Qui compra el deute de l'Estat Espanyol

En la darrera emisió de bons de l'Estat, el tipus d'interès de subhasta s'ha situat en el 4,9%, el més alt de la dècada i més del doble que el bo alemany, fet que posa en evidència la degradació de la solvèlcia del ostre deute sobirà. Aixó significa un encariment progressiu dels interessos que actualment es paguen, i que per aquest any seran en total d'uns 24.000 milions d'Euros.

El Banc d'Espanya acaba de fer públiques les dades de tenedors de deute públic espanyol, que en bons i lletres és de quasi 500.000 milions d'Euros (el 50% del PIB).

Aquí teniu les dades de qui tenia al mes d'abril el deute espanyol:

Distribució dels tenedors de deute públic espanyol. Abril 2010

Dades en milions d'euros i percentatge sobre el total.

El mercat immobiliari al primer trimestre

El mercat immobiliari cotinua sota mínims a Vilamajor. No obstant, les noves promocions a Sant Antoni s'estan adquirint.

Les gràfiques parlen per si soles:

Habitatges iniciats als municipis de Vilamajor. 2006-1er. Trimestre 2010

Habitatges acabats als municipis de Vilamajor. 2006-1er. Trimestre 2010

Transaccions d'habitatges a Sant Antoni de Vilamajor. 2004-1er. Trimestre 2010

Transaccions d'habitatges a Sant Pere de Vilamajor. 2004-1er. Trimestre 2010

Sembla ser que es torna a complir la clàssica llei de Say: "l'oferta crea la demanda".

L'atur al maig repren la bona senda

Després de l'ensurt de març i abril, l'atur a Vilamajor, quan es va cobrir el trist rècord de 700 aturats, al maig, en sintonia amb el de la resta de Catalunya, repren una senda més moderada.

Evolució absoluta de l'atur a Vilamajor. 2007-maig 2010

La davallada mensual ha estat important, de 33 persones aturades menys, 16 a Sant Pere i 17 a Sant Antoni de Vilamajor.

Evolució absoluta de l'atur als municipis de Vilamajor. 2007-maig 2010

Val a dir, però, que per a l'anàlisi de les dades cal tenir en compte dues variables:

- En primer lloc que l'evolució de l'atur sembla tornar al cicles estacionals habituals, creixent de gener a març i davallant fins a juny. Aixó fa que el mes de maig sigui tradicionalment de davallada de l'atur.
- En segon lloc, en comparar les dades rspecte l'any passat, al mes de maig es trobava en el seu punt àlgid el Pla FEIL, que va fer minvar de forma important, sobre tot a Sant Antoni, les dades de l'atur.

Evolució mensual comparada. Sant Pere de Vilamajor

Evolució mensual comparada. Sant Antoni de Vilamajor

De tota manera ens hauríem de remuntar fins al tercer trimestre de 2008 per trobar unes dades interanuals tant poc dolentes.

Evolució interanual relativa de l'atur als municipis de Vilamajor i Catalunya

Posats en la senda dels normals cicles estacionals, que es van triturar a partir de la segona meitat de 2008, la tendència és que l'atur encara disminuexi de 30-35 persones en el mes de juny, creixent fins l'agost a nivells similars al present mes de maig, però amb taxes de creixement interanuals que si tot va bé, estaran ja només fregant el 10% (avui ens trobem al 15% de creixement interanual).

El deute immobiliari duplica el de les Administracions Públiques

El deute de les Entitats Públiques va arribar a finals de 2009 al rècord històric de 560.000 Euros, un 53,2% del PIB (*).

(*) El volum del PIB és actualment de 1.052.000 milions d'Euros.

Com que el deute es genera pel dèfict pressupostari i el volum de deute no és sotenible, s'ha de reduïr tant abans com es pugui el dèficit públic. D'aquí les mesures que s'estan adoptant.

Ara bé, convé fer un vol pel deute que tenim a Espanya, tots plegats. La distrubució és la següent (desembre de 2009):

Crèdits totals als sectors residents. Espanya desembre 2009 (milions d'Euros).

Observem que el deute total dels sectors residents a Espanya era, a finals de 2009 de 2,4 Bilions d'Euros. El deute de les AAPP no arriba a una quarta part del total, sent el crèdit a les empreses el més abultat, un 42%. També el conjunt de les famílies devem més que les AAPP (un 34% per un 23%).

