En 15 mesos no s'ha començat cap nou habitatge a Sant Pere de Vilamajor

Al segon trimestre de 2010 es van presentar els darrers projectes per a la concstrucció de dos habitatges a Sant Pere de Vilamajor. Des de llavors fins el tercer trimestre d'enguany no s'ha iniciat cap obra nova al municipi. Són ja doncs 15 mesos seguits amb la construcció paralitzada a Sant Pere de Vilamajor.

A Sant Antoni les coses no van gaire millor, doncs en els darrers 12 mesos només s'ha iniciat la construcció de 2 habitatges.

Evolució trimestral dels habitatges iniciats als municipis de Vilamajor

 Habitatges iniciats als municipis de Vilamajor. Acumulat móbil 12 darrers mesos

Pel que fa als habitatges acabats el tema va un xic millor, doncs com menys s'estan concloent les obres en curs, que cada cop són menys. A Sant Antoni en els darrers 12 mesos s'han acabat 20 habitatges, i a Sant Pere 9.

Evolució trimestral dels habitatges acabats als municipis de Vilamajor

Habitatges acabats als municipis de Vilamajor. Acumulat móbil 12 darrers mesos

Pel que fa al mercat immobiliari, a Sant Antoni de Vilamajor es trenca la ratxa de sis mesos seguits sense vendre's cap habitatge nou, si bé continua aquesta mala perspectiva a Sant Pere on es porten ja 9 mesos seguits en què no s'ha venut ni un habitatge nou.

En els nou primers meos d'aquest any, però, s'han venut 11 habitatges usats a Sant Antoni i 4 a Sant Pere de Vilamajor.

Evolució trimestral de les transaccions d'habitatges a Sant Pere de Vilamajor

 Evolució trimestral de les transaccions d'habitatges a Sant Antoni de Vilamajor

Síntesi del mercat immobiliari als municipis de Vilamajor: gener-setembre 2011

En tots dos municipis enguany s'asoleixen els mínims històrics anuals des de què existeixen séries històriques publicades (des de 1992 en el cas dels habitatges iniciats, des del 1981 en el cas dels habitatges acabats i des del 2004 en el cas de les transaccions d'habitatges). És a dir, la pitjor dada en 30 anys.

Evolució anual dels habitatges iniciats als municipis de Vilamajor

Evolució anual dels habitatges acabats als municipis de Vilamajor

Nota: les séries representen el nombre d'habitatges anuals. Per al 2011 s'ha usat el nombre d'habitatges dels darrers 12 mesos.

Gastar més del què s'ingressa: qui ho paga?

Evolució de l'execució del pressupost no financer de la Generalitat de Catalunya. Acumulats al mes d'octubre (milers d'Euros)

La generalitat té tancat els mercats majoristes de deute, i ha d'acudir als "bons patriótics". La última emissió ha servit només per poder tornar els venciments de la emissió que va fer el tripartit, doncs només li va quedar un excedent d'uns 600 milions. I pagant un 7,75% pels bons a 2 anys (5,25 més una comissió als bancs del 2,5%). Abans de finals d'any necessitarà encara uns 1.000 milions que s'hauran de treure de la banca.

De la seva banda, l'Estat espanyol continua pagant més interessos pels diners que necesita per no fer fallida. El gràfic següent compara els tipus d'interès de les darreres emissions de deute de l'Estat:

Tipus d'interès comparatius pagats per les subhastes de Deute Públic espanyol

Abans de finals d'any l'Estat ha d'acudir als mercats encara en quatre ocasions:

- 1 de desembre: Bons a 5 anys

- 13 de desembre: Lletres a 12 i 18 mesos

- 15 de desembre: Obligacions a 10 anys

- 20 de desembre: Lletres a 3 i 6 mesos

Interessant descobrir l'herència d'en Zapatero:

Pagaments compromessos a setembre de cada any. Administració General de l'Estat espanyol (milions d'Euros)

Venciments dels pagaments futurs de l'Estat per anys. Situació a 30 de setembre de 2011 (milions d'Euros).Total pendent: 703.000 milions d'Euros

Per a què us feu una idea, a setembre de 2011, dels 132.096 milions de despeses acumulades de l'Estat, 54.932 milions (un 42% de les despeses) han estat aplicades a pagar interessos (17.666 milions) i retornar deute (37.266 milions), mentre que un 47% dels ingressos dels pressupostos s'han obtingut de l'endeutament (72.613 milions de deute). Aixó ha servit per finançar com s'ha pogut els 37.000 milions de déficit no financer (ingressos corrents menys despeses corrents) acumulat enguany fins el setembre.

