Per a començar aquesta breu panoràmica, una recomanació: no us enganyeu amb les dades de deute o déficit referides al PIB. Són enganyoses perquè el deute o el déficit el controlen directament les Administracions, i el PIB no el controlen. Cal doncs, com en qualsevol activitat econòmica, comparar les dades sobre sí mateixes.
També retingueu la dada: els pressupostos de la Generalitat per al 2011 són d'uns 30.000 Milions d'Euros. 10.331 MEuros (una tercera part) d'aquests ingressos provindran en realitat de més endeutament, que s'aplicaran de la seva banda a reduïr l'endeutament en 5.414 MEuros. Per això els ingressos no financers de la Generalitat pressupostats per al 2011 són de només 19.900 milions i les despeses no financeres de 24.800 MEuros.
Comencem doncs malament quan ja gastarem un 25% més del què ingressarem.
1.000 milions que aquí no semblen gaire són per exemple més que tot el pressupost de La Rioja. Els pressupostos catalans són els més alts de l'Estat, més del doble dels de la Comunitat Valenciana (certament també tenim assumides més competències), i el triple que els del País Basc (quan tenim 3,5 vegades la seva població). El dèficit previst dels pressupostos de la Generalitat de catalunya superen, per exemple, tots els ingressos anuals de la Comunitat de Múrcia.
L'exagerat increment del deute de les CCAA
Variació del deute de les CCAA. Comparatiu 2008-3er. Trimestre 2011
Dades en milions d'Euro.
L'herència del Tripartit: un deute públic de campeonat, inadequat per a una CCAA. Tenim deute com si fossim un Estat propi però no gestionem la nostra Hisenda, per la qual cosa no hauríem d'assumir tant de déficit (qui el pagarà?).
La hipoteca en termes relatius
Deute per càpita al 3er. trimestre de 2011. Comparatiu CCAA
Dades en Euros per habitant a 1-1-2011.
Catalunya és la CCAA més endeutada d'Espanya en termes absoluts i relatius, més fins i tot que els feus de Camps i Matas.
El pressupost anual no financer per habitant de la Generalitat és d'uns 2.640 Euros. La Generalitat deu tots els seus ingressos de 2 anys.
Una herència que costarà de païr
Evolució del deute de la Generalitat en els darrers anys
Dades en milions d'Euro.
Amb la irresponsabilitat dels darrers anys, Catalunya simplement s'ha posat a la cua dels pidolaires...
La llosa sobre els pressupostos de les CCAA
Proporció del deute de les CCAA a 30 de setembre respecte els ingressos no financers pressupostats per l'any 2011 de cada CCAA
Catalunya encapçala la proporció que representa el deute respecte els seus ingressos anuals: el doble (dos anys d'ingressos). L'acompanyen en aquest peculiar Gólgota els feus valencià i balear. La resta de CCAA es troben molt per sota, i en cap cas arribant al 100%.
Extremadura, mantinguda pel sistema, gaudeix d'un endeutament relatiu envejable, el millor d'Espanya, i no ha de fer cap retallada.
Pagar el deute s'endurà qualsevol recuperació dels ingressos de la Generalitat en els propers anys, i en qualsevol cas, ens porta l'empobriment del sector públic. Un mérit més de la irresponsabilitat del tripartit.
I encara es continua gastant més del què s'ingressa
Saldo no financer dels pressupostos de les CCAA. Situació al 3er. trimestre de 2011
Dades en milions d'Euro.
El saldo no financer és la diferència entre els ingressos no financers i les despeses no financeres. Aquests, de la seva banda, són tots els ingressos i despeses llevat dels destinats a l'adquisició o amortització de passius financers (dit en breu). En els pressupostos públics, els diners que es demanen prestats consten com ingressos, i els diners emprats per amortitzar finançament es consideren despeses; uns i altres són les operacions financeres. Els interessos del finançament s'inclouen, però dins de les despeses corrents.
En els nou primers mesos de l'any el dèficit no financer de la Generalitat ha estat de 2.727 milions d'Euros, equivalent al 18,8% dels ingressos no financers.
L'any 2010 es va tancar amb un déficit no financer de 5.154 MEuros (un 24,2% respecte els ingressos no financers totals). El forat minva però es encara massa profund.
