les CCAA i nacions hauran de reduïr el seu dèficit en 10.000 milions.

Com s'ho faran?

Si la bombolla financera, sumada a la bombolla immobiliària ens ha deixat un rastre que trigarem cinc anys a païr, condemnant el sistema financer a tancar l'aixeta dels prèstecs, un dels motors de l'economia, (doncs apart dels 445.000 milions d'Euros amb què estan atrapats amb les promotores immobiliàries -fixeu-vos més que tot el deute de l'Estat-, entre aquest any i el que vé, hauran de retornar més de 400.000 milions d'Euros que al seu torn van demanar prestats per finançar la bombolla immobiliària), i trigarem com menys cinc anys en recuperar l'ocupació que existia abans de la crisi, ara li toca el torn a la bombolla de l'endeutament públic, que retraurà la despesa pública (inevitablement la social, que representa el 51% del pressupost de l'Estat) i incrementarà la presió fiscal a les famílies.

En suma: bancs i caixes, pelotaris immobiliaris i un desnortat equip econòmic del Govern han aconseguit tots plegats que la nostra renda familiar disponible estigui al 2013 als nivells del 2006, però amb 3.000.000 d'aturats, 9.200.000 de pensionistes i 600.000.000.000 d'Euros de deute, a mantenir.

El mercat immobiliari remunta a Sant Antoni de Vilamajor

Amb l'important increment de vendes d'habitatges nous en el darrer trimestre de 2009, el mercat immobiliari de Sant Antoni de Vilamajor ha fet una important revifada, que ja s'observava des del segon trimestre del mateix any passat.

A Sant Pere de Vilamajor, no obstant, la manca d'oferta variada i en condicions d'habitatges nous, fa mantenir el mercat immobiliari en els seus mínims històrics, amb només quatre habitatges nous venuts en tot l'any.

Evolució de la compravenda d'habitatges nous als municipis de Vilamajor

Acumulats anuals en cada trimestre.

Pel que fa a la venda d'habitatges usats, tant A sant Pere com a Sant Antoni de Vilamajor s'aprecia la consolidació de la recuperació, per bé que a Sant Pere tot just es van abandonar el mínims històrics en el tercer trimestre de 2009 mentre que a Sant Antoni la recuperació va començar abans, a finals de 2008.

Evolució de la compravenda d'habitatges usats als municipis de Vilamajor

Acumulats anuals en cada trimestre.

En els darrers 6 anys, s'han transaccionat en total a Vilamajor 904 habitatges, dels quals 344 nous i 560 d'usats:

Compra-venda acumulada d'habitatges als municipis de Vilamajor. 2004-2009

D'existir una oferta d'immobles nous variada i en condicions, a Sant Pere de Vilamajor es podríen vendre com menys 15 habitatges nous més a l'any, preferiblement al nucli principal.

Cal tenir en compte que tant a Sant Pere com a Sant Antoni unes 2/3 parts dels nous habitatges estan construïts pels mateixos propietaris, i per tant no entren en el mercat d'habitatge nou.

Teniu bitllets de 500 Euros?

Tant si en teniu, com si no, a Espanya hi ha en circulació (en mans de la població), ni més ni menys que 108.000.000 de bitllets de 500 Euros, que sumen 53.957 milions.

Aquesta xifra suposa dues terceres parts (el 66,9%) del total de 80.561milions d'euros de bitllets i monedes en circulació a Espanya.

Si a Espanya hi ha uns 13 milions de famílies, aixó voldria dir, que en un promig impossible, cada família té a casa uns 8 bitllets de 500. Com que a casa meva no hi ha ni un, el veí en deu tenir 18.

Per a què us feu una idea, aquesta xifra de bitllets de 500 Euros en circulació equival pràcticament a tot el Fons de Reserva de Pensions, o a tots els ingressos de l'Estat d'un semestre.

Us imagineu que tots aquests diners -normalment de dubtosa procedència fiscal- entressin en el sistema productiu? Us imagineu que 1.000.000 de Pime's, puguessin rebre cadascuna 54.000 Euros per invertir o aguantar la crisis sense tancar ni despedir personal?