Fins l'any 2014, gairebé la meitat de les despeses de l'Estat se n'aniran a pagar compromisos de deutes ja existents avui.
Com sia que no hi haurà superàvit pressupostari corrent (ans al contrari, es preveu déficit) l'Estat s'haurà d'endeutar per pagar els venciments del què ja es deu, més un suplement per financar el nou déficit.
Una espiral que compromet el 50% de les despeses de l'Estat, xifra que està fora de tota mida.

Els excesos d'en Zapatero han significat pobresa per a molts anys.

Quan llegiu les xifres de deute i déficit en percentatge del PIB, penseu que els pressupostos de l'Estat signifiquen poc menys del 20% del PIB, de manera que un 5% del PIB de déficit representa un 25% dels pressupostos de l'Estat, i un 60% del PIB de deute, 3 vegades els pressupostos de l'Estat (interessos apart).
El PIB de catalunya (poc més de 200.000 milions d'Euros), representa unes 6 vegades els pressupostos de la Generalitat.

La població de Vilamajor arribarà a 10.000 habitants abans de finals d'any

Les estimacions de població empadronada a finals de setembre de 2011 donen una població empadronada als municipis de Vilamajor de 9.938 persones a setembre de 2011.

Enguany la població està creixent a un ritme promig de 14 persones mensuals, amb la qual cosa, molt probablement, la població de Vilamajor arribarà pels péls a la data històrica de 10.000 habitants a finals d'aquest 2011 (de fet el més probable és que s'arribi a aquesta rodona xifra cap el mes de febrer de 2012, doncs en la darrera meitat d'enguany es creixement de la població està minvant molt acusadament a Sant Pere de Vilamajor).

Evolució de la població de Vilamajor (Sant Pere + Sant Antoni)

Nota: les dades són a final de cada any. Les de desembre de 2010 són aproximades pel que fa a Sant Antoni de Vilamajor, i les de setembre de 2011 són estimades en ambdós municipis.

Els 5.000 habitants totals es van assolir a finals de 1996.


Sant Antoni de Vilamajor representa actualment el 56,6% d'aquesta població total, proporció que ha disminuït més d'1 punt en la darrera década, quan significava el 57,8% del total a l'any 2000.


Fa 20 anys Sant Antoni representava el 70% de la població total dels dos municipis de Vilamajor.

Evolució de la proporció de la població de Sant Antoni respecte el total dels municipis de Vilamajor

Notes: les dades són a final de cada any. Les dades de setembre de 2011 són estimades en ambdós municipis. 
Les dades dels anys 1995 i 1996 estan fetes per interpol.lació a fi d'aproximar les dades a 31 de desembre, doncs no hi ha dades padronals corresponents a 1-1-1996 (equivalent a 31-12-1995) i el padró de 1996 va ser a data 1 de maig de 1996.
Les dades dels anys 1985 a 1995 són la població de dret, i les anteriors a 1985 corresponen a la població de fet (metodologies anteriors a la del padró municipal actual).

L'atur es dispara a Sant Pere amb un récord històric

Les dades de l'atur al mes d'octubre no han estat gens bones, ni a Espanya ni al conjunt de Catalunya.

Pel que fa als municipis de Vilamajor, la dada d'atur ha estat especialment dolenta a Sant Pere, on ha crescut en un sol mes de 18 persones, situant la xifra d'aturats inscrits a les llistes del SOC en 323 persones, assolint així un récord històric, en superar el lamentable récord anterior de 310 establert a l'abril de 2010.

Evolució mensual de l'atur a Sant Pere de Vilamajor

Es trenca així a Sant Pere de Vilamajor, de manera definitiva per al 2011, l'excel.lent comportament de la xifra d'aturats que hi va haver al llarg de 2010.

A Sant Antoni de Vilamajor, en canvi, l'evolució, sense deixar de ser negativa, es troba en uns nivells molt més estables, i fins i tot, lluny de la mala tónica general ha disminuït l'atur d'una persona en el mes d'octubre, situant-se en 408 aturats.

