Últims articles:

27/1/12

Diferències en la taxa d'atur i l'ocupació a Catalunya


Taxa d'atur EPA. Comparatiu Espanya-Catalunya

Taxa d'atur Espanya. Comparatiu per col.lectius


Taxa d'atur Catalunya. Comparatiu per col.lectius

Taxa d'atur a finals de 2011 per col.lectius. Comparatiu CCAA

Evolució de l'ocupació a Catalunya a finals de cada any. Estrangers


Evolució de l'ocupació a Catalunya a finals de cada any. Nacionals

Nota: Dades de la Enquesta de Població Activa. INE

25/1/12

L'ocupació a Vilamajor: dues estructures ben diferents (1ª Part)


Els municipis de Vilamajor tenien localitzats a finals de 2011 un total de 2.367 llocs de treball legals (és a dir, cotitzant a la Seguretat Social), just la meitat repartits entre Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor.

Evolució mensual dels llocs de treball radicats als municipis de Vilamajor: 2008-2011

Quan s'observen les gràfiques d'evolució mensual dels llocs de treball entre els dos municipis, hom pot apreciar però la gran diferència en les oscil.lacions de les plantilles d'ambdós municipis, destacant-se la regularitat dels llocs de treballs radicats a Sant Antoni respecte l'acusada i cíclica estacionalitat dels llocs de treball de Sant Pere de Vilamajor.

Aquestes diferències es poden analitzar millor sobreposant les evolucions any a any, en les què es pot veure com a Sant Pere de Vilamajor l'ocupació creix progressivament cada any fins el mes de juliol per començar a decaure en la segona meitat de cada any, que es tanca amb unes plantilles similars a les què havien a principis d'any.

Evolució mensual comparada de l'ocupació a Sant Antoni de Vilamajor: 2008-2011

Evolució mensual comparada de l'ocupació a Sant Pere de Vilamajor: 2008-2011


Sant Pere de Vilamajor té doncs, una ocupació marcadament estacional, que fa que cíclicament, els llocs de treball augmentin un 20% fins al juliol (uns 250 llocs de treball).

Per observar l'evolució d'ambdós municipis, és oportú desestacionalitzar les séries (és a dir eliminar estadísticament les oscil´lacions cícliques) i la manera més adequada de fer-ho es calculant la mitjana anual móbil (mitjana d'ocupació en els darrers dotze mesos).

Evolució de la mitjana anual dels llocs de treball dels municipis de Vilamajor: 2008-2011

En aquesta gràfica desestacionalitzada s'observa com, en termes mitjos, en els darrers tres anys Sant Pere de Vilamajor té més llocs de treball radicats a municipi que Sant Antoni, amb unes diferències que en aquest cicle de crisi van arribar al seu màxim al febrer de l'any passat, amb 144 llocs de treball (de mitjana anual) més que Sant Antoni. Interessant observar també que l'ocupació a Sant Antoni ja havia començat a davallar en els primers símptomes de la crisi, a partir de 2008, mentre que a Sant Pere no va començar a afectar fins finals de l'any 2010, és a dir molt tardiament.

I curiosament, aquest diferent comportament es comença a invertir en començar l'any 2011, quan comencen a minvar els llocs de treball a Sant Pere, i a l'inversa, es comencen a recuperar a Sant Antoni de Vilamajor, municipi que en el segon semestre de 2011 ha començat a acusar la feblesa generalitzada de l'ocupació i ha estancat els llocs de treball (en termes de mitjana anual) radicats al municipi. Des de finals de 2008 Vilamajor ha perdut el 5,6% dels seus llocs de treball mitjos (el 7,7% dels de Sant Antoni i el 3,4% per Sant Pere de Vilamajor). A catalunya la pérdua de llocs de treball legals en el mateix periode ha estat del 9,7% en mitjana anual en el mateix periode.

Tot i què la interpretació d'aquestes dades és prou complexa per la insuficiència de dades detallades, en propers articles intentarem analitzar les diferències en els model d'ocupació de Sant Pere i de Sant Antoni de Vilamajor.

Nota: Totes les dades es refereixen a treballadors afiliats a la Seguretat Social (tots els règims) l'últim dia de cada mes en cada municipi.

18/1/12

Evolució de la població per barris dels municipis de Vilamajor


Si fa uns dies anunciavem que la població conjunta dels municipis de Vilamajor havia sobrepassat ja els 10.000 habitants (a finals de 2011) ara toca el torn a l'anàlisi de la població per barris dels dos municipis, en aquest cas amb les dades de 2010 (padró a 1-1-2011).

