Per què ha calgut demanar ajut per salvar els bancs?
En tres tongades de reforma del sistema financer ordenades pel Govern, els bancs espanyols han hagut de fer front, en la primera fase, a exigències de recapitalització (una major proporció entre els recursos propis i els recursos aliens de les entitats) que ha exigit a les entitats a capitalitzar beneficis i instrumenst financers (bons, prefernts, ...).
Això va portar a les entitats més febles i petites a demanar una primera tanda d'ajuts als FROB, que va injectar capital a canvi de fussions i sortides a borsa (d'aqui van desaparèixer les caixes i nèixer per exemple Bankia).
Complementàriament, el Govern ha anat decretant cobertures dels crèdits dubtosos de la banca, és a dir assumir pèrdues latents en els balanços, fet que ha obligat a moltes entitats a demanar novament ajuts per recapitalitzar-se, en forma de deute convertible i més capital. Des
de començament d'any aquestes exigències han suposat un cost global de 54.000 milions d'euros,
per la pujada de les provisions davant del risc immobiliari de febrer,
més altres 28.000 milions per la penalització establerta al maig per al crèdit sa relacionat amb el maó.
El FROB va tornar a intervenir, "rescatant" i ampliant el rescat a més entitats, i quedant fora els bancs forts del sistema, que han aguantat per elles mateixos.
Què ha precipitat la situacio?
El detonant ha estat la crisi de Bankia (BFA) que engloba el 20% dels actius del sistema bancari. Després de fussionar les caixes PPeres, i de rebre ajuts del FROB, va enganyar tothom, i davant la negativa de l'auditor (ara si) a signar els comptes de l'any passat, es va destapar un "forat" d'uns 20.000 milions d'euros de crèdits i inversions que s'havien de provisonar, diners que feien entrar en fallida l'entitat, entrant el FROB a "nacionalitzar" (és a dir posar capital) a l'entitat.
Tot això ha espantat, lògicament a tot el món: quin país de pandereta! i la desconfiança en la realitat del sistema bancari espanyol ha estat extraordinària, d'aquí les fortes baixades de la Borsa i la pujada de la prima de risc.
A més, ben aviat entrarà una nova tongada d'exigències a la banca: provisionar fins i tot una part dels crèdits bons no només de la totxana, sinò dels crèdits generals a empreses i particulars. CaixaBank i BBVA ja han anunciat que ho podran afrontar per si mateixes, de fet ja s'han anticipat provisionant.
Però aquestes exigències poden requerir nous ajuts a la banca per part de l'Estat.
El FROB es financia amb deute avalat per l'Estat espanyol, un estat que prous problemes té per obtenir els 108.000 milions que engunay renegociarà del seu propi deute (al què afegir el deute que ha de suportar de les CCAA, doncs tampoc saben d'on treure els diners per finançar el deute).
Les tensions en els mercats financers (prima de risc) feien inviable demanar suplements de finançamanet als "mercats".
Tot plegat ja massa per a les possibilitats de finançament de
l'Estat, i calia demanar, si o si, ajut als mecanismes d'ajut d'Europa.
Com funciona el mecanisme que permet injectar ajudes comunitàries al sector financer?
El passat juliol, la Unió Europea va aprovar que els recursos disponibles en el Fons Europeu d'Estabilitat Financera (el FEEF, en vigor fins a mitjans de 2013) i del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (el Mede, que començarà a operar l'1 de juliol) poguessin utilitzar-se per rescatar entitats amb problemes i no només a països. Prèvia petició, els fons es destinen al FROB, que al seu torn recapitalitzarà els bancs que ho necessitin.
L'Estat espanyol és, en tot cas, qui assumeix el risc del deute.
El Govern ha intentat denodadament que els ajuts anessin a parar directament als bancs, però no ha ha aconseguit. Destinats al FROB, els diners del rescat computaran com deute públic, que de cop passarà del 79,8% previst per enguany fins al 90%, depèn del què es demani finalment.
Estarà Espanya intervinguda com Portugal o Irlanda?
