Estadístiques del consum d'aigua a Vilamajor

El consum d'aigua al municipis de Vilamajor ha disminuit de forma constant en els darrers anys:

Consum total d'aigua als municipis de Vilamajor. Evolució 2006-2008

Al 2008, els consums dels dos municipis gairebé s'igualen, fet que indica un consum per càpita un 30% superior a Sant Pere de Vilamajor.

Ara bé, si separem els dos components de consum controlat, el consum domèstic i l'industrial (no hi ha dades sobre el consum agropequari, doncs es nodreix directament del subsòl) observem grans diferències entre Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor:

Consum domèstic d'aigua als municipis de Vilamajor. Evolució 2006-2008

Veiem que el consum a Sant Pere es manté estabilitzat en els darrers tres anys, mentre que a Sant Antoni s'aprecia una decidida reducció.

El consum domèstic per càpita és però un 25% superior a Sant Pere de Vilamajor.

El consum industrial canvia notablement la perspectiva, doncs a Sant Pere aquesta utilització duplica la de Sant Antoni de Vilamajor:

Consum industrial d'aigua als municipis de Vilamajor. Evolució 2006-2008

És notable la reducció en el consum industrial als municipis de Vilamajor, sobre tot a Sant Pere de Vilamajor (quelcom hi ha tingut a veure sens dubte la crisi). De tota manera una tercera part de l'aigua consumida a Sant Pere al 2008, es va destinar a l'ús industrial.

GRÀFIQUES DEL CONSUM D'AIGUA A SANT PERE DE VILAMAJOR

Consum per tipus de subministrament. 2008

Evolució del consum de tipus de subministrament. 2006-2008
Consum per usos. 2008

Evolució del consmu per usos. 2006-2008


GRÀFIQUES DEL CONSUM D'AIGUA A SANT ANTONI DE VILAMAJOR

Consum per tipus de subministrament. 2008
Evolució del consum de tipus de subministrament. 2006-2008
Consum per usos. 2008
Evolució del consmu per usos. 2006-2008

Nota: totes les dades s'expressen en metres cúbics. Font ACA.

Curiositats del creixement del PIB i de l'ocupació

El Producte Interior Brut (PIB) medeix, per simplificar, el valor monetari de la producció d'un territori, medint-se des de les dues vessants: l'oferta, és a dir la producció en sentit estricte (agricultura, indústria, ...), i la demanda, és a dir l'aplicació d'aquesta producció (consum, inversió, ...).

Les dades adelantades del PIB del tercer trimestre de 2009, publicades avui per l'INE indiquen un decreixement respecte el trimestre anterior del 0,3%, i del -4,0% en termes interanuals. Dit d'una altra manera, s'ha produït un 4% menys a l'Estat espanyol en els darrers 12 mesos.

Com resulta evident, la força de treball està darrera de la producció, en proporció diferent en cada sector productiu, ja que per cada Euro de producció, en uns sectors es necessita emplear més mà d'obra (serveis, construcció, ...) que en altres (farmacèutic, enregia, indústria, ...).

Per això, d'una manera o altra, quan creix el PIB significa que hi ha més treball, i a l'invers, quan el PIB disminueix, l'ocupació se'n ressenteix.

Interessant doncs comparar les dues macromagnituds: PIB i ocupació.

A la gràfica següent es presenta l'evolució de les taxes interanuals (creixement) del PIB i de l'ocupació (EPA) des de l'any 2000:

Evolució interanual del PIB i de l'ocupació a Espanya: 2000-2009

Es pot apreciar el paralel.lisme, molt interessant, entre l'evolució d'ambues magnituds.

Amb un creixement de l'ocupació per sobre del propi creixement del PIB, al tercer trimestre de 2006 es trenca aquest comportament, i l'ocupació creix ja menys que el PIB: començava l'esgotament de la capacitat del sistema econòmic per a generar més ocupació. El PIB es situava en el 4% interanual. La desviació positiva de l'ocupació al llarg de 2005 es deu sobretot a l'entrada massiva de població estrangera degut als processos de regularització d'immigrants, i per tant és un fenòmen molt puntual.