Fixeu-vos en la situació de Castella-La Manxa i entendreu perquè la Cospedal s'ha tingut que posar les piles com a Catalunya. A Andalusia confien en què el seu menor endeutament els permeti encara acumular més dèficit i es fotaran la castanya més endavant. La Comunitat Valenciana està en tot molt pitjor que Catalunya i està esperant en Rajoy per anunciar les seves retallades.Té molt crédit entrampat amb la banca, qui no té més remei que refinançar-la i augmentar-lo (tot i havent posat en fallida tota la banca que controlaven). Balears, en canvi, amb una dimensió més manejable, està sostenint el seu déficit, cosa bona perquè també està al límit de l'endeutament. Estan demorant irresponsablement allò que a Catalunya ja és inevitable.
Precisament el dia 22 de desembre venç la primera emissió de "Bons Patriòtics" del Govern valencià. Amb aquest motiu avui mateix s'ha tancat la segona emissió de bons valencians amb els què esperava recaptar 1.800 MEuro (ampliables a 2.600), que havíen de servir per tornar els 1.581 MEuro (principal i interessos) de l'emissió de l'any passat i pagar deutes. Doncs bé, tot i oferint un 5% (més un 3% de comissió als bancs), només ha aconseguit colocar 1.058 MEuro: pretenia que li sobressin 220 per pagar nòmines i ara li manquen 740. La situació és tant desesperada com la de Catalunya, i encara no retallen.
Els ajustos pressupostaris han aconseguit que el défict acumulat baixi enguany respecte l'any 2010, de 614 milions, però comparativament els ingressos executats han baixat de 589 milions i les despeses s'han ajustat de 1.204 milions.
Per no empitjorar encara més les finances de la Generalitat s'hauríen de reduir les despeses uns altres 5.000 MEuros, amb els mateixos ingressos actuals. Aixó significaria uns ajustos encara d'un 20%.
I apart cal pagar els interessos
Despeses financeres acumulades en els 9 primers mesos de l'any 2011. Comparatiu CCAA
Dades en milions d'Euro.
931 milions de despeses financeres ha pagat la Generalitat en els 9 primers mesos de l'any, 3,5 milions d'Euro cada dia.
L'any passat a les mateixes dates (setembre) les despeses financeres pagades van ser de 621 MEuros tancant-se el 2010 amb un total de 919 MEuros pagats d'interessos.
La partida d'interessos fa minvar encara més la despesa en altres finalitats
Percentatge de les despeses financeres respecte els ingressos no financers. situació al 3er. trimestre de 2011. Comparatiu CCAA
Dades en percentatge sobre els ingressos no financers. Acumulat 3er. trimestre de 2011.
La Generalitat ha destinat en els 9 primers mesos de l'any un 6,4% dels seus ingressos a pagar interessos.
L'any passat a les mateixes dates (setembre) les despeses financeres pagades van significar un 4,1% dels ingressos no financers.
Fa tres anys el deute estava a uns tipus inferiors al 3%. Actualment ja ningú presta diners a les CCAA a menys del 7% (si els presten).Com que s'ha de continuar endeutant per amortitzar el deute que va vencent, a uns preus més cars, els interessos comprometen cada cop més els pressupostos de la Generalitat, de manera que d'aqui a quatre anys ja superaran el 8% dels ingressos (es consideren sostenibles uns interessos que no sobrepassin el 3% dels ingressos). Més de 2.000 milions d'aqui a uns anys que s'hauran de treure d'altres despeses).
El deute s'ha de tornar ben aviat
Venciment del deute de la Generalitat per anys (*). Situació a setembre de 2011 (deute total 39.268 MEuro)
(*) No inclou la darrera emissió de Bons de novembre 2011 de la què es van obtenir del mercat minorista 4.223 MEuro. El gràfic inclou per al 2011 el venciment de la darrera emissió d'octubre de 2010, d'un import total de 3.142 MEuro que en la pràctica s'han tornat amb la nova emissió d'enguany. Els venciments de 2011 del gràfic s'han de reduïr doncs en 3.142 MEuros i augmentar els de 2012 en uns 2.500 MEuro i els de 2013 en uns altres 1.723 MEuro.