Distribució de la població per barris a Sant Pere de Vilamajor. 2010

 Distribució de la població per barris a Sant Pere de Vilamajor. 2005
 

Distribució de la població per barris a Sant Antoni de Vilamajor. 2010
 


Distribució de la població per barris a Sant Antoni de Vilamajor. 2005
  

Comparatiu de la població per barris a Sant Pere de Vilamajor: 2005-2010
 
Variació absoluta de la població per barris a Sant Pere de Vilamajor: 2005-2010


Comparatiu de la població per barris a Sant Antoni de Vilamajor: 2005-2010


Variació absoluta de la població per barris a Sant Antoni de Vilamajor: 2005-2010


Aportació de cada barri al creixement total de la població entre 2005 i 2010. Sant Pere de Vilamajor
 

Aportació de cada barri al creixement total de la població entre 2005 i 2010. Sant Antoni de Vilamajor


El creixement a Sant Antoni es concentra molt acusadament en el seu nucli principal, que és on de fet encara hi ha bon marge per al creixement. Així el nucli principal de Sant Antoni ha passat de representar el 49% de la població total al 2005 fins el 52% al 2010. El 79% de l'increment de la població del municipi en els darrers 5 anys s'ha degut al creixement del seu nucli principal.

En canvi, a Sant Pere, les possibilitats de creixement poblacional es distribueixen pràcticament en tots els seus barris, de manera que el creixement en el darrer quinquenni ha estat més repartit. Només el 19% de l'increment de la població entre 2005 i 2010 s'ha centrat en el seu nucli principal, que ha passat de representar el 15% de la població (el 20% si hi afegim Can Derrocada). De fet, a Can Vila i a Les Faldes hi viu respectivament molta més gent que al nucli principal més Can Derrocada.

El nucli principal de Sant Pere (incloent-hi en aquest cas Can Derrocada) acull una població de només el 30% de la que viu al nucli principal de Sant Antoni (que és per tant 3,4 vegades més gran).

Pel que fa als barris periférics, el conglomerat Can Vila-Can Ram és el més gran de Vilamajor, amb un total de 1.536 habitants empadronats, seguit de Sant Julià d'Alfou amb 1.317 habitants al 2010 i Les Faldes del Montseny, amb 1.042 habitants i, a molta més distància, Can Miret amb 478 i Vallserena, amb 428 habitants. 

En els darrers cinc anys, el barri que més ha crescut en termes relatius ha estat el de Can Derrocada, d'un 85% (i de fet és el que té un potencial de creixement més alt, podent-se quadriplicar a plena ocupació).

16/1/12

Els barris dividits de Vilamajor. Població a 1-1-2011

 Població per municipis del barris dividits de Vilamajor 2010

Població comparada per municipis del barris dividits de Vilamajor 2010
 

 Aportació de cada municipi a la població dels barris dividits de Vilamajor 2010

Variació absoluta de la població dels barris dividits de Vilamajor: 2005-2010

Evolució de la població totals dels barris dividits de Vilamajor, 2005-2010
 
Nota: les dades de cada any corresponen al Padró d'Habitants a 1 de gener de l'any següent.

11/1/12

Ja som 10.000 habitants!!!


Com ja havíem pronosticat, la població empadronada als municipis de Vilamajor ha arribat a finals de 2011 als 10.000 habitants (exactament 10.005).

Evolució de la població de Vilamajor (Sant Pere i Sant Antoni)

Aquesta població es forma amb els 5.710 habitants de Sant Antoni i els 4.295 de Sant Pere de Vilamajor.
A Sant Antoni doncs, resideix de forma estable el 57,1% de la població total dels dos municipis.

Evolució de la població als municipis de Vilamajor
Nota: la inflexió que s'observa en la població de Sant Antoni de Vilamajor entre els anys 1996 i 1998 es deu a revisions padronals.

La població de Sant Antoni s'ha recuperat amb força al 2011, pujant de 155 habitants, retornant així als creixements del 1995, mentre que a Sant Pere ha estat al contrari, incrementant tant sols el creixement vegetatiu, només de 39 habitants més, el pitjor registre des de 1988, com ja li va passar a Sant Antoni l'any 2009.
Increment de la població en els municipis de Vilamajor any a any

L'any passat es va trencar la tendència que desde 2008 havia fet que Sant Pere de Vilamajor incrementés més la seva població que Sant Antoni de Vilamajor, circumstància marcadament històrica. Precisament des de l'inici de la crisi.