Un any més tard, al tercer trimestre de 2008 comença la degradació: tant el PIB com l'ocupació deixen de crèixer (l'economia i l'ocupació s'estanquen) i succeeix un creixement negatiu d'ambdues magnituds.

Progressivament, l'evolució de l'ocupació va esdevenint més negativa que la pròpia del PIB, degut bàsicament a què el creixement del PIB i de l'ocupació s'havia sustentat en sectors de molt poc valor afegit, en sectors superflus de l'economia real i amb altes taxes d'eventualitat; és a dir, una ocupació de molt baixa qualitat.

Així doncs la destrucció d'ocupació a Espanya ha estat extraordinària, molt per sobre d'allò que altres economies més sòlides han assolit, i molt pitjor que els altres països tradicionalment cuers com Irlanda, Grècia i Portugal que en els temps d'estudiants confortaven la mala posició d'Espanya.

Així, i en la gràfica següent, que és un "zoom" de l'anterior, s'aprecia clarament aquest fenòmen, de manera que aquest tercer trimestre la distància que separa ambdues gràfiques és de 3 punts: l'ocupació disminuex tres punts per sobre de l'evolució del PIB:

Evolució interanual del PIB i de l'ocupació a Espanya: 2006-2009

Les previsions més realistes situen l'evolució del PIB espanyol en -3,7% el 2009, -1,2 al 2010 i potser creixement positius de l'1% al 2011, començant ja la sortida a finals de 2010.
No és d'estranyar doncs que la destrucció d'ocupació continuï a un ritme similar.

Només Letonia, Lituania i Bulgària trigaran tant com Espanya en recuperar taxes positives: estem a la cua d'Europa en qualitat del nostre sistema econòmic i d'ocupació.

A Catalunya la situació no és gaire millor, doncs en els últims anys ha estat creixent menys que el conjunt d'Espanya i al tercer trimetre de 2009 la taxa negativa del creixement del PIB ha estat del -4,7% en comparacio amb el 4,0% del conjunt de l'Estat (com sia que l'economia catalana representa poc menys del 20% del total de l'Estat, el diferencial amb la resta d'Espanya ha estat encara més gran, de més de 8 dècimes).

Evolució interanual del PIB i de l'ocupació a Catalunya: 2006-2009

Evolució interanual del PIB 2006-2009. Espanya-Catalunya

També l'ocupació s'ha degradat més intensament a Catalunya que a Espanya, per bé que al tercer trimestre el creixement interaual no ha estat tant negatiu:

Evolució interanual de l'ocupació 2006-2009. Espanya-Catalunya

El sistema productiu català ha abusat en els anys de creixement del sectors intensius en mà d'obra de baixa qualificació (hosteleria i construcció) propiciats per la mà d'obra barata que en quantitats ingents, molt superior a l'espanyola, ha arribat procedint de l'immigració estrangera. Es calcula que a Catalunya hi ha un escreix de mà d'obra estrangera de l'ordre de 200.000 persones, més de la meitat de la qual està actualment a l'atur.

Així, l'economia catalana evolucionarà en els propers anys a la cua d'Europa, pitjor que la resta d'Espanya i comparativament similar a la de Lituània o Bulgària que seran els cuers.

El finançament a les empreses es redueix en 30.000 milions

El saldo viu dels prèstecs de les entitats financeres a les empreses pujava a setembre de 2009 a poc més de 925.000 milions d'Euros.

A principis d'any era de 955.000 milions d'Euros.

Això significa que en el què portem d'any, els bancs i caixes han disminuït els seus crèdits a les empreses de 30.000 milions d'Euros.

Evolució del saldo viu de prèstecs del sistema financer a les empreses espanyoles

Dades en milions d'Euros. Font: Banc d'Espanya.

Quan més es necessita, menys ens donen.

Només que els bancs i caixes haguessin mantingut el seu finançamnet a les empreses, molt probablement s'haurien mantingut uns 500.000 llocs de treball dels 1,5 milions que s'han destruït.

De la seva banda, el Instituto de Crèdito Oficial només ha prestat fins setembre 3.171 milions d'Euros a les empreses per a mantenir la seva liquidesa.