No. Quan es va ampliar la capacitat del EFSF per poder recapitalitzar bancs, es va establir que es podria aplicar en països que no estiguin subjectes a un programa macroeconòmic d'ajust, com és el cas d'Irlanda, Grècia o Portugal.
Quines conseqüències tindrà per al sistema financer espanyol rebre fons de la UE?
Un rescat europeu no està lliure de condicions. Igual que quan la Unió Europea ha intervingut algun Estat, la injecció de recursos al sistema financer anirà lligada a una sèrie de contrapartides només que, en aquest cas, la majoria de les exigències es centrarien en la mateixa banca. De fet, el propi fons explica que "un procés de reestructuració/liquidació de les entitats és una condició sine qua non perquè arribin les ajudes".
El comunicat de l'Eurogrup va més enllà i parla directament de "reformes estructurals en el conjunt del sector financer domèstic", a més de la reestructuració de les entitats debilitades.
El sector assumeix que les entitats que reben ajuda hauran de emprendre un procés de reestructuració que inclourà la reducció de la seva capacitat instal·lada -tancament d'oficines- i l'acomiadament de part del seu personal. "Seria semblant a les condicions que es van establir per a les entitats que van rebre ajuda del FROB en el seu moment, però diversos passos més enllà", il · lustren des del sector. L'últim exemple mitjanament semblant es va comprovar amb Banc Sabadell, al qual Brussel·les va imposar el tancament de 450 sucursals i la sortida de 2.200 empleats per compensar els ajuts rebuts per l'adquisició de la CAM. Una injecció de fons europeus, però, suposarà ajustos de molt més calat per a les entitats beneficiades.
Després de la petició d'ajuda, serà la Comissió Europea, el Banc Central Europeu (BCE), L'FMI i l'Autoritat Bancària Europea (ABE) els qui establiran les condicions sobre el sector financer a les que va lligada l'ajuda. En teoria, aquestes poden afectar també a la potestat regulatòria i supervisora, menjant terreny al paper tradicional del Banc d'Espanya, i la legislació bancària estarà també subjecta a modificacions, tot i que el comunicat no explicita res sobre això.
Hi haurà rescat bancari acompanyat d'alguna exigència per al conjunt del país?
Segons el comunicat de l'Eurogrup, no. I segons el Govern, tampoc. De fet, segons les normes del fons de rescat, les condicions exigides en aquest tipus d'ajudes són més suaus que en un programa d'ajust macroeconòmic com el de Grècia, Irlanda o Portugal, "per accelerar el finançament així com per reflectir la naturalesa sectorial del crèdit ".
No obstant això, el document de l'Eurogrup assenyala que es revisarà estretament el compliment dels objectius de dèficit i de les reformes estructurals a Espanya, i que es revisaran en paral·lel al desemborsament de l'ajuda financera. L'Estat espanyol signarà un compromís d'enteniment en el qual assumeix aquestes condicions.
Molts analistes creuen no obstant que l'ajuda europea derivarà en una major pressió per part dels socis comunitaris perquè Espanya avanci en els seus plans d'austeritat i reformes estructurals, com la pujada de l'IVA o l'acceleració del retard de la edat de jubilació. Hi haurà però diferència amb un rescat país perquè encara que les pressions aniran en la mateixa línia, Espanya tindrà més marge per gestionar les reformes que si la troica (UE, BCE, FMI ) entra al país i imposa el calendari.
El problema és l'augment del deute públic degut a l'ajut, que agreujarà les posicions de deute de l'Estat, i, en els primers anys haurà de fer front als interessos (s'estima que d'un 4%) que aniran directament com a despesa en els pressupostos de l'Estat i què agreugeran el dèfict, que caldrà compensar amb més ajustos pressupostaris.
A quant pujarà la injecció que haurà de dur a terme el fons comunitari?
