Sant Pere de Vilamajor no ha perdut llocs de treball des de la crisi mentre a Sant Antoni retrocedeixen a nivells de 2006

La ditxosa crisi que tant ha colpejat l'ocupació no ha fet, però perdre llocs de treball nets a Sant Pere de Vilamajor.

Si observeu la gràfica següent, podreu apreciar cóm a Sant Pere de Vilamajor els llocs de treball localitzats al municipi, en termes de mitjana anual, creixen acceleradament fins el tercer trimestre de 2008, quan s'inicia la crisi. Llavors es va arribar, en mitjana anual, a 1.332 llocs de treball, el màxim històric del municipi i tornant a superar a Sant Antoni en llocs de treball (fet que no succeïa des del primer trimestre de 2005).

A partir de l'inici de la crisi, però, els llocs de treballa a Sant Pere de Vilamajor, en termes de mitjana anual, en comptes de reduïr-se, com ha passat arreu, es mantenen per sobre dels 1.300, amb un mínim de 1.317 llocs de treball mitjos al 1er. trimestre de 2009.

A finals de 2010, els llocs de treball promig a Sant Pere de Vilamajor eren 1.336, dada similar a la existent a l'inici de la crisi.

Evolució dels llocs de treballs dels municipis de Vilamajor. Mitjana anual mòbil

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

A Sant Antoni de Vilamajor, l'etapa de creixement econòmic també va reportar un increment de l'ocupació, però desaccelerada, fins esgotar-se al primer trimestre de 2008, quan va arribar al seu propi rècord històric, amb 1.325 llocs de treball mitjos, encara per sobre de Sant Pere de Vilamajor.

La crisi, però, perjudica els llocs de treball de Sant Antoni a nivells similars als del conjunt de Catalunya, i des de fa 3 anys, va perdent llocs de treball, fins situar-se a finals de 2010 en 1.171, els mateixos que tenia a mitjans de 2006, i molt per sota de Sant Pere de Vilamajor.

En l'actual legislatura política municipal, Sant Pere de Vilamajor, estant l'Alcalde Llesuy al front del Consistori, ha guanyat 188 llocs de treball mitjos, un 16% més. En canvi, a Sant Antoni de Vilamajor, estant el govern del Consistori encapçalat per l'Alcalde Tella, ha perdut 101 llocs de treball, un 8% dels que hi havia a l'inici de la legislatura.

Malauradament, els d'Urbanisme de la Generalitat només dominen el Google Maps i no deixen ampliar les zones industrials del municipi de Sant Pere de Vilamajor, fet que impossibilita aprofitar les expectatives d'aportació de riquesa i llocs de treball que Sant Pere de Vilamajor, com molts pocs municipis de Catalunya, ha vingut proporcionant per al benestar dels ciutadans i del país. 

I el pitjor és que alguns dels grups que es presenten a les actuals eleccions municipals celebren que a Sant Pere de Vilamajor no es puguin instal.lar noves empreses.

Xina: la tercera recessió per a l'economia occidental

A la Xina, l'economia està reescalfada. El creixement del 10% anual s'ha fet en molt bona part gràcies a la inversió. 

Els detalls del nou pla quinquennal revelen una dependència continuada en inversió, incloent l'habitatge públic, per donar suport al creixement, en comptes d'una revisió impositiva, transferències fiscals substancials, liberalització del sistema de registre de la propietat o una menor repressió financera.  

Cap país és tan productiu com per a prendre el 50% del PIB i reinvertir-lo de  nou en capital social sense encarar una massiva sobrecapacitat i un problema de mora en els crèdits.

Una vegada que l'augment d'inversió es torni impossible -els analistes creuen que el més probable és que sigui després de 2013 -, Xina estarà preparada per a una recessió.
 

Xina ha acumulat en els darrers anys unt visible excés de capacitat industrial, immobiliària i d'infraestructura. 