Evolució mensual de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor

La contenció de l'atur a Sant Antoni té un marcat component de génere, doncs només està creixent l'atur femení, i a un ritme molt alt. L'atur masculí, en canvi, fa justament 1 any que està decreixent en termes mitjos:

Evolució de l'atur per sexes als municipis de Vilamajor. Homes

 Nota: la línia negre representa la mitjana anual móbil.

Evolució de l'atur per sexes als municipis de Vilamajor. Dones

Nota: la línia negre representa la mitjana anual móbil.

A Sant Pere, l'evolució de l'atur va en paral.lel en ambdós géneres, i s'ha disparat en tots dos casos en els darrers tres mesos.

La tendència a Sant Antoni de Vilamajor és d'una contenció en el creixement de la xifra d'atur, oscil.lant al voltant dels 400 aturats/des, mentre que a Sant Pere, desprès del respir del 2010, l'atur torna a repuntar amb intensitat.

Evolució comparada de l'atur als municipis de Vilamajor

 

La mala evolució de la xifra d'atur a Sant Pere de Vilamajor es pot apreciar amb l'assoliment d'un altre récord històric, per negatiu: mai l'atur havia crescut tant al llarg de l'any fins el mes d'octubre: 56 persones més aturades en el què portem d'any, fins i tot per sobre dels creixements haguts en els fatídics anys 2008 i 2009.

Evolució de l'atur a Sant Pere de Vilamajor. Acumulats des de l'inici de cada any

 

A Sant Antoni de Vilamajor, en canvi, en el què portem d'any l'atur ha crescut molt moderadament, de només 12 persones, en una evolució similar a la de l'any passat.

Evolució de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor. Acumulats des de l'inici de cada any

En analitzar aquestes dades cal tenir en compte el creixement de la població dels dos municipis per la via de les immigracions, que han suposat que, fins el mes d'agost d'enguany, el nombre de persones majors d'edat que han fixat la seva residència a Sant Antoni hagi augmentat de 50, i 45 a Sant Pere de Vilamajor, per la qual cosa es pot estimar que la dada d'atur relatiu a Sant Antoni de Vilamajor es manté pràcticament estancada al llarg del 2011. 

Veure també: L'ocupació es comença a refer a Sant Antoni i s'estanca a la baixa a Sant Pere

La bomba de rellotgeria d'Itàlia

Itàlia està en l'ull de l'huracà, i és, ara, el païs que més compromet l'estabilitat financera d'Europa.

El seu deute públic, de 1,8 milions d'Euros (120% del PIB) és extraordinari. I el problema es presenta ja a molt curt termini. Només fins acabar l'any 2011, ha d'atendre a 61.500 milions d'Euros en venciments del deute (passeu-ho a pessetes i són 10,2 BILIONS).

Però al 2012 ha de tornar ni més ni menys que 297.000 milions d'Euros (49,5 BILIONS de pessetes).

Com arreu, la solució passa per esperar a què els mercats financers continúin renegociant el deute i no incrementar-lo més, és a dir, eliminar el dèficit públic, és a dir, no gastar més del què s'ingressa. A aquesta senzilla equació se li diu "retallades".

Venciments del deute Italià en els propers anys

Font: Cinco Días

Veure també: Com portar-nos a la ruïna en només quatre anys

L'ocupació es comença a refer a Sant Antoni de Vilamajor i s'estanca a la baixa a Sant Pere de Vilamajor

Al primer trimestre de 2008, el nombre de treballadors en alta a la Seguretat Social radicats a Sant Antoni de Vilamajor va assolir el seu rècord històric, amb 1.325 treballadors. Però a partir de llavors, coincidint amb l'inici de la crisi, la xifra d'ocupació ha anat disminuïnt de forma alarmant, situant-se a finals de 2010 al mateix nivell que la ocupació que existia a principis de 2006.

En canvi a Sant Pere de Vilamajor, que fins principis de 2005 havia tingut històricament menys llocs de treball que Sant Antoni, experimenta en la segona meitat de la dècada un creixement exponencial, que s'aborta al tercer trimestre de 2008 (una mica més tard que a Sant Antoni), quan ja havia superat en treballadors radicats al municipi a Sant Antoni de Vilamajor.