Compareu aquestes dades amb els 13.000 milions dels dos Fons Estatals per a la Inversió Local, que segons diuen generaràn l'equivalent a 300.000 llocs de treball/any.

Compareu aquests dades amb els 33.000 milions d'Euros que costaran les prestacions per desocupació l'any vinent.

I mentrestant els dipòsits dels bancs continuen augmentant...

Tot plegat una vergonya!

Sabeu perquè, doncs perquè els bancs i caixes han d'acumular fons per fer front al 40% dels 324.000 milions d'Euros de crèdits que impagaran les promotores immobiliaries, tot i que el Banc d'Espanya disposa de 99.000 milions d'Euros per al fons de reestructuració bancària. 7 bancs espanyols tenen més del 30% dels seus crèdits concedits a promotores immobiliàries, dels quals 2 en més del 45%.

I mentrestant l'Estat acumula un dèficit de 65.000 milions d'Euros només en aquest any (setembre).

No és d'estranyar doncs que aquest agost la creació d'empreses baixés al menor nivell que hi ha hagut des del 1997.

En Zapatero i els bancs ens portaran a la ruina.

Sant Antoni de Vilamajor supera els 4.000 vehicles

A finals de 2008 hi havia a Vilamajor un total de 7.213 vehicles matriculats, amb un increment del 3,4% respecte l'any precedent. S'ha superat a Sant Antoni de Vilamajor la xifra de 4.000 vehicles, mentre que a Sant Pere s'han superat els 3.200.

Evolució del parc de vehicles als municipis de Vilamajor

La distribució dels vehicles per tipus és la següent:

Distribució del parc de vehicles per tipus. Sant Pere de Vilamajor 2008

Nota: el total de vehicles del parc és de 3.229 unitats.

Distribució del parc de vehicles per tipus. Sant Antoni de Vilamajor 2008

Nota: el total de vehicles del parc és de 3.984 unitats.

L'increment del parc de vehicles ha seguit la tónica d'anys anteriors, creixent una mica més que proporcionalment a la població existent.
Sant Pere de Vilamajor ha superat enguany la xifra de 90 vehicles per cada 100 habitants, mentre que Sant Antoni ha arribat a 81 vehicles per cent habitants:

Evolució del parc de vehicles per cada 100 habitants als municipis de Vilamajor

És d'assenyalar, com es veu en el gràfic anterior, l'important creixement de la ràtio a partir de 2005.

Si considerem només els turismes, a Vilamajor hi ha 1 cotxe per cada 2 persones: a Sant Pere de Vilamajor hi ha 51,1 per cada 100 habitants, i a Sant Antoni 47,2 per cent habitants. En total 4.646 turismes.

Quant a motocicletes, hi ha de l'ordre de 1 cada 10 habitants: 11,1 per cada 100 habitants a Sant Pere i 9,1 per cent habitants a Sant Antoni de Vilamajor. En total 948 moticicletes.

La destrucció de llocs de treball va començar a Sant Antoni de Vilamajor a mitjans de 2007

A finals del mes de juny de 2007, Sant Antoni de Vilamajor aconseguia el màxim històric d'ocupació regular localitzada en el municipi, amb 1.344 treballadors, dels quals 758 (un 56,4%) eren assalariats i la resta autònoms.

Des de llavors, la tendència a la pèrdua de llocs de treball ha estat constant, i a finals de setembre de 2009, la xifra total d'ocupació regular localitzada es situa en 1.221 persones, perdent pel camí 100 assalariats i 23 autònoms, en total un 9% de la seva ocupació regular.

Evolució de l'ocupació regular (*) a Sant Antoni de Vilamajor. Dades absolutes

(*) Per ocupació regular s'entèn els treballadors afiliats als diferents règims de la Seguretat Social.

No obstant, des de finals de 2005, les dades apuntaven a un enlentiment en la creació d'ocupació a Sant Antoni de Vilamajor, fet que es va consolidar amb una destrucció neta interanual a partir del primer trimestre de 2008, anticipant-se uns mesos a la crisi que més tard ens assolaria.