A la Xina abunda la inversió en capital tangible, en infraestructures i propietats. Resulta evident en els flamants aeroports buits i trens bala (que reduiran la necessitat dels 45 aeroports planificats), les autopistes cap enlloc, els nous i gegantins edificis governamentals, les ciutats fantasma, i els nous acabats forns de fosa d'alumini, que es mantenen tancats per prevenir l'enfonsament dels preus globals.
Portarà dues dècades de reformes canviar l'estímul a la sobreinversió. Les explicacions tradicionals de l'alta taxa d'estalvi (la manca d'una xarxa de seguretat social, la limitació dels serveis públics, l'envelliment de la població, el subdesenvolupament del finançament al consumidor, etc.) Només són una part del trencaclosques, la resta és la quota inferior al 50% del PIB del sector de les llars.
Diverses polítiques han conduït a una ingent transferència d'ingressos des de les llars, políticament dèbils, a les empreses, políticament fortes: una divisa feble encareix les importacions, les baixes taxes d'interès per als dipòsits i els baixos tipus per al crèdit a empreses i promotors que equivalen a un impost sobre l'estalvi, i la repressió laboral ha ocasionat que els sous hagin crescut molt menys que la productivitat.
Per suavitzar aquesta repressió dels ingressos domèstics, Xina necessitaria una revaloració més ràpida del tipus de canvi, una liberalització dels tipus d'interès i un increment més fort en el creixement salarial. Ha de privatitzar les seves empreses estatals, de manera que els beneficis es tradueixin en ingressos per als particulars i/o obtenir massius beneficis a través dels impostos sobre les empreses de propietat estatal i després transferir aquests recursos fiscals al sector domèstic.

Mentestant, el Banc Central de la Xina ha pujat els tipus d'interès un 0,5% des de l'octubre, i ara es situen al 6,31% a un any, tot per frenar la pressió inflacionària, que en el primer semestre d'enguany es situarà al 5%, i baixar el creixement per arribar al voltant de 7%, per sota del 10,3% de creixement del seu PIB al 2010.

Refredar l'economia xinesa, tot i sent tant necessari com ho és refredar els reactors de Fukushima, tindrà reprecussions negatives sobre les economies occidentals, d'una dimensió econòmica i financera, ara per ara inimaginable.

Com s'aconsegueixen regidors en les eleccions municipals: 130 vots

Víctor d'Hont, jurista i matemàtic belga, va idear el 1878 un mètode per repartir escons en les eleccions: el conegut Sistema d'Hont, que s'aplica a les eleccions espanyoles.

Veiem cóm funciona el sistema, amb un exemple comentat: el de les eleccions municipals a Sant Pere de Vilamajor del 2007. A la taula següent es fan els càlculs, atenent als vots aconseguits per cada formació:

Les dues primeres fileres corresponen als resultats aconseguits per les formacions que es varen presentar. A la columna de l'esquerra es posa el nombre de regidors a repartir.
Es van fent iteraccions, és a dir fases per a l'assignació d'escons, tantes com escons s'han de cobrir. A cada pas s'escull el regidor de la formació que tingui un quocient més alt en el nombre de vots: 1er. escó dividint per 1, 2on. escó dividint per 2. 3er. escó dividint per 3, i així successivament, el quocient es va reduïnt a mida que s'assignen escons. Veiem com va anar a Sant Pere de Vilamajor al 2007:

1ª iteracció (1ª filera): es divideixen els vots de cada formació per 1. S'escull el quocient més alt, en aquest cas de CiU, amb 363. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 2.

2ª iteracció (2ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (CiU ha dividit per 2 doncs ja ha obtingut un escó). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a Esquerra. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 2.

3ª iteracció (3ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (ERC ha dividit per 2 doncs ha obtingut un escó). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a GISP. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 2.

4ª iteracció (4ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (GISP ha dividit per 2 doncs ha obtingut un escó). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a PSC. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 2.

5ª iteracció (5ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (PSC ha dividit per 2 doncs ja porta un escó). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a CiU. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 3, doncs ja porta 2 regidors.

6ª iteracció (6ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (CiU ha dividit per 3 doncs ja ha obtingut un segon escó). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a ISP. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 2.

7ª iteracció (7ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (ISP ha dividit per 2 doncs ha obtingut un primer escó). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a Esquerra. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 3, doncs ja porta dos regidors.

8ª iteracció (8ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (ERC ha dividit per 3 doncs ja ha obtingut dos escons). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a GISP. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 3, doncs ja porta dos regidors.

9ª iteracció (9ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (GISP ha dividit per 3 doncs ha obtingut ja dos escons). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a CiU. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 4, doncs ja porta tres regidors.