Interessant observar l'evolució absolutament inversa de l'evolució de la població en ambdós municipis des de 2009: creix a Sant Antoni a l'hora que disminueix a Sant Pere de Vilamajor. I en conjunt, va augmentant lentament (161, 185 i 194 habitants més, respectivament el 2009, 2010 i 2011).

Proposo que tots dos municipis ens convoquin en una trobada per celebrar la fita. Proposo igualment que s'identifiqui el ciutadà/na que ha marcat el nombre 10.000 i se li faci un obsequi de celebració de l'efemèride.

P.S.: Agraeixo un cop més als Ajuntaments de Sant Pere i de Sant Antoni de Vilamajor la seva col.laboració per tal de poder disposar de dades actualitzades.

3/1/12

L'atur al desembre: molt males notícies


A finals del primer semestre del 2011 semblava que l'atur estava estabilitzat als municipis de Vilamajor, però la degradació ha estat contínua en el segon semestre, i es tanca l'any amb molt males notícies, amb el nombre d'aturats als nostres pobles pulveritzant tots els tristos récords: 782 aturats.

Evolució de l'atur a Vilamajor (Sant Pere i Sant Antoni)
Nota: la línia negre representa la mitjana anual móbil.

Massa gent, massa famílies.

La situació s'ha degradat especialment a Sant Pere de Vilamajor, que tanca l'any amb un increment interanual del 26,6%, per un 12,1% a Sant Antoni.
A Catalunya l'increment interanual ha estat del 9,2%, un punt i mig superior al del conjunt de l'Estat.

Evolució interanual comparada de l'atur als municipis de Vilamajor

Evolució de l'atur a Sant Pere de Vilamajor
Nota: la línia puntejada en taronja representa la mitjana anual móbil. 

Evolució de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor  
Nota: la línia puntejada en taronja representa la mitjana anual móbil. 

Evolució comparada de l'atur. Mitjanes anuals móbils

Evolució anual de l'atur a Sant Pere de Vilamajor

Evolució mensual de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor

Davant d'aquests dades no podem esperar que l'atur comenci a minvar fins el segon semestre de 2012. Les previsions han de ser optimistes, però bé diuen que un pessimista es tant sols un optimista ben informat.

El meu millor desig per aquest nou any que comença és que les persones que volen i no poden treballar trobin ben aviat feina.

16/12/11

L'estat financer de les CCAA en un cop d'ull. Una visió panoràmica de l'estat de les finances catalanes


Per a començar aquesta breu panoràmica, una recomanació: no us enganyeu amb les dades de deute o déficit referides al PIB. Són enganyoses perquè el deute o el déficit el controlen directament les Administracions, i el PIB no el controlen. Cal doncs, com en qualsevol activitat econòmica, comparar les dades sobre sí mateixes.

També retingueu la dada: els pressupostos de la Generalitat per al 2011 són d'uns 30.000 Milions d'Euros. 10.331 MEuros (una tercera part) d'aquests ingressos provindran en realitat de més endeutament, que s'aplicaran de la seva banda a reduïr l'endeutament en 5.414 MEuros. Per això els ingressos no financers de la Generalitat pressupostats per al 2011 són de només 19.900 milions i les despeses no financeres de 24.800 MEuros.
Comencem doncs malament quan ja gastarem un 25% més del què ingressarem.

1.000 milions que aquí no semblen gaire són per exemple més que tot el pressupost de La Rioja. Els pressupostos catalans són els més alts de l'Estat, més del doble dels de la Comunitat Valenciana (certament també tenim assumides més competències), i el triple que els del País Basc (quan tenim 3,5 vegades la seva població). El dèficit previst dels pressupostos de la Generalitat de catalunya superen, per exemple, tots els ingressos anuals de la Comunitat de Múrcia.

L'exagerat increment del deute de les CCAA

Variació del deute de les CCAA. Comparatiu 2008-3er. Trimestre 2011
Dades en milions d'Euro.

L'herència del Tripartit: un deute públic de campeonat, inadequat per a una CCAA. Tenim deute com si fossim un Estat propi però no gestionem la nostra Hisenda, per la qual cosa no hauríem d'assumir tant de déficit (qui el pagarà?).