La petició de rescat s'ha de fer sobre una xifra concreta. Però encara no se sap. El màxim seran 100.000 milions, si bé la xifra dependrà de les necessitats que es deriven de l'anàlisi de les dues consultores Oliver Wyman i Ronald Berger, que es completarà al juny. A més de les necessitats de capital directes, l'ajuda inclourà un marge de seguretat. L'FMI calcula que el sector necessita 40.000 milions d'euros, tot aconsella ampliar l'ajuda.
S'estima no obstant que el FROB utilitzarà uns 60.000 milions de l'ajut.
100.000 milions d'Euros són un 10% del PIB, per a què ens fem una idea de la dimensió (passeu-ho a Pessetes i veureu).
Alhora caldrà precisar quines entitats necessitaran les ajudes. Tot apunta que siguin les nacionalitzades Bankia, Novagalicia, Catalunya Caixa i Banc de València les entitats beneficiades. Novagalicia i Catalunya Caixa necessiten en conjunt altres 9.000 milions
d'euros de capital. Aquestes dues entitats tenien gravíssims problemes
per obtenir els diners de la seva recapitalització, i ara ja els
tindran.
Fonts del sector assenyalen que la prioritat serà reduir la petició d'ajuda al mínim, per al que el Govern encara té 5.300 milions disponibles al FROB per injectar capital i amb l'opció d'emetre deute al mercat, si bé els actuals nivells de prima de risc dificulten l'accés al finançament. Així, els 19.000 milions que necessita Bankia no haurien de sol·licitar en la seva totalitat a Brussel·les
Quants exàmens s'estan efectuant llavors sobre el sector financer?
L'afany per posar llums i taquígraf a les entranyes del sector financer espanyol, amb l'esperança de tornar la confiança dels mercats en les entitats, ha portat el Govern-pressionat pels seus socis europeus-a sotmetre a la banca a una marató d'exàmens i proves. La primera és la que ha dut a terme l'FMI, detallada en el punt anterior.
La segona és la que han posat en marxa les valoradores independents Oliver Wyman i Roland Berger, que tensionaran a les entitats per conèixer la seva reacció davant un empitjorament de la situació econòmica actual.
Finalment, les quatre grans auditores que operen a Espanya duran a terme l'examen més detallat de tots, alternant-se perquè cap valori una signatura a la qual hagi auditat en els últims dos exercicis. La seva tasca comportarà la revisió de tota la cartera de crèdits i actius, entitat per entitat, per establir si els comptes presentats i les provisions realitzades es corresponen amb la situació real dels seus balanços.
Per això, encara que sembla que només es necessiten uns 50.000 milions ara mateix, hi ha un marge ampli d'una altres 50.000 milions, tot i què alguns analistes valoren les necessitats reals en 120.000 o fins i tot 250.000 milions.
Què passa amb l'informe realitzat pel Fons Monetari Internacional?
L'avaluació de l'FMI, la publicació s'ha avançat dos dies respecte a la data prevista, xifra les necessitats del sector financer "en al voltant de 40.000 milions d'euros". Així mateix, explica que "el nucli del sector financer espanyol està ben gestionat i resistiria nous xocs, però existeixen encara importants vulnerabilitats en el sistema".
Qui posa els diners?
L'EFSF emet deute amb l'aval dels països membres de la zona euro, amb l'excepció dels països ja rescatats, Irlanda, Grècia i Portugal. Aquests països han posat garanties per 780.000 milions d'euros. Alemanya és el major contribuïdor al fons, amb el 29% del total (garanties per 211.000 milions), França el segon, amb el 21,83%, Itàlia el tercer, amb el 19,18% i Espanya el quart amb el 12, 75%.
Aquest diners aniran a aparar al FROB, que els administrarà. Ressaltar que l'Estat garanteix els 100.000 milions que posa el mecanisme europeu d'estabilitat (si les entitats no ho tornen, ho haurà de pagar l'Estat).
No són doncs diners a fons perdut, i tindan un tipus d'interès "per sota del mercat", a un termini que encara no s'ha concretat.
Què opinen al sector financer de la petició d'un rescat?