No és d'estranyar que un païs amb una economia submergida que gira uns 240.000 milions d'Euros anuals (un 23% del PIB) estigui, entre altres coses, com està.

Si hi esteu pringats, sigueu responsables ... que hi ha qui paga els impostos que vosaltres no pagueu.

La construcció a Vilamajor: "a rasss..."

En Luis Moya, mític copilot del també célebre Carlos Sainz, tenia una frase memorable: "a rass..." No hi ha paraules millors per descriure la situació de la construcció a Vilamajor. Sobren les paraules:

Evolució dels habitatges iniciats als municipis de Vilamajor. Dades semestrals

Evolució dels habitatges iniciats als municipis de Vilamajor. Dades anuals

La inèrcia de les construccions en curs, però ha permès mantenir el nombre d'habitatges acabats en xifres més tolerables, fins i tot a Sant Pere s'han recuperat les dades del primer semestre del 2008:

Evolució dels habitatges acabats als municipis de Vilamajor. Dades semestrals

No obstant, en els dos municipis, el nombre d'habitatges acabats s'han situat a nivells anuals de principis de la dècada:

Evolució dels habitatges acabats als municipis de Vilamajor. Dades anuals

Cal tenir en compte que, en còmput històric, només una tercera part dels habitatges construïts es destinen al mercat immobiliari obert, en termes similars a Sant Pere i Sant Antoni, doncs 2/3 parts dels habitatges són construïts per a residència dels seus propis promotors.

Les Faldes del Montseny supera els 1.000 habitants

A finals de 2008, la població de Les Faldes del Montseny era de 995 persones, fet que permet afirmar que a hores d'ara hi estan empadronades unes 1.025 persones.

És la primera vegada a la història del nostre poble que un nucli arriba als 1.000 habitants (el nucli principal en té uns 600).

Can Vila, amb 911 habitants empadronats a 1-1-2009 i actualment uns 935, arribarà als 1.000 habitants probablement al 2012.

En conjunt, aquests dos veïnats signifiquen el 47,5% de tota la població del municipi de Sant Pere de Vilamajor (cinc anys abans el 48,8%).

Estructura de la població per nuclis. 1-1-2009

Sumant a Can Vila, Can Ram i Vallserena, els veïntas de Llevant sumen un 43% de la població total (cinc anys abans el 42%), per un 28% els veïnats de Ponent (30% al 2003). Els veïnats del centre arriben ja al 20% del total de la població del municipi.

Estructura de la població per veïnats. 1-1-2009

És el nucli central, afegint-hi Can Derrocada, la zona que està experimentant un dinamisme més important, passant de 582 habitants al 2003 a 799 a finals de 2008, fet que representa passar del 18% al 20% de la població total en cinc anys.

Respecte al 2007 (padrò de 2008), la població s'ha reduït en els veïnats més petits: Refugis, Can Miret, Les Pungoles, i de forma molt acusada en els disseminats:

Aportació absoluta dels veïnats al creixement de la població total. Any 2008

Si observem la evolució en els darrers cinc anys, s'observa com, en termes relatius, el veïnat que més està creixent és Can Derrocada:

Creixement relatiu de cada veïnat 2005-2008. Base 2004=1

Creixement relatiu acumulat per veinats: 2004-2008. Base 2004

Per específic de la població per veïnats sobre la població total: 2003-2008

Al gràfic següent es pot apreciar l'aportació de cadascun dels veïnats al creixement total de la població entre 2004 i 2008, on s'aprecia que Can Derrocada ha aportat gairebé el mateix que el nucli principal (més del 14% cadascun) a l'increment de la població total del municipi:

Aportació de cada veïnat al creixement total de la població del municipi. 2004-2008

En els darrers cinc anys, Vallserena ha superat la població disseminada, que com hem dit, està estancada a la baixa.

Població comparativa dels veïnats. 2003-2008

Els barris dividits de Vilamajor a 1-1-2009

Distribució de la població dels barris dividits de Vilamajor, per municipis. 1-1-2009

Població dels barris dividits de Vilamajor, per municipis. 1-1-2009

Variació absoluta de la població dels barris dividits de Vilamajor en cada municipi. 2004-2009