10ª iteracció (10ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (CiU ha dividit per 4 doncs ha obtingut ja tres escons). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent al PP. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 2, doncs és el primer regidor que obté.

11ª iteracció (11ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (PP ha dividit per 2 doncs ha obtingut el primer escó). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a C's. 

Com que són 11 els regidors a repartir, ja no es fan més iteraccions.

Fixeu-vos que amb uns quants vots més (dels que no van anar a votar), la resta de partits s'haguessin pogut quedar el regidor de C's, que va ser el darrer adjudicat, amb 109 vots:

- CiU amb 440 (77 més que els obtinguts).

- ERC amb 330 (33 més).

- GISP amb 330 (51 més).

- PSC amb 220 (28 més).

- ISP amb 220 (51 més).

- ICV amb 110 (27 vots més).

Un regidor costava al 2007 110 vots. Probablement en les presents eleccions cada regidor "costi" 130 vots (amb un 40% d'abstenció). Compte, que la concentració a 6 formacions en comptes de les 8 que hi havia al 2007 i l'increment probable de votants, farà pujar en nombre de vots per obtenir un regidor. Així, qui no aconsegueixi uns 130 vots més que el seu rival més proper segurament no s'endurà cap regidor més que aquella altra formació.

Interessant per als candidats tenir en compte els vots aproximats per barris i veïnats de Sant Pere de Vilamajor a les eleccions municipals de 2011:

L'atur a Vilamajor: una febre que no baixa

Les dades de l'atur al mes de març a Vilamajor segueixen la tònica d'estancament a l'alça que està tenint el conjunt del mercat de treball: els nivells d'atur galopant que van doblar les xifes que existien fa tres anys, no acaban de reduïr-se, és com una febre que ens acompanyarà per molt de temps.

A Sant Antoni, l'atur ha assolit un nou rècord històric, en situar-se al març en 416 persones aturades. De fet al llarg de tot el present any, les xifres han superat les de tots els anys precedents. Val a dir, però, que l'increment de l'atur fins la setmana santa és estacional, i haurem de veure què passa en els propers mesos.

Pel que fa a Sant Pere, l'atur continua estancat per sota de les 300 persones, i ja porta 8 mesos sense variar, ni a l'alça ni a la baixa. L'atur pujarà però el proper mes, coincidint amb l'época estacional.

En total són 712 vilamajorencs i vilamajorenques sense feina a finals de març. Veiem-ho gràficament:

Evolució de l'atur a Sant Pere de Vilamajor

Evolució de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor

Nota: la sèrie taronja representa la mitjana anual mòbil

Evolució mensual de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor

Evolució mensual de l'atur a Sant Pere de Vilamajor

Mitjanes anuals mòbils d'evolució dels aturats als municipis de Vilamajor

Catalaunya manté més de 200.000 pensionistes d'arreu de l'Estat

El Sistema de la Seguretat Social es nodreix dels ingressos per cotitzacions a la Seguretat Social que fan empreses i treballadors, i es destina a pagar les pensions, per jubilació, per viudetat, per invalidesa permanent, per maternitat, i les pensions no contributives al sistema.

Els pressupostos de la Seguretat Social van a banda dels pressupostos de l'Estat.

Per a què us feu una idea, els pressupostos de la Seguretat social són per al 2011 de 128.540 milions d'ingressos, contra uns ingressos de l'Estat (bàsicament impostos i taxes) de 119.390. és a dir que els pressupostos de la Seguretat Socail superen els ingressos no financers de l'Estat. En conjunt, com es veu, més d'un 20% del PIB.

Es parla molt de les balances fiscals, és a dir el què ingressa l'Estat dels imposstos de cada CCAA i el què retorna en inversuions o finançament, però poc es parla d'una altra balança fiscal, la del sistema de la Seguretat Social, que com heu vist, supera en ingressos els pressupostos de l'Estat.

Doncs bé, després de molt buscar, per fi he aconseguit les dades oficials de les liquidacions dels pressupostos de la Seguretat Social per CCAA, i els resultats són sorprenents.