La hipoteca en termes relatius

Deute per càpita al 3er. trimestre de 2011. Comparatiu CCAA
Dades en Euros per habitant a 1-1-2011.

Catalunya és la CCAA més endeutada d'Espanya en termes absoluts i relatius, més fins i tot que els feus de Camps i Matas.

 El pressupost anual no financer per habitant de la Generalitat és d'uns 2.640 Euros. La Generalitat deu tots els seus ingressos de 2 anys.


Una herència que costarà de païr

Evolució del deute de la Generalitat en els darrers anys
Dades en milions d'Euro.

Amb la irresponsabilitat dels darrers anys, Catalunya simplement s'ha posat a la cua dels pidolaires...

La llosa sobre els pressupostos de les CCAA

Proporció del deute de les CCAA a 30 de setembre respecte els ingressos no financers pressupostats per l'any 2011 de cada CCAA
Catalunya encapçala la proporció que representa el deute respecte els seus ingressos anuals: el doble (dos anys d'ingressos). L'acompanyen en aquest peculiar Gólgota els feus valencià i balear. La resta de CCAA es troben molt per sota, i en cap cas arribant al 100%. 

Extremadura, mantinguda pel sistema, gaudeix d'un endeutament relatiu envejable, el millor d'Espanya, i no ha de fer cap retallada.

Pagar el deute s'endurà qualsevol recuperació dels ingressos de la Generalitat en els propers anys, i en qualsevol cas, ens porta l'empobriment del sector públic. Un mérit més de la irresponsabilitat del tripartit.


I encara es continua gastant més del què s'ingressa

Saldo no financer dels pressupostos de les CCAA. Situació al 3er. trimestre de 2011
Dades en milions d'Euro.
El saldo no financer és la diferència entre els ingressos no financers i les despeses no financeres. Aquests, de la seva banda, són tots els ingressos i despeses llevat dels destinats a l'adquisició o amortització de passius financers (dit en breu). En els pressupostos públics, els diners que es demanen prestats consten com ingressos, i els diners emprats per amortitzar finançament es consideren despeses; uns i altres són les operacions financeres. Els interessos del finançament s'inclouen, però dins de les despeses corrents.

En els nou primers mesos de l'any el dèficit no financer de la Generalitat ha estat de 2.727 milions d'Euros, equivalent al 18,8% dels ingressos no financers.

L'any 2010 es va tancar amb un déficit no financer de 5.154 MEuros (un 24,2% respecte els ingressos no financers totals). El forat minva però es encara massa profund.

Fixeu-vos en la situació de Castella-La Manxa i entendreu perquè la Cospedal s'ha tingut que posar les piles com a Catalunya. A Andalusia confien en què el seu menor endeutament els permeti encara acumular més dèficit i es fotaran la castanya més endavant. La Comunitat Valenciana està en tot molt pitjor que Catalunya i està esperant en Rajoy per anunciar les seves retallades.Té molt crédit entrampat amb la banca, qui no té més remei que refinançar-la i augmentar-lo (tot i havent posat en fallida tota la banca que controlaven). Balears, en canvi, amb una dimensió més manejable, està sostenint el seu déficit, cosa bona perquè també està al límit de l'endeutament. Estan demorant irresponsablement allò que a Catalunya ja és inevitable.

Precisament el dia 22 de desembre venç la primera emissió de "Bons Patriòtics" del Govern valencià. Amb aquest motiu avui mateix s'ha tancat la segona emissió de bons valencians amb els què esperava recaptar 1.800 MEuro (ampliables a 2.600), que havíen de servir per tornar els 1.581 MEuro (principal i interessos) de l'emissió de l'any passat i pagar deutes. Doncs bé, tot i oferint un 5% (més un 3% de comissió als bancs), només ha aconseguit colocar 1.058 MEuro: pretenia que li sobressin 220 per pagar nòmines i ara li manquen 740. La situació és tant desesperada com la de Catalunya, i encara no retallen.

Els ajustos pressupostaris han aconseguit que el défict acumulat baixi enguany respecte l'any 2010, de 614 milions, però comparativament els ingressos executats han baixat de 589 milions i les despeses s'han ajustat de 1.204 milions.
Per no empitjorar encara més les finances de la Generalitat s'hauríen de reduir les despeses uns altres 5.000 MEuros, amb els mateixos ingressos actuals. Aixó significaria uns ajustos encara d'un 20%.