Variació interanual d'ocupació regular a Sant Antoni de Vilamajor

A finals de setembre d'enguany, no obstant, l'ocupació regular s'ha recuperat, indici d'esperança que apunta a què a finals de 2009 probablement s'hagi frenat la destrucció d'ocupació en termes interanuals.

Evolució del promig anual móbil (*) d'ocupació regular a Sant Antoni de Vilamajor
(*) Promig dels 12 mesos anteriors al de referència.

També s'observa la degradació de l'activitat empresarial si es mira l'evolució de les empreses i dels autònoms existents:

Evolució en el nombre d'autònoms de Sant Antoni de Vilamajor

Evolució en les empreses resistrades a la Seguretat Social a Sant Antoni de Vilamajor

En aquest cas (empreses i autònoms) els nivells absoluts ens situen els existents a l'actualitat a nivells de finals de 2006 (autònoms) i fins i tot a nivells de finals de 2005 (nombre d'empreses).

Aquesta situació contrasta amb la de Sant Pere de Vilamajor, que analitzarem un altre dia.

L'atur s'enfila a Vilamajor; com era d'esperar

Les males notícies de l'atur a Catalunya del mes d'octubre, enfilant cap els 550.000 aturats, amb un creixement respecte el mes anterior de 12.251 persones, un 2,3% i en relació amb l'octubre de 2008 de més de 165.000 persones (un 43,8%), s'havíen de veure traduïdes d'una o altre manera a Vilamajor.

I en efecte, l'octubre ha estat un mal mes per l'atur als municipis de Vilamajor, enquistat per sobre dels 600 aturats (634 persones, exactament), i amb un increment respecte el setembre de 32 persones (un 5,3%, més del doble que a Catalunya) i del 53,2% interanual (gairebé 10 punts per sobre de la mitjana de Catalunya):

Evolució de l'atur a Vilamajor. Dades absolutes

Evolució de l'atur a Vilamajor. Creixement interanual relatiu

Les diferències entre Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor s'han posat de manifest també en aquest mes d'octubre, doncs a Sant Pere l'increment en la xifra d'aturats ha estat de només 6 persones respecte un mes abans, un 2,1%, en la línia del promig de Catalunya, i en termes interanuals d'un 47,9% (de 91 persones), una mica per sobre de la dada catalana.

A Sant Antoni, en canvi, l'atur ha crescut a l'octubre de 26 persones, un exagerat 8,0%, i en termes interanuals, del 56,9%, 128 persones.

Evolució de l'atur als municipis de Vilamajor. Dades absolutes

Evolució de l'atur als municipis de Vilamajor. Creixement interanual relatiu

Evolució de l'atur a Sant Pere de Vilamajor

Evolució interanual de l'atur a Sant Pere de Vilamajor

Evolució de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor

Evolució interanual de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor

Val a dir que després de la treva que va haver en la primera meitat d'enguany, propiciada fonamentalmente pel Pla-E i altres mesures d'estímul econòmic, des del mes de juny l'atur ha continuat amb una tendència a l'alça, per bé que amb menor intensitat respecte periodes anteriors.

Un fenòmen que no ha estat comentat, referent a les dades catalanes, és que per primera vegada en la història, l'increment de l'atur en un mes ha estat protagonitzat per persones de nacionalitat estrangera: mai havia passat, doncs els estrangers representen només un 14% dels treballadors residents a Catalunya.
Així, dels 12.251 nous aturats al mes d'octubre, un 58% (7.132) han estat persones de nacionalitat estrangera. En el què portem d'any la proporció és d'un 25%.
A l'octubre l'increment de l'atur entre els estrangers residents a Vilamajor ha estat de només 6 persones, un 18,8% del total.

L'escassa rellevància de l'estrangeria en el mercat de treball de Vilamajor fa que aquesta circumstància no hagi influït, doncs l'atur entre els estrangers significa 58 persones a l'octubre, un 9% dels aturats totals (21% a Catalunya), significant un 4,6% del total a Sant Pere i un destacable 12,5% dels aturats totals de Sant Antoni de Vilamajor.