Fins ara només s'han publicat els resultats fins 2008, però ja es veu el què està passant: com sempre, en unes comunitats es gasta més (en pensions) delq uè es recapta (via cotitzacions a la Seguretat Social), i per tant una part dels ingressos d'algunes comunitats serveiexen per mantenir les pensions d'altres comunitats. Aquí teniu els resultats, corresponents a 2008:

Resultats de les liquidacions dels pressupostos de la Seguretat Social per CCAA. 2008

Dades en milions d'Euros.

Com es pot veure, Catalunya reparteix més de 2.000 milions d'Euros (al 2008) a la resta de CCAA. Astùries és la comunitat més deficitària, doncs només aporta 2.252 milions amb cotitzacions d'empreses i treballadors, i en canvi reb pensions per 3.783 milions, consumint 1.530 milions dels excedents d'altres Comunitats. En termes absoluts, Galícia també reb 1.506 milions més del qua aporta (un 30% més) i Castella-Lleó 1.276 milions de dèficit (27%). Sorprenentment, el Païs Basc es beneficia de 748 milions, doncs té un déficit de 748 milions. Fixeu-vos com les Illes Canàries i les Balears tenen excedents positius, al igual que Mùrcia i la C. Valenciana. Andalusia queda equilibrada al 2008.

Així doncs, fins al 2008, uns 2.000 milions d'Euros anuals del nostre esforç tributari (cotitzacions a la Seguretat Social) van a parar a la resta de CCAA, i des de Catalunya mantenim una part dels pensionistes de la resta de l'Estat (més de 200.000 pensionistes).

Això any rera any, perquè ara per ara la caixa única de la Seguretat Social no és negociable.

La fallida de la Seguretat Social agafada pels pèls

Segons la liquidació dels pressupostos de la Seguretat Social, l'any 2010 es tancar amb uns ingressos no financers de 121.717 milions d'Euros, dels quals 105.683 corresponien a la recaptació per Cotitzacions a la Seguretat Social.

Pel que fa a les despeses no financeres, es van situar en 119.039 milions d'Euros, de les quals 95.714 corresponien a Pensions.

Els ingressos totals i la recaptació per cotitzacions socials es van situar lleugerament per sota dels de 2008.

En canvi, les despeses no han parat d'augmentar, entre 6.000 i 7.000 milions anuals en els darrers cinc anys, i les pensions de l'ordre d'uns 6.000 milions més cada any.

D'aquesta manera, si al 2008 la diferència entre les cotitzacions a la Seguretat Social i les Pensions va ser de 23.030 milions d'Euros, el màxim històric, al 2010 l'excedent s'ha reduït a menys de la meitat, 9.969 milions.

Ara bé, entre els ingressos per cotitzacions socials s'inclouen les cotitzacions que paga l'Estat per les persones que perceben prestacions per desocupació, que al 2006 eren de 6.652 milions d'Euros i al 2010 han estat de 10.860 milions d'Euros. Aquestes cotitzacions no les paguen les empreses ni els treballadors, sonò que surten de les arques de l'Estat, és a dir no signifiquen ingressos nets per al sistema, vist en conjunt (l'Estat "subvenciona" les cotitzacions socials dels aturats que reben prestacions). En promig, 1.472.000 aturats van cobrar prestacions per desocupació de caràcter contributiu (i 1.571.000 beneficiaris mitjos de subsidis per desocupació). En total, es van gastar 32.237 milions d'Euros en prestacions per desocupació.

Si descomptem la incidència d'aquestes cotitzacions, que en realitat són "falsos ingressos", y ho comparem amb el què es paga només en pensions, surten les dades de la gràfica següent, en la què he inclós el pressupost previst per al 2011.

Evolució del saldo entre cotitzacions a la Seguretat Social (*) menys pagament de pensions

(*) Cotitzacions d'empreses i treballadors, excloses les cotitzacions pagades per l'Estat per compte dels aturats que reben prestacions. 2011, dades segons els Pressupostos de la Seguretat Social.

S'observa amb tota claredad la dimensió del problema: al 2010 els ingressos per cotitzacions a la Seguretat Social procedents de les empreses i treballadors no van ser suficients per a pagar les pensions (deixant de banda les altres prestacions, com les de malaltia, incapacitat laboral, etc.). Al 2010 es va tocar fons, amb un saldo negatiu de 891 milions d'Euros.