I apart cal pagar els interessos

Despeses financeres acumulades en els 9 primers mesos de l'any 2011. Comparatiu CCAA
Dades en milions d'Euro.

931 milions de despeses financeres ha pagat la Generalitat en els 9 primers mesos de l'any, 3,5 milions d'Euro cada dia. 

L'any passat a les mateixes dates (setembre) les despeses financeres pagades van ser de 621 MEuros tancant-se el 2010 amb un total de 919 MEuros pagats d'interessos.
 
La partida d'interessos fa minvar encara més la despesa en altres finalitats

Percentatge de les despeses financeres respecte els ingressos no financers. situació al 3er. trimestre de 2011. Comparatiu CCAA
Dades en percentatge sobre els ingressos no financers. Acumulat 3er. trimestre de 2011.

La Generalitat ha destinat en els 9 primers mesos de l'any un 6,4% dels seus ingressos a pagar interessos. 

L'any passat a les mateixes dates (setembre) les despeses financeres pagades van significar un 4,1% dels ingressos no financers.
 
Fa tres anys el deute estava a uns tipus inferiors al 3%. Actualment ja ningú presta diners a les CCAA a menys del 7% (si els presten).Com que s'ha de continuar endeutant per amortitzar el deute que va vencent, a uns preus més cars, els interessos comprometen cada cop més els pressupostos de la Generalitat, de manera que d'aqui a quatre anys ja superaran el 8% dels ingressos (es consideren sostenibles uns interessos que no sobrepassin el 3% dels ingressos). Més de 2.000 milions d'aqui a uns anys que s'hauran de treure d'altres despeses). 

El deute s'ha de tornar ben aviat

Venciment del deute de la Generalitat per anys (*). Situació a setembre de 2011 (deute total 39.268 MEuro)
(*) No inclou la darrera emissió de Bons de novembre 2011 de la què es van obtenir del mercat minorista 4.223 MEuro. El gràfic inclou per al 2011 el venciment de la darrera emissió d'octubre de 2010, d'un import total de 3.142 MEuro que en la pràctica s'han tornat amb la nova emissió d'enguany. Els venciments de 2011 del gràfic s'han de reduïr doncs en 3.142 MEuros i augmentar els de 2012 en uns 2.500 MEuro i els de 2013 en uns altres 1.723 MEuro.

Com que el deute i el dèficit es paguen amb més endeutament, la bola es fa cada cop més grossa. En els propers quatre anys la Generalitat haurà de tornar un import total de diners equivalent a un 50% dels ingressos d'un any.
La única manera de reduïr el deute és generant excedents pressupostaris, fet ben poc probable a mig termini. 
L'únic recurs doncs per no caure en la fallida total és confiar en què els mercats financers ens prestin diners per poder anar tornant el deute que vagi vencent. Tal i com estan els mercats financers els greus problemes de la Generalitat no han fet més que començar.

El tema dels 759 milions de la Disposició Addicional de l'Estatut ja se sabia que no ens els donaríen (apart que estaven destinats a pagar noves infrastructures, no pas sous o despeses corrents). La Generalitat comptava tenir aquests diners dels immobles que va posar a la venda. Són  28 immobles dels què esperava treure'n uns 550 MEuro, però en tancar la subhasta el 16 de desembre només uns inversos estrangers li oferien 450 MEuros, per la qual cosa la Generalitat ha hagut d'abortar l'operació i ajornar el tancament de la subhasta. (Els locals venuts els ocuparà després de la venda en règim de lloguer). Aquests diners haurien servit per pagar les despeses de finals d'any de les que ara no es poden pagar.

La Generalitat rep uns 1.400 milions cada mes de l'Estat (part dels impostos estatals pagats pels catalans). En díes en rebrà uns 800.
Apart, en els primers 9 mesos de l'any Catalunya ha rebut de l'Estat compensacions territorials per import de 888 MEuro. Andalusia n'ha rebut per 4.525 MEuro.

Apart del deute públic cal afegir les factures pendents de pagar d'import no publicat i de les què el Tripartit va deixar com herència uns 2.700 MEuro. 
De les despeses dels primers 9 mesos de l'any 2011 ja s'han ajornat pagaments per import de 1.570 milions. Probablement les factures sense pagar pugin ara més de 3.000 milions, que no compten pròpiament com Deute Públic. Aquest és la veritable raó de la manca de liquidesa: tot i tenir déficit, estem fent servir els diners aconseguits enguany per pagar deutes d'anys anteriors. I per un import molt abultat.