Els afiliats a la Seguretat Social es situen a nivells de 2005

Apart de les nefastes dades d'atur d'aquest mes d'octubre, les estadístiques situen els afiliats al sistema de la Seguretat Social a Catalunya en 3.143.000 persones, dades similars (per sota) de les que hi havia al 2005.

Evolució mensual dels afiliats a la Seguretat Social. Catalunya

Mitjana anual mòbil d'afiliats a la Seguretat Social. Catalunya

A més, si al 2005 els treballadors que cotitzaven havíen de mantenir prop de 1.600.000 persones que rebíen prestacions per desocupació (180.000 persones) i pensions contributives (1.420.000), actualment se n'han de fer càrrec de prop de 1.950.000 (420.000 perceptors de prestacions d'atur i 1.530.000 beneficiaris de pensions contributives), de manera que, amb els mateixos cotitzants, cada 2 manteníen a 1 perceptor de prestacions, i actualment cada 1,6 treballadors mantenen 1 perceptor de rendes socials.

Cal tenir en compte a més que la contribució a la Seguretat Social és d'uns 500 Euros mensuals en promig per cotitzant, mentre que la prestació mitjana supera els 800 Euros per perceptor.

D'aquesta manera, actualment es recull tant per cotitzacions a la Seguretat Social com pagaments per prestacions es realitzen. No havia passat mai a la història.

De fet, avui mateix el Fons Monetari Internacional (FMI), en presentar un informe sobre els comptes dels Estats que formen part del G-20, afirma que Espanya és un dels països que en els pròxims 20 anys hauran de fer més ajust pressupostari, amb pujades d’impostos o amb retallada de despeses, a causa del deteriorament ràpid dels seus comptes fiscals.
Aquest organisme preveu que el deute públic espanyol arribi al 69,6% del PIB l’any que ve i que el dèficit arribi a l’11%. «Un país que té un dèficit d’aquest tipus ha de fer un ajust», va dir en una roda de premsa Carlo Cottarelli, director del departament d’assumptes fiscals de l’FMI.

El saldo migratori de la població de Vilamajor retrocedeix a valors de fa 20 anys

Amb un saldo migratori (*) de només 92 persones a Sant Antoni de Vilamajor i de 100 a Sant Pere de Vilamajor al 2008, les dades corroboren la retrocessió dels nous residents vinguts de fora a xifres que no es veien des de finals de la década dels vuitanta.

Evolució dels saldos migratoris de Vilamajor. 1988-2008

Nota: al 1991 i 1996 l'INE no va elaborar aquesta estadística.

Comparació dels saldos migratoris entre Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor. 1988-2008

Nota: al 1991 i 1996 l'INE no va elaborar aquesta estadística.

Val a dir que en els darrers 20 anys, Sant Pere ha superat el creixement de Sant Antoni en creixement de nouvinguts en 9 ocasions (del 1992 al 1997, 1999, 2001, 2004 i 2008).

Evolució dels saldos migratoris dels municipis de Vilamajor. 2000-2008

Al 2008 la davallada ha estat força més important a Sant Antoni que a Sant Pere de Vilamajor; a Sant Antoni ha passat de 172 persones de saldo migratori al 2007 fins només 92 persones al 2008, i a Sant Pere l'a disminució ha estat de 122 a 100 persones.

A la gràfica anterior es posa de manifest també que si bé la crisi ha accelerat la caiguda dels saldos migratoris, en conjunt Vilamajor no es va aprofitar tant com ens podíem pensar del "boom" dels anys precedents (de fet la punta màxima d'increment de població es va donar en els dos municipis al 2003).

Les dades anteriors no contemplen els saldos migratoris exteriors, és a dir els què han tingut com origen o destinació fora d'Espanya. Es tenen séries uniformes d'aquesta dada només des de 2004 (immigracions exteriors) i 2005 (emigracions exteriors). Així, des de 2004 han vingut a viure a Sant Pere un total de 76 persones que residien abans a l'estranger, i a Sant Antoni han estat 236 persones.
Per que fa a les emigracions vers l'estranger, de 2005 a 2008 han estat 32 a Sant Pere i 51 a Sant Antoni de Vilamajor.