Les pensions creixeran aquest any, segons les previsions, només de 3.500 milions gràcies a la congelació d'aquestes (encara no tenen aplicació els efectes de l'allargament de l'edat de jubilació) i es situaran, segons els pressupostos, en 99.090 milions d'euros per al 2010 (un 9% del PIB). Els pressupostos preveuen però uns ingressos per recaptacions de cotitzacions socials de 110.447 milions d'Euros, però amb unes aportacions de l'Estat per cotitzacions socials dels aturats, de 10.470 milions, quedant les xifres pressupostades reequilibrant pels pèls el malmés sistema.

No obstant, es fa difícil pensar que amb el minso creixement de l'ocupació legal previst per a finals d'any (els cotitzantts mitjos dels mesos de gener i febrer de 2011 ha estat 204.715 menys que els de l'any 2010), i com sia que bona part de la contractació es farà gràcies a la nova fòrmula que estalvia a les empreses de pagar cotitzacions socials, que les cotitzacions socials augmentin un 5% respecte les de 2010. El que si queda clar és que ni les pensions ni els pensionistes disminuiran.

Tot plegat agafat pels pèls.

El mercat immobiliari a Vilamajor 2010

Resum gràfic dels principals paràmetres del mercat immobiliari. Vilamajor 2010

 

Diferències acumulades Sant Antoni-Sant Pere en habitatges iniciats 1992-2010

Diferències acumulades Sant Antoni-Sant Pere en habitatges acabats 1992-2010

 Diferències acumulades Sant Antoni-Sant Pere en cèdules d'habitabilitat 1992-2010

 Diferències acumulades Sant Antoni-Sant Pere en compra-vendes d'habitatges nous 2004-2010

Diferències acumulades Sant Antoni-Sant Pere en compra-vendes d'habitatges usats 2004-2010

S'observa clarament una inflexió radical a partir de l'any 2000, quan Sant Antoni de Vilamajor desenvolupa amb molta més força el seu mercat immobiliari.

Resum global de les diferències acumulades entre Sant Antoni i Sant Pere en les principals magnituds immobiliàries

En definitiva, en el primer decenni del segle, a Sant Antoni s'han construït uns 500 habitatges més que a Sant Pere de Vilamajor, que en termes relatius és més del doble (912 a Sant Antoni per 409 a Sant Pere).

Només en l'any 2005 i en el "boom" de 2007-2008, les diferències dels habitatges iniciats s'equilibren entre ambdós municipis.

Diferències que es deuen bàsicament a la construcció d'habitatges plurifamiliars a Sant Antoni, mentre que en habitatges unifamiliars pràcticament la construcció és equivalent entre ambdòs municipis.

El 85% dels habitatges que s'han fet a Sant Pere en tota la dècada han estat unifamiliars. A Sant Antoni la proporció no arriba a la meitat, del 43%.

Diferències acumulades entre Sant Antoni i Sant Pere en tipologia dels habitatges acabats 1999-2010

En total, en 12 anys s'han fet 585 habitatges plurifamiliars a Sant Antoni per només 79 a Sant Pere, mentre que en habitatges unifamiliars, s'han mantigut iguals els dos municipis: 436 habitatges a Sant Pere per 440 a Sant Antoni.
També s'observa clarament la inflexió en la velocitat a partir del 2001, en habitatges plurifamiliars.

En aquests 10 anys, la població de Sant Antoni ha incrementat un 32% més que la de Sant Pere de Vilamajor.

Els marges de distribució de la benzina a Espanya, dels més cars d'Europa

Aquesta setmana, la Comissió Nacional de la Competència del Govern espanyol ha publicat un interessantíssim estudi sobre el mercat de la benzina a Espanya, en comparació amb la resta de paísos de la Unió Europea.

La conclusió global és molt clara: els espanyols paguem 1.600 milions d'Euros l'any més per la benzina que França, en termes comparatius.

Qué passa a Espanya que paguem la benzina més cara que a França o Alemanya? Doncs l'informe és també contundent: per la manca de competència en el mercat del petroli a Espanya.