Del dèficit fiscal en parlarem un altre dia. Us deixo un bocí de dades actualitzades:


Per postres, hem de ser "solidaris" amb altres CCAA que no han fet cap retallada

Comparació dels impostos recaptats per l'Estat espanyol a cada CCAA i els ingressos no financers executats de les CCAA. Dades a setembre de 2011
Notes:
Dades en Milions d'Euro (MEuro)
Els impostos recaptats corresponen als de la AEAT (Hisenda espanyola). Font: AEAT.
Els ingressos no financers de cada CCAA corresponen als ingressos realitzats. Font: Ministerio de Economía.
Totes les dades són de l'any 2011 acumulades a setembre.
No s'han inclós, per la seva distorsió, les dades de le Comunitats forals del País Basc i Navarra, així com tampoc les de la Comunidad de Madrid (que en aquesta ha estat de 56.286 MEuros, degut a què la recpatació en aquesta comunitat es veu distorsionada per la capitalitat de moltes empreses espanyoles i estrangeres. Madrid ha recaptat fins al setembre 2011 uns 44.000 MEuros més que l'import de les seves despeses no financeres).

Catalunya és la única CCAA, juntament amb Cantàbria de les analitzades que ingressa de l'Estat menys de la recaptació d'impostos que hi fa l'Estat. Extremadura té uns ingressos 3,8 vegades superiors als impostos que s'hi han recaptat, i Andalusia 2,1 vegades.
Catalunya ha aportat a l'Estat en els 9 primers mesos d'enguany quasi 10.000 MEuros dels impostos que s'hi han recaptat, un 40% del què hem pagat ciutadans i empreses de Catalunya. 
Tot això a banda de les diferències en les inversions i despeses que realitza l'Estat en cada CCAA (aquí les despeses de la Generalitat inclouen la Policia -Mossos- i les pressons, per exemple, cosa que no passa a altres Comunitats, on ho paga directament l'Estat), i les majors recepcions dels "fons de compensació".


(Si algú vol tenir les dades originals que han servit per redactar aquesta anàlisi, només cal que me les demani).


13/12/11

Curiositat: La població de Sant Pere i la de Sant Antoni ha crescut exactament el mateix en els darrers 5 anys


A finals del 2005 (padró a 1-1-2006) la població de Sant Antoni era de 4.877 habitants empadronats, i la de Sant Pere de Vilamajor de 3.578 habitants.

Cinc anys després (1-1-2011) la població empadronada a Sant Antoni de Vilamajor s'ha situat en els 5.555 habitants, i la de Sant Pere en 4.256 habitants empadronats.

El creixement de la població del 2005 fins el 2010 a Sant Antoni ha estat doncs de 678 habitants, i la de Sant Pere exactament igual, de 678 habitants: una curiositat numérica, com ho és la xifra rodona del padró d'habitants de Sant Antoni del 1-1-2011, 5.555 habitants (i diuen que la grossa de Nadal acabarà en 5).

Evolució acumulada absoluta de la població dels municipis de Vilamajor. Base any 2005

Si bé la població de Sant Antoni ha estat creixent anualment més que la de Sant Pere fins al 2007, des del 2008 fins al 2010 ha crescut menys. Gairebé no recordem que això hagi passat abans en la nostra generació.

Increment anual de la població als municipis de Vilamajor
Les estimacions per a finals d'aquest any 2011 sitúen Sant Antoni encara amb creixements lleugerament inferiors als de Sant Pere de Vilamajor, i en els dos municipis inferiors als de 2010.  

Nota: La població dels anys de les gràfiques corresponen al padró d'habitants a 1 de gener de l'any següent a l'indicat, de manera que, per exemple, 2010 es refereix en realitat al padró a 1-1-2011.

10/12/11

Diferències demogràfiques dels municipis de Vilamajor (1ª part)


En els darrers 10 anys, la població dels municipis de Vilamajor ha experimentat grans canvis, degut al creixement migratori que han tingut els dos municipis. Actualment (1-1-2011) la població de Sant Antoni és de 5.555 habitants i la de Sant Pere de Vilamajor de 4.256 persones empadronades.

Cóm ha variat la població dels municipis de Vilamajor en els darrers 10 anys?