El comportament des de llavors ha estat a Sant Pere de Vilamajor sostingut, de manera que, malgrat la crisi, Sant Pere de Vilamajor no perd pràcticament llocs de treball, mantenint-se per sobre dels 1.300 fins a l'actualitat.

Evolució dels llocs de treball (*) existents als municipis de Vilamajor

(*) Treballadors en alta laboral afiliats a la Seguretat Social. Font: Departament d'Empresa i Ocupació.

Nota: la gràfica representa la mitjana anual mòbil dels llocs de treball de cada municipi.

No obstant, en el primer semestre de 2011 sembla que les posicions s'estiguin alterant, doncs a Sant Pere la tendència és d'una lleugera reducció dels llocs de treball existents al municipi, mentre que a Sant Antoni sembla revifar-se l'ocupació, que, tot i amb un lleuger creixement, trenca la tònica de tres anys seguits perdent-se llocs de treball.
Malgrat aixó, l'ocupació a Sant Antoni encara es troba als nivells de 2006.

La natalitat es refà a Vilamajor amb rècords històrics

L'any 2010, la natalitat als municipis de Vilamajor ha pujat fins els 128 naixements, 73 a Sant Antoni i 55 a Sant Pere de Vilamajor.

En el cas de Sant Antoni, supera de llarg els 53 naixements enregistrats al 2009, igualant el rècord històric (73 naixements) que ja es va donar l'any 2006. És una bona notícia, doncs des de 2006 la natalitat no havia parat de baixar a ritmes alarmants, fins un creixement natural (descomptant les defuncions) de només 8 persones al 2009, xifra tant baixa que no es veia des del 1998.

Pel que fa a Sant Pere, ha passat dels 50 naixements de 2009 als 55 de l'any 2010, un increment més modest, però que supera també el rècord històric del 2005, any en què es van comptabilitzar 53 naixements.

Evolució de la natalitat als municipis de Vilamajor

Els cicles immigratoris, basats fonamentalment en la residència de parelles joves, explica el fenòmen, que permet augurar un creixement vegetatiu sostingut de la població als municipis de Vilamajor en els propers anys.

El nombre de defuncions ha estat és també superior a Sant Antoni (30 al 2010) respecte a Sant Pere de Vilamajor (20 al 2010), de manera que el creixement vegetatiu d'aquest darrer municipi ha vingut sent superior al de Sant Antoni de Vilamajor al llarg de la darrera década.

Moviment natural acumulat de la població als municipis de Vilamajor des de l'any 2000

Vegeu també aquest article.

L'atur al setembre a Vilamajor

A Vilamajor s'han reproduït les dolentes dades d'atur del conjunt de Catalunya, doncs 27 persones més han quedat en aquesta lamentable situació, 10 més a Sant Antoni molt més moderat que a Sant Pere, on l'atur ha crescut de 17 persones.

Evolució comparativa de l'atur al mes de setembre

 Lila: Sant Antoni. Blau: Sant Pere

A Sant Pere l'atur frega màxims històrics, amb 308 aturats, 20 més que 12 mesos enrera. Igualment, a Sant Antoni es superen novament els 400 aturats, amb un total de 409 a finals de setembre.

Evolució mensual comparativa per anys de l'atur a Sant Pere de Vilamajor

Evolució mensual comparativa per anys de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor 

Val a dir però que a Sant Antoni s'aprecien signes d'estabilització en aquesta xifra de 400 aturats, mentre que a Sant Pere s'ha revifat molt lleugerament la component a l'alça de l'atur, per bé que la mitjana anual està estabilitzada per sota dels 300 aturats des del mes de juliol de 2010.

Evolució de la mitjana anual d'atur als municipis de Vilamajor

Com funciona el PER

El PER (Plan de Empleo Rural), que actualment s'anomena "Subsidi de Treballadors Eventuals Agraris" s'aplica únicament a Extremadura i Andalusia, des de l'any 1984.

Actualment (agost) el cobren 151.356 persones, 136.991 d'Andalusia i 19.545 d'Extremadura. Equivalen a poc menys del 20% de les persones aturades que cobren prestacions en aquestes comunitats. La xifra de beneficiaris es manté estable en el temps.

A l'agost es van pagar 68.487.000 € de subsidis, a càrrec de la Seguretat Social (més de 2 milions cada dia).