Aquí teniu el desglossament del deute a les AAPP:

Crèdits a les Administracions Públiques. Espanya desembre 2009 (milions d'Euros).

Aquí el deute per sectors a les empreses:

Crèdits als sectors empresarials. Espanya desembre 2009 (milions d'Euros).

I finalment el deute de les famílies per destinació dels crèdits:

Crèdits a les famílies. Espanya desembre 2009 (milions d'Euros).

Agrupant els crèdits destinats a activitats immobiliàries, resulta que el 46% del total (gairebé la meitat) del crèdit actual s'està destinant a activitats immobiliàries. I si agafem només els crèdits destinats per les famílies a adquisció d'habitatge (crèdit no productiu), resulta que devem més que totes les AAPP juntes.

Comparació dels crèdits per a activitats immobiliàries respecte el total de crèdit. Espanya desembre 2009 (milions d'Euros).

El crèdit a les activitats immobiliàries supera el PIB, mentre que el de les AAPP n'és la meitat.

Amb aquest panorama, no és d'estranyar que l'Estat hagi compromés 100.000 milions d'Euros a salvar les entitats financeres, mentre que les mesures per reduïr el dèficit no arribaran en dos anys a 15.000 milions. Només posar al dia Caja Sur costarà 2.700 milions d'euros.

Bancs i Caixes han provisionat al 2009 38.300 milions d'Euros per fer front a un primer nivell de morositat immobiliària, als que es sumen uns 4.000 milions d'Euros de crèdits fallits. Amb això la bombolla fionancero-immobiliària que ells varen propiciar els ha costat -de moment- més de 42.000 milions d'Euros.
Els bancs i caixes poden afrontar una previsió de risc immobliari de fins a 165.000 milions d'Euros.

Només les caixes tenen 137.000 habitatges sense vendre en el seu actiu immobiliari, que recentment han posat en lloguer.

Font de les dades: Banco de España.

La despesa del sector públic i Leonardo da Vinci

El sector públic espanyol va gastar (dades del 2007) un total consolidat de 412.751 milions d'Euros, que equival al 39% del PIB.

És a dir, el sector públic gestiona quasi el 40% de la riquesa de l'Estat.

Les dades que presenta la Intervenció General de l'Estat sobre els comptes de les Administracions Públiques espanyoles (la darrera disponible és del 2007), exposen que, en termes consolidats (deduïnt les trasnferències internes entre Administracions), les CCAA gasten tant com l'Estat (un 31% cadascuna de la despesa pública total), mentre que les Entitats Locals administren el 14% del pressupost consolidat. Els Organismes de la Seguretat Social, de la seva banda (tenen un pressupost idependent), gestionen el 24% del pressupost total de les AAPP.

Quan posem aquestes dades en un gràfic, ens surt una figura esbelta, que m'ha recordat a "L'home de Vitruvi", símbol de la perfecció del cos humà, creat pel gran Leonardo da Vinci .
No vull dir amb aixó que el repartiment de la despesa pública estigui equilibrat, però m'ha semblat una bona fussió:

Leonardo da Vinci i la distribució de la despesa del Sector Públic (dades de 2007)

Les pensions dels funcionaris costen 530 euros a cada família

A Espanya paguem entre tots les pensions dels funcionari de l'Estat i de les Forces Armades, quan es jubilen als ... 60 anys.

Veiem el perquè:

1. La immensa majoria dels treballadors pertanyen al Règim General. Les aportacions que fan durant la seva vida laboral es fan servir per pagar als que es van retirant. D'aquí la creació del Fons de Reserva de la Seguretat Social amb els excedents que -ara per ara- hem anat generant des del Pacte de Toledo.

2. El personal de l'Estat ara per ara pot abandonar als 60 anys el món laboral sense veure perjudicada la seva pensió, sempre que acumulin 35 anys de servei.

3. Els funcionaris de l'Estat, però, estan en un règim especial ("classes passives"). És a dir tenen la seva pròpia 'caixa' de pensions que només es fa servir per sufragar les seves jubilacions, no les de la resta.

4. Són classes passives a més dels funcionaris de l'Estat i Forces Armades, antic personal del Ministeri d'Educació (matèria després transferida a les autonomies).