A Sant Pere de Vilamajor, l'increment de població ha estat des de l'any 2000 fins l'any 2010 de 1.536 habitants empadronats més, un 56,5% d'increment, mentre que a Sant Antoni, superior, de 1.829 habitants més en 10 anys, amb un creixement relatiu sensiblement menor tot i alt, del 49,1%.
Increment de la població des de l'any 2000 als municipis de Vilamajor

La diferència de la població empadronada entre els dos municipis s'ha escurçat significativament en els darrers anys, precisament des del 2007-2008 quan comença la crisi, trencant-se la tendència de creixement a Sant Antoni de Vilamajor. Amb 1.300 habitants de diferència a finals de 2010 es retrocedeix just fins l'any 2005, partint del màxim històric de diferència entre els dos municipis, dels 1.441 habitants més de Sant Antoni, que es va donar a l'any 2007. (Nogensmenys, les estimacions actuals proposen un lleuger increment d'aquesta diferència per al 2011, degut sobre tot a la desinflada en el creixement de la població de Sant Pere de Vilamajor).

Evolució de la diferència d'habitants entre Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor. 2000-2010

A Sant Pere de Vilamajor l'increment de població en el darrer decenni s'ha polaritzat de manera molt significativa en dos trams d'edat concrets: adults de 35 a 44 anys i nois i noies de 0 a 9 anys, aquests darrers augmentats pel creixement vegetatiu. En suma, bàsicament parelles joves amb fills petits.

Increment de la població 2000-2010 a Sant Pere de Vilamajor per trams d'edat
En canvi, a Sant Antoni de Vilamajor el creixement poblacional ha estat més distribuït, donada la major fortalesa de base de la seva piràmide poblacional a l'any 2000, tot i què el creixement migratori ha incidit igualment en l'increment dels infants de 0 a 9 anys i en les parelles de mitjana edat.

Increment de la població 2000-2010 a Sant Antoni de Vilamajor per trams d'edat
A Sant Pere de Vilamajor en aquests 10 anys d'anàlisi s'ha produït un fet singular, que ja fa anys que s'arrossega, com és la disminució dels joves en els trams d'edat de 20 a 29 anys, i singularment en els de 25 a 29 anys. Aquest fenomen, que analitzarem en un altra capítol, es dóna principalment per la preexistència d'una molt feble capa d'adolescents 10 anys enrera, que no ha pogut ser compensada encara per les immigracions en aquest tram d'edat, creant una depressió molt intensa, exageradament intensa, en la piràmide poblacional entre els joves de 20 a 29 anys. De la mateixa manera, una capa de població que al 2000 estava, en aquest cas sobredimensionada, era la de entre 60 i 64 anys, que igualment ocasiona deu anys després que a sant Pere hi hagi una punta d'habitants entre 70 i 74 anys.

A Sant Antoni de Vilamajor es partia, com ja hem indicat, d'una base demogràfica més forta, però tenia una minva relativa en la seva població d'infants de entre 5 i 9 anys, que tampoc s'ha absorbit completament en el darrer decenni, i què significa a dia d'avui una vall poblacional destacada.

La comparació de les piràmides de població dels dos municipis (i d'aquests amb la del Vallès Oriental) posa en evidència algunes de les diferències demogràfiques entre els dos municipis de Vilamajor, ressaltant l'anomalia en la piràmide de Sant Pere de Vilamajor.

Evolució comparativa de la piràmide de població de Sant Pere de Vilamajor 2000-2010

Evolució comparativa de la piràmide de població de Sant Antoni de Vilamajor 2000-2010
Nota: Les gràfiques anteriors presenten les piràmides de població dels anys 2000 a 2010, remarcant els anys inicial i final de la sèrie. Les línies ombrejades representen les poblacions en els anys intermedis (2001 a 2009).

Piràmides de població comparades. 2010 (*)
(*) Lles piràmides dels municipis de Vilamajor són amb dades a 31-12-2010 (1-1-2011), mentre que les del Vallès Oriental són a 31-12-2009 (1-1-2010). La gràfica comparativa s'expressa en el % de població en cada tram d'edat.

D'aquí a uns dies continuarem analitzant les interessants dades demogràfiques dels nostres municipis.

Agraeixo als Ajuntaments de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor que m'hagin facilitat les xifres dels padrons d'habitants a 1 de gener de 2011, les quals van ser aprovades en el seu dia pels respectius Plens municipals.

Nota final: Els anys reflectits a les gràfiques corresponen als padrons a 1 de gener de l'any següent, és a dir, les dades de 2010 són a 1-1-2011.