La banca espanyola assumeix des de fa dies la proximitat d'un rescat per a la banca, una fórmula que serviria per eliminar la incertesa que pesa sobre el conjunt del sector.
Quin marge oferien els mercats per actuar en un altre sentit?
Les últimes cinc sessions poden oferir una falsa sensació d'optimisme, ja que l'Ibex ha guanyat un 8%, recuperant la marca dels 6.500 punts, i la prima de risc ha caigut amb força a 488 punts. El cert és, però, que en les últimes setmanes la banca espanyola ha estat objecte d'importants atacs que han fet desplomar la Borsa a nivells de 2003 i han llançat el nivell de risc país als 538 punts bàsics, un rècord absolut de l'era euro i una temperatura a la qual la sobirania de Grècia, Irlanda i Portugal ja era a prop de quedar tutelada per la Unió Europea, el BCE i l'FMI.
Podria el fons de rescat posar diners per finançar a Espanya, i no als bancs?
Teòricament, sí, però aquest extrem no sembla haver-se abordat. El EFSF pot obrir línies de crèdit temporals per prevenir crisis en països que no estan subjectes a programes com Grècia, Irlanda o Portugal, en el cas que tinguin dificultats en els mercats de capitals. Aquestes línies de crèdit tindran una quantia màxima del 10% del PIB. El fons també pot, sobre el paper, comprar deute espanyol en el mercat secundari, sense que estigui subjecte a la intervenció.
Quines conseqüències tindra tot plegat per als ciutadans i empreses?
Les conseqüències reals passen només per un alivi de la precarietat del nostre sistema financer, doncs els bancs s'han enfrontat enguany a venciments de 280.000 milions dels propis deutes que van contraure amb la bombolla de la disbauxa immobiliària, diners que, a curt termini, han anat sortint del les subhastes de liquidesa del BCE, de les què els bancs espanyols han copat més de 400.000 milions.
Els accionistes de les entiats rescatades, però, i els titulars de bons convertibles perderàn però els seus diners. També els titulars d'altres instruments de deute (bons, pagarés, cèdules, ...) veuran com la seva inversió, si la volen vendre abans del venciment, no val res.
Explica'm millor com operen aquest diners en els balanços de les entitats.
Assumir que un crèdit no es cobrarà, no implica una soortida efectiva de diners de les entitats, només és assumir una pèrdua comptable.
Com que les pèrdues resten dels recursos propis (capital més reserves) de les entitats i la proporció de capital respecte els recursos totals no pot baixar d'una determinada quota (d'un 7-9%), les entitats han de convertir altres recursos en capital. En primer lloc s'utilitzen els instruments financers que han emès que puguin capitalitzar-se (bons convertibles) i també acudinat al mercat en busca d'ampliacions de capitals.
De fet la majoria d'entitats "sanes" no reparteixen fa temps dividends als accionistes, sinò que en comptes de pagar-lis una part dels beneficis de l'any, els dónen més accions, recapitlitzant-se d'aquesta manera. Si manquen més diners, o s'amplia capital a Borsa, o entren els fons de rescat en el capital de la banca.
Tot això produeix un augment de les disponibilitats dels bancs, doncs de fet "no han de pagar res" per ajustar els seus balanços. Aquesta reducció de les tensions poden fer que alguns diners arribin al crèdit de consum i productiu, però cal fer notar que qui rep els ajuts són les entitats més febles (no les més fortes que encara gotejen crèdit al sistema). I les entitats febls hauràn de fer front als costos de la forta reestructuració que hauran de seguir (i ja se sap que les indemnitzacions del sector bancari són de luxe).
Què passarà doncs amb les entitats "rescatades"?
Depen de si les aportacions computen com capital o com simple deute. En el cas de Bankia està clar que aniran com a capital i per tant serà nacionalitzada, com ja era evident. En aquest cas, al cap de tres o quatre anys es vendrà l'entitat, per recuperar els diners invertits (uns 28.000 milions com a mínim). Les entitats que només rebin prètecs, l'hauran de retornar, recuperant així l'Estat els diners prestats.