5. Com que les quotes del personal públic no són suficients per costejar a tots els que es jubilen, l'Estat es recolza en la resta de contribuents per a cobrir les despeses, via impostos.

6. Els funcionaris autonòmics o locals si estan en el Règim General. Això significa que els seus quotes s'utilitzen indiferentment per pagar a empleats públics o no.

El president del Govern insisteix que cal treballar més anys en pro de garantir la viabilitat del sistema públic de pensions, encara que aquest reclam no és igual d'exigent per a tots.

Això és així perquè el mig milió d'efectius de l'Estat té un conveni especial dins de la Seguretat Social.
El seu funcionament és simple: el personal públic aporta anualment quotes socials, però no són suficients per garantir les seves pagues de retir, de manera que es complementen via impostos.

Dit d'altra manera: el personal estatal no col.labora a pagar les jubilacions de la resta d'empleats, pel fet que la seva caixa de pensions està separada.
En canvi a la resta de treballadors subvencionem amb els nostres impostos les pensions dels funcionaris de l'Estat.

Així, els pressupostos de 2010 preveuen que les quotes dels funcionaris sumaran 1.110 milions d'euros (1.088, en l'avanç de la liquidació), mentre que la despesa total necessaria és de 9.804 milions. En altres paraules, les quotes aportades només cobreixen el 11% de les despeses. La resta, 8.694 milions, es costeja amb impostos. Els ciutadans aportem el 89% de la partida que costeja la jubilació del personal de l'Estat.

Les pensions abonades a classes passives de l'Estat al gener de 2010, per CCAA

Dades en milions d'Euros. Reproduït del diari Expansion.

(Fixeu-vos en el gràfic les disparitats regionals d'on viuen els funcionaris de l'Estat jubilats).

Aquest any cada família aportarà 530 euros de mitjana a aquest fi.

Apart d'aixó, 990.000 funcionaris tenen un pla complementari de jubiliacions, que rep anualment aportacions de les Administracions Públiques. A Catalunya els partíceps d'aquests fons complementaris són 227.000 funcionaris.

Des de 2003, els Pressupostos Generals de l'Estat preveuen una partida per fer aquestes aportacions complementàries, gestionades per fons de pensions privats, del 0,5% de la massa salarial. Les aportacions públiques a aquests fons representen uns 150 milions d'Euros l'any.

Una informació poc coneguda és que per enguany, la Mesa de la Funció Pública ha acordat una rebaixa d'questes aportacions per al 2010, que serà només del 0,3% de la massa salarial d'aquest milió de funcionaris que tenen plans de pensions ciomplementaris.

Ara bé, també s'ha pactat que al 2013 es recuperi l'aportació del 0,5%, doncs al 2011 tornarà a pujar al 0,5%, i al 0,7% al 2012 per compensar la baixada d'enguany.

Mentrestant, el Funcionaris es queixen...

Nova estació meteorològica a Can Ram

Des de principis d'any, Alvarruiz ha posat en servei la seva estació meteorològica a Vilamajor.

Té la categoria de qualitat de Metoclimatic. L'estació es troba ubicada a la urbanització Can Ram entre Sant Antoni de Vilamajor i Santa Maria de Palautordera, a la divisòria d'aigües entre el riu Mogent i la Tordera.

Donem la benvinguda a aquesta nova estació.

P.S.: Segons les seves dades, durant el mes de maig ha plogut en total 403 litres/m2, per 395 litres que ens ofereix l'estació de Llinars, i 130 durant el maig per 120 a llinars.

A data d'avui ja ha plogut més que en tot l'any passat

Fins el 14 de maig ja portem acumulats en l'any 395 litres de pluja (*) per m2.

En tot l'any passat va ploure només 384,6 l/m2, mentre que a maig de 2008 es portaven acumulats 229 l/m2.
O sia que ha plogut més fins avui que en tot l'any passat.

Evolució de la pluja acumulada per mesos. 2008-maig 2010

Nota: la dada de maig de 2010 és l'acumulada fins el dia 14.

També fins avui ha plogut més que en els primers 9 mesos de l'any passat.

Les importants plujes de febrer (105 litres) i del què portem de maig (117 litres) han marcat la pauta d'aquest any que és el més plujós dels tres darrers.