Com que el deute i el dèficit es paguen amb més endeutament, la bola es fa cada cop més grossa. En els propers quatre anys la Generalitat haurà de tornar un import total de diners equivalent a un 50% dels ingressos d'un any.
La única manera de reduïr el deute és generant excedents pressupostaris, fet ben poc probable a mig termini.
L'únic recurs doncs per no caure en la fallida total és confiar en què els mercats financers ens prestin diners per poder anar tornant el deute que vagi vencent. Tal i com estan els mercats financers els greus problemes de la Generalitat no han fet més que començar.
El tema dels 759 milions de la Disposició Addicional de l'Estatut ja se sabia que no ens els donaríen (apart que estaven destinats a pagar noves infrastructures, no pas sous o despeses corrents). La Generalitat comptava tenir aquests diners dels immobles que va posar a la venda. Són 28 immobles dels què esperava treure'n uns 550 MEuro, però en tancar la subhasta el 16 de desembre només uns inversos estrangers li oferien 450 MEuros, per la qual cosa la Generalitat ha hagut d'abortar l'operació i ajornar el tancament de la subhasta. (Els locals venuts els ocuparà després de la venda en règim de lloguer). Aquests diners haurien servit per pagar les despeses de finals d'any de les que ara no es poden pagar.
La Generalitat rep uns 1.400 milions cada mes de l'Estat (part dels impostos estatals pagats pels catalans). En díes en rebrà uns 800.
Apart, en els primers 9 mesos de l'any Catalunya ha rebut de l'Estat compensacions territorials per import de 888 MEuro. Andalusia n'ha rebut per 4.525 MEuro.
Apart del deute públic cal afegir les factures pendents de pagar d'import no publicat i de les què el Tripartit va deixar com herència uns 2.700 MEuro.
De les despeses dels primers 9 mesos de l'any 2011 ja s'han ajornat pagaments per import de 1.570 milions. Probablement les factures sense pagar pugin ara més de 3.000 milions, que no compten pròpiament com Deute Públic. Aquest és la veritable raó de la manca de liquidesa: tot i tenir déficit, estem fent servir els diners aconseguits enguany per pagar deutes d'anys anteriors. I per un import molt abultat.
Del dèficit fiscal en parlarem un altre dia. Us deixo un bocí de dades actualitzades:
Per postres, hem de ser "solidaris" amb altres CCAA que no han fet cap retallada
Comparació dels impostos recaptats per l'Estat espanyol a cada CCAA i els ingressos no financers executats de les CCAA. Dades a setembre de 2011
Notes:
Dades en Milions d'Euro (MEuro)
Els impostos recaptats corresponen als de la AEAT (Hisenda espanyola). Font: AEAT.
Els ingressos no financers de cada CCAA corresponen als ingressos realitzats. Font: Ministerio de Economía.
Totes les dades són de l'any 2011 acumulades a setembre.
No s'han inclós, per la seva distorsió, les dades de le Comunitats forals del País Basc i Navarra, així com tampoc les de la Comunidad de Madrid (que en aquesta ha estat de 56.286 MEuros, degut a què la recpatació en aquesta comunitat es veu distorsionada per la capitalitat de moltes empreses espanyoles i estrangeres. Madrid ha recaptat fins al setembre 2011 uns 44.000 MEuros més que l'import de les seves despeses no financeres).
Catalunya és la única CCAA, juntament amb Cantàbria de les analitzades que ingressa de l'Estat menys de la recaptació d'impostos que hi fa l'Estat. Extremadura té uns ingressos 3,8 vegades superiors als impostos que s'hi han recaptat, i Andalusia 2,1 vegades.
Catalunya ha aportat a l'Estat en els 9 primers mesos d'enguany quasi 10.000 MEuros dels impostos que s'hi han recaptat, un 40% del què hem pagat ciutadans i empreses de Catalunya.
Tot això a banda de les diferències en les inversions i despeses que realitza l'Estat en cada CCAA (aquí les despeses de la Generalitat inclouen la Policia -Mossos- i les pressons, per exemple, cosa que no passa a altres Comunitats, on ho paga directament l'Estat), i les majors recepcions dels "fons de compensació".
(Si algú vol tenir les dades originals que han servit per redactar aquesta anàlisi, només cal que me les demani).