(*) Saldo migratori: immigracions menys emigracions.

Evolució històrica del creixement vegetatiu en els municipis de Vilamajor

La publicació de les dades de moviments naturals de la població de l'any 2008 ens permet anar enrera en el temps i observar què ha passat a Vilamajor en els últims 30 anys:

Creixement vegetatiu (*) acumulat de la població als municipis de Vilamajor: 1980-2008

(*) Creixement vegetatiu: naixements menys defuncions.

Moviments naturals acumulats de població a Sant Pere de Vilamajor: 1980-2008

Moviments naturals acumulats de població a Sant Antoni de Vilamajor: 1980-2008

Es poden apreciar quatre fases d'aquesta evolució, tant en termes absoluts com comparatius:

Fases del creixement vegetatiu de la població als municipis de Vilamajor: 1980-2008

1ª Fase: 1980-1987:

Venint d'una dècada dels 70 marcada per un repunt conjuntural dels moviments naturals, aquesta primera fase és la d'atonia: tant Sant Antoni com Sant Pere de Vilamajor es mantenen en creixements vegetatius nuls, tirant a negatius a Sant Antoni i positius a Sant Pere:

Creixement vegetatiu acumulat de la població als municipis de Vilamajor: 1980-1987

Resultats acumulats en 8 anys:
- Sant Pere: 3 persones.
- Sant Antoni: -6 persones

2ª Fase: 1988-1994:

Sant Antoni experimenta una recuperació en el seu moviment vegetatiu, mentre que Sant Pere de Vilamajor continua en creixements nuls.

Creixement vegetatiu acumulat de la població als municipis de Vilamajor: 1988-1994

Resultats acumulats en 7 anys:
- Sant Pere: 2 persones.
- Sant Antoni: 26 persones

3ª Fase: 1995-2000:

Tots dos municipis experimenten importants recuperacions del seu saldo natural de població, començant decididament Sant Antoni al 1996, i repuntant Sant Pere al 2000, any en què atrapa a Sant Antoni de Vilamajor. En aquests 6 anys l'increment vegetatiu de la població als dos municipis s'iguala, en uns 66-68 habitants acumulats.

Creixement vegetatiu acumulat de la població als municipis de Vilamajor: 1995-2000

Resultats acumulats en 6 anys:
- Sant Pere: 68 persones.
- Sant Antoni: 66 persones

4ª Fase: 2001-2008:

És la fase dels increments vegetatius més important de la història de Vilamajor. Sant Pere comença a enfilar decididament, i Sant Antoni, més tímid fins el 2005, es recupera amb molta força a partir d'aquest any i s'equipara amb Sant Pere de Vilamajor en la línia de creixement.

Creixement vegetatiu acumulat de la població als municipis de Vilamajor: 2000-2008

En aquests vuits darrers anys, el creixement acumulat als municipis de Vilamajor supera tot l'increment dels 30 anys anteriors. Però Sant Pere de Vilamajor supera en aquest interval llargament el creixement vegetatiu acumulat de Sant Antoni, d'unes 50 persones acumulades:

Resultats acumulats en 8 anys:
- Sant Pere: 238 persones.
- Sant Antoni: 187 persones

Les dades recents posen de manifest però un canvi de tendència, que s'experimenta al 2006, any en què Sant Antoni comença a posar en marxa el seu boom immobiliari (*):

Creixement vegetatiu anual de la població als municipis de Vilamajor: 2000-2008

Així, si de 2000 a 2005 Sant Pere havia estat molt per sobre de Sant Antoni de Vilamajor quant al creixement vegetatiu acumulat (170 contra 101 persones en total, respectivament), del 2006 al 2008, Sant Antoni igula i supera lleugerament Sant Pere (98 contra 93), tots dos amb espectaculars increments vegetatius nets per sobre de les 30 persones.

L'anàlisi

Indubtablement, l'explicació fonamental d'aquest increment vegetatiu de la població als municipis de Vilamajor es deu a la vinguda de població de mitjana edat, i que per tant de forma més immediata entra en fase reproductiva.