Pluja mensual. 2008-maig 2010

Nota: la dada de maig de 2010 és l'acumulada fins el dia 14.

Tot i qe ha plogut més dies (fins el 14 de maig enguany ha plogut en 66 dies) la dada ha augmentat perquè la precipitació diària ha estat més generosa (ha superat els 20 litres diaris en 6 dies d'aquest any, per 2 dies en tot l'any passat i 5 dies en el 2008).

Com a curiositat, en tot l'any 2008 va ploure alguna cosa en 150 dies, per 114 dies amb pluja a l'any passat. El dia que mé ha plogut des de 2008 ha estat el 27 de desembre de 2008 (mes que també ha estat els de més dies de pluja, amb 21) amb 44,8 litres, seguit del 3 de maig de 2010 amb 39,8 litres per m2.

Dies de pluja acumulats. 2008-maig 2010

Nota: la dada de maig de 2010 és l'acumulada fins el dia 14.

(*) Totes les dades han estat proporcionades per la estació meteorològica de Meteollinars situada prop de la benzinera de Llinars. L'Albert Agulló n'és l'infatigable capità.

A saber: quina és la "plantilla" de sous a Espanya?

Ara que tant es parla de retallar despeses, m'he entretingut de recollir de les fonts oficials el nombre de persones que a Espanya cobren algun tipus de "sou".

Els resultats són els següents:

"Plantilla" laboral i post-laboral a Espanya. Març de 2010

Dades en milers de persones

Notes: les dades de pensionistes i de perceptors de prestacions per desocupació són a març de 2010. Pot haver algún pensionista que percebi més d'una pensió. No s'inclouen pensions que són ajuts de menor quantia, ni derivades de la LISMI. Tampoc s'inclouen les prestacions per desocupació del Plan de Empleo Rural (PER) que opera a Extremadura i Andalusia.
Els treballadors del sector privat són en termes d'afiliats a tots els règims de la Seguretat Social, a març de 2010, per diferència entre el total d'afiliats i els estimats que treballen al sector públic.
La nómina de funcionaris públics és a finals de 2009 i és aproximada de diverses fonts (CCAA 1,7 milions; Estat 544 mil; Ajuntaments 664 mil i Empreses públiques i Universitats 152 mil).
Segons la EPA a 30 de març els assalariats del sector públic eren 3.088 mil, dada que és equivalent a la resultant d'altres fonts (3,060 milions) indicada al gràfic.
S'ha considerat també la diferència entre els ocupats segons la EPA i els afiliats a la Seguretat Social, a 30 de març, que són els 699 mil reflectits en el gràfic (ocupats que no cotitzen a la Seguretat Social).
Interessant destacar que dels 9,084 milions de pensionistes, 8,629 ho són de pensions contributives, dels quals 5,110 ho són per jubilació, 2,284 per viudetat i 0,930 per incapacitat permanent (la resta són per orfandat i favor de familiars).
Pel que fa a les prestacions per desocupació fa dos mesos que els perceptors de prestacions no contributives van sobrepassar les contributives. A març de 2010 hi ha 1,561 milions de perceptors de prestacions contributives i 1,626 milions de prestacions no contributives per desocupació.

Com es pot comprovar:

- Just el 50% dels "sous" a Espanya depenen directament dels pressupostos públics,
- Un 40% del total dels perceptors de rendes salarials, no treballen,
- El 17% dels treballadors d'Espanya pertanyen al sector públic.

En definitiva, malgrat tot, els ajustos pressupostaris que farà el Govern afecten al 38% dels "assalariats", que són precisament els que estan blindats de ser "acomiadats".

De març de 2009 a març de 2010:
- Ela afiliats a la Seguretat Social han disminuit de 409.000
- Els pensionistes han augmentat de 141.000
- Els perceptors de prestacions per desocupació han augmentat de 614.000

És ha dir en un any 755.000 persones més han passat a percebre rendes socials mentre que els treballadors que cotitzen s'han reduït de 409.000.

La despesa pública en pensions i prestacions per desocupació significarà enguany uns 125.000 milions d'Euros (el 12% del PIB).
Tota la despesa de l'Estat (excloent la Seguretat Social) va pujar 205.000 milions al 2009 (el 20% del PIB).
En algunes províncies espanyoles hi ha més perceptors de rendes socials que treballadors que cotizen al sistema.