S'ha d'haver treballat un mínim de 35 jornades dins del règim de Treballadors Eventuals Agraris de la Seguretat Social en els 12 meses anteriors al de cobrament de la prestació. En el cas de què ja s'hagi cobrat la prestació el mínim es redueix a 20 jornades.

La prestació es cobra de la següenta manera:

- Menors de 25 anys sense responsabilitats familiars: 3,43 dies de cobrament per dia treballat, amb un màxim de 180 dies de percepció.

- Majors de 25 anys i menos de 52 sense responsabilitat familiars, i menors de 25 anys amb responsabilitats familiars: es cobra durant 180 dies.

- De 52 a 60 anys: es cobra durant 300 dies.

- Majors de 60 anys, i majors de 52 que hagin cotitzat com menys 15 anys a la seguretat social: es percep la prestació durant 360 dies.

La quantia de la prestació és funció de les jornades en què s'hagi treballat, amb un mínim de 426 € mensuals (si s'ha treballa com mínim 35 jornades) i un màxim de 570 €/mes (si s'ha treballat 180 o més jornades).

El propi subsidi no computa als efectes de la renda màxima familiar per a tenir dret al mateix, de manera que en les famílies poden cobrar-la tots els membres majos de 16 anys i menors de 65 que hagin cotitzat "peonades". Tampoc es compunten com ingressos de la unitat familiar els salaris que es rebin com treballadors fix discontinus que no superin, en còmput anual, 6 vegades el Salari Mínim Interprofesional (6 x 641,40 €).

Mentre es cobra la prestació es pot continuar acumulant jornades de treball, de manera que si en els 12 darrers mesos s'ha treballat el mínim (en cas de repetició és inferior, de 20 jornades), es torna a cobrar la renda per 180, 300 o 360 dies si s'ha treballat 35 jornades (si s'ha treballat entre 20 i 35 jornades, s'apliquen uns coeficients en funció de l'edat, que van des dels mínims de 70 dies, 106, 266 i fins els 350 dies, en comptes dels 180, 300 i 360 de si s'ha treballat els 35 dies).

Mentre es percep la prestació es continua cotitzant a la Seguretat Social (Régim Especial de Treballadors Eventuals Agraris) a càrrec de l'Estat.

Apart d'empresaris agropequaris convencionals, també poden contratar "peonades" els Ajuntaments, per tasques com ara jardineria i altres tasques assimilades al treball agrari.

Més detalls aquí.

"Todo a cien"

Segons l'Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE, ens gastem un promig de 31 euros per persona a l'any en serveis sanitaris. Molt menys que en diaris i revistes (39 euros a l'any) o llibres (57 euros), i més o menys el mateix que en vi (28 euros) o en cervesa (27 euros per persona a l'any).

No donem cap valor a les coses que es donen de franc.

Si es fes pagar -a qui pogués- 1 sol Euro per visita, prova diagnòstica o dia d'estada en un hospital, es reduiria la despesa sanitària pública a Catalunya de 217 milions d'euros. Si l'usuari cofinancés la sanitat pública amb models similars als que tenen altres països d'Europa la despesa sanitària pública catalana es reduiria de més de 1.000 milions d'euros.

I que no m'expliquin que ja ho paguem amb impostos, doncs el què es recapta no cobreix el què es gasta.

Amb aquesta aportació manifestament simbólica no caldria reduïr sous ni plantilles -i per tant qualitat assistencial- en la xarxa sanitària pública.

A més s'evitaria l'abús d'utilització dels serveis sanitaris, dels més elevats del món occidental, com ho posen de manifest lesdades:

• 52 milions de visites anuals als CAP's i consultes externes, 
• 3,3 milions de visites a urgències hospitalàries,
• 152 milions de receptes finançades pel sistema públic. 

Tot per a una població teòrica de només 7,5 milions de persones.

A Espanya, l'any passat el sistema públic de salut va finançar en total 957 milions de receptes.

Indicadors bàsics del sistema públic català de salut, 2010

Font: Memòria de Catalut 2010. Dades anuals.

(*) Persona a qui se li ha receptat com menys una vegada a l'any.

No és que estiguem molt malalts, és que estem malalts! Tant malalts que més de 158.000 persones van acudir l'any passat al CAP perquè el nen/a tenia polls: costava més la visita que el Filvit Champú.

I val més que no parlem de la gent vinguda de fora...