Veiem-ho gràficament. Si analitzeu els resultats i les dades, us sorprendran:

Evolució del Preus abans d'impostos (PAI) de la benzina 95 i del gasoil auto a Espanya. Euros/1.000 litres

Evolució del diferencial en els Preus Abans d'Impostos (PAI) del Gasoil a Espanya respecte França i Alemany. Euros/1.000 litres

Evolució del diferencial en els Preus Abans d'Impostos (PAI) de la Benzina 95 a Espanya respecte França i Alemany. Euros/1.000 litres

Evolució del promig anual dels difefencials de preu de les benzines auto a Espanya respecte França, Alemanya i el conjunt de la UE, en més preu a Espanya. Euros/1.000 litres

Evolució dels marges de distribució (Preu Abans d'Impostos menys Costos de distribució) a Espanya i comparació amb la UE. Euros/1.000 litres

GNA: Gasolina 95. GOA: Gasoil auto

Evolució del marges de distribució del Gasoil a Espanya comparats amb d'altres països d'Europa. Euros/1.000 litres

Evolució del marges de distribució de la Gasolina 95 a Espanya comparats amb d'altres països d'Europa. Euros/1.000 litres

Concentració del mercat del refinat de benzines a Espanya i a d'altres països d'Europa. 2009

HHI: Índex Herfindahl–Hirschman o indicador de concentració de les cinc principals operadores de cada país.

Evolució del nombre d'estacions de servei i quotes de mercat per marques de les estacions de servei a Espanya

Concentració del mercat de la distribució de benzina a Espanya comparada amb la d'altres pïsos d'Europa. 2009

c3: Suma de les quotes de mercat de les tres principals distribuidores.

HHI: Índex Herfindahl–Hirschman o indicador de concentració de les cinc principals operadores de cada país.

El què guanyen de més les petrolieres espanyoles, ho perd l'Estat d'impostos, preu per peu.  Cada  any consumim a España prop de 6 milions de Tonelades de benzines. Més de 1.000 milions d'Euros cada any que, preu per preu, guanyen les petrolieres espanyoles perquè l'Estat els ho regala.

El valor cadastral del sòl a Sant Pere de Vilamajor és de 10 Euros per m2, 25 vegades inferior al preu que se'n fa pagar. A Sant Antoni el valor cadastral del sòl és el doble del de Sant Pere

Dades del Cadastre 2009:

Sant Antoni de Vilamajor:

- Parcel.les urbanes: 2.479

- Superfície de les parcel.les urbanes: 240,61 ha

- Valor cadastral del sòl: 41.632.870 Euros

- Valor cadastral mig per m2: 17,3 m2

- Valor cadastral mig d'una parcel.la de 800 m2: 13.842 Euros

Sant Pere de Vilamajor :

- Parcel.les urbanes: 3.207

- Superfície de les parcel.les urbanes: 356,41 ha

- Valor cadastral del sòl: 35.126.090 Euros

- Valor cadastral mig per m2: 9,9 m2

- Valor cadastral mig d'una parcel.la de 800 m2: 7.884 Euros. Preu mig de venda: 200.000 Euros

Sant Antoni de Vilamajor:

- Quota líquida IBI Urbana: 1.468.734 Euros

- Quota líquida IBI Rústega: 9.947 Euros.

Sant Pere de Vilamajor:

- Quota líquida IBI Urbana: 1.067.224 Euros

- Quota líquida IBI Rústega: 6.345 Euros.

La teranyina de les caixes

La reforma del sistema financer espanyol, que bàsicament ha afectat a les caixes, i què consisteix, en paraules planeres, en juntar entitats perquè no entrin en fallida, ens ha liat en un maremàgnum de noms nous que ens despisten.

Molt semblant al que va passar amb els nous països que es van formar després de la caiguda de la URSS, que encara -com menys jo- no hem paït.

Aprofitant que el Banc d'Espanya ha publicat aquesta tarda les necessitats de capital del sistema bancari espanyol, que necessita ni menys ni més que 15.152 milions d'Euros per a reestablir l'equilibri patrimonial (un 1,5% del PIB) us faig a mans la "xuleta" del mapa de les noves caixes, amb indicació de la regió o país a què pertanyen i les dades publicades pel Banc d'Espanya relatives a les necessitats de capitalització.

Fixeu-vos que els grups de caixes catalanes (Unnim i CatalunyaCaixa) necessiten més d'un 50% del capital que ara tenen, i que tant Caixa Laietana com Caixa Penedés han hagut de desaparèixer per juntar-se en grups que també necessiten recapitalització. Quina diferència amb les caixes basques o aragoneses. Com a país no hem donat la talla... i hem quedat al nivell de la Comunidad de Madrid o la Comunitat Valenciana, a les què tant critiquem. Especialment preocupant el cas de les caixes gallegues, que han de duplicar el seus recursos propis si no volen ser nacionalitzades.

En total, el sistema bancari espanyol té un capital principal (equivalent als recursos propis) de 179.642 milions d'euros (un 17% del PIB), distribuïts entre 104.710 milions dels bancs, 65.564 milions de les Caixes i 9.367 de les Cooperatives de crèdit, resultant unes necessitats de recapitalització inferiors, en conjunt al 10%.

Val a dir que la reformada normativa europea de Basilea exigeix taxes de recursos propis molt inferiors, del 7% al 2019.

Són 12 les entitats que necessiten capitalitzar-se: 8 caixes amb 14.077 milions d'Euros de necessitst de capitalització, i 4 bancs, amb 1.075 milions d'euros de necessitats. Aquests diners els hauràn de buscar abans d'un any amb tres fonts bàsiques:

- Beneficis de desinversions dels seus actius,

- Transformació en bancs, fet que els permetrà captar capital entre inversors o a Borsa.

- Demanar diners al FROB, fons estatal per a evitar la caiguda del sistema, dels que ja s'han utilitzat en diversos "rescats", 11.560 milions.(*)

(*) El FROB (Fons de Reordenació Ordenada de la Banca) només disposa actualment de 6.445 milions d'Euros: 445 que van sobrar de la primera aplicació, 3.000 milions d'un crèdit pont suscrit amb diversos bancs el mes de juny de 2010 i 3.000 de deute emès per l'Estat al mes de gener. la dotació prevista als Pressupostos de l'Estat, d'enguany és de 21.000 milions, dels quals ja s'han finançat 3.000 amb el deute emès al gener.

En el millor dels escenaris, és a dir, si totes les caixes amb problemes es convertissin en bancs i els bancs amb insuficiència de capital es recapitalitzessin pel seu compte (via ampliacions de capital), les necessitats totals de capitalització dels sistema financer espanyol baixarien fins uns 5.000 milions d'Euros.

Ben aviat el Banc Central Europeu publicarà els "tests d'estress" de ls entitats financeres europees, fets amb una renovada metodolgia, dels quals es veurà les necessitats totals de recursos dels bancs i caixes espanyols, que alguns analistes xifren entre 90.000 i 120.000 milions d'Euros.

Amb aquestes exigències de capital, i amb l'endeuutament de moltes entitats, és de preveure que l'accés al crèdit s'endureixi encara més per a empreses i famílies, a l'hora que pugin els tipus d'interès, que en operacions per a PIME's ja estan entre el 8 i el 12%.

És criticable que l'incompetent govern de Zapatero, que sembla haver après economia en un curset del CEAC, hagi exigit taxes tant altes de capital principal a les entitats financeres espanyoles, doncs perjudica la concessió de prèstecs i tensa a l'alça els tipus d'interès. A Europa s'ha aprovat una pujada gradual en 8 anys, arribat, com he indicat, al 7% l'any 2019. Perquè ho ha fet així el desGovern espanyol? doncs per aparentar davant el món que tenim un sitema financer sòlid i regulat, i així poder colocar la enorme quantitat de deute públic que necessita en els propers anys, uns 120.000 milions.

Cal tenir en compte que els nivells d'exigència del capital principal a les entitats espanyoles oscil.len entre el 8% i el 10%, depenent de les característiques d'aquest capital, de manera que només cal multiplicar per 10 per tenir una idea del volum de deute del sistema financer espanyol.

Si la morositat augmenta per sobre de les provisions que ja han estat dotades amb càrrec al patrimoni de les entitats, o es correigeix a la baixa el preu dels pisos i solars que tenen les entitats en el seu actiu, aquest capital principal es reduirà, i ja veieu l'import total que té, que no arriba als 180.000 milions. 

Estem a la corda fluixa, i escorats cap el buit. Que la Providència ens acompanyi.