Vegeu també: Els comptes del sistema de prestacions públiques a desembre de 2009.

Per fi el Govern es posa les piles

Permeteu-me aquesta nova intrussió en la política econòmica general, però l'actualitat obliga.

El Govern Zapatero ha fet públiques avui les seves mesures per a la reducció de 15.000 Euros adddicionals del dèficit públic entre 2010 i 2011.

No ho fa per seny, sinò per la imposició de les autoritats financeres mundials, que sempre han tingut més criteri que aquest govern, entretingut en amagar el cap per aguantar-se a la poltrona.

Les mesures calia prendre-les, i han anat en la direcció possible, tot i què en la meva opinió algunes s'haguessin hagut de canviar per altres de més transcendents i estructurals. M'estalivio, però de comentar la meva impresió al respecte, i les alternatives que suggeriria. Les mesusres previstes són les següents:

• Rebaixar una mitjana del 5% les retribucions dels empleats públics per a aquest any i congelar-les el 2011. La rebaixa dels salaris serà proporcional als ingressos, és a dir, que afectarà més els salaris més alts. A més, es retallarà en un 15% el sou dels membres del Govern.
• Suspensió el 2011 de la revaloració de les pensions, excepte les no contributives i les mínimes. El pla inclou l'eliminació del règim transitori per a la jubilació parcial que preveu la Llei 40/2007.
• Supressió a partir de l'1 gener 2011 l'anomenat xec-nadó, la prestació de 2.500 euros per naixement (a Espanya van nèixer al 2008 520.000 nadons).
• Reducció de 6.045 milions d'euros en la inversió pública estatal entre 2010 i 2011 (no m'agrada).
  
• Retallada de 600 milions en l'ajuda oficial al desenvolupament en el mateix període 2010-2011.
• S'eliminarà la retroactivitat en l'aplicació de la llei de dependència, amb una reforma en la qual s'establirà un temps màxim de sis mesos per a la resolució de les sol licituds. D'aquesta manera, una vegada que entri en vigor la nova norma, es suprimirà el pagament de la quantitat pendent des que es va fer la petició. Els drets de retroactivitat que ja s'hagin generat es podran pagar en un termini màxim de cinc anys.
• Finalment, plans per reduir la despesa farmacèutica aconseguint un consum de medicaments més eficient i vinculat a les necessitats reals dels pacients, adequant el nombre d'unitats dels envasos dels medicaments a la durada estandarditzada dels tractaments, d'acord a les indicadiones de la comunitat científica. Es farà també possible la dispensació dels medicaments en unidosi, mitjançant el fraccionament dels envasos, de manera que el pacient pugui comprar el nombre exacte d'unitats que necessiti (aqui si que un comentari: jo hauria proposat obertament el co-pagament).
• L'Executiu preveu que les comunitats autònomes i les entitats locals realitzen un estalvi addicional de la seva despesa de 1.200 milions d'euros. El secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, ja va anunciar aquesta setmana que comunitats i ajuntaments haurien d'assumir part de l'esforç per aconseguir aquesta reducció del dèficit.

Després d'aquestes ulteriors mesures li tocarà el torn -inevitablement- a la pujada d'impostos.

Això és el que passa per haver perdut el temps des de fa dos anys...

El Govern de la Generalitat, s'ha apressat a anunciar algunes mesures que prendrà per tal de reduïr les seves pròpies despeses:

• Reducció al voltant del 5% el sou del funcionaris de Catalunya, en proporció al sou.
• Increment d'un punt de l'ITPIAJD (transmissions patrimonials) que quedarà en línia amb l'increment de l'IVA a partir de juliol pels habitatges nous.
• Retard en l'execució d'algunes inversions públiques, sense concretar.

(Del co-pagament de les receptes del Sistema de Salut -una mitja de 19 receptes per habitant i any- que s'enduen el 21% del pressupost del Departament, i que en total pujen el 6% del pressupost total de la Generalitat, o el mateix en referència a les 62.000.000 de visites anuals als CAP's, ni se'n parla).

Mentrestant, 38.000 milions d'euros d'impostos s'escapen a l'any sota la catifa de l'economia submergida, i 50.000 milions d'euros en bitllets de 500 sota el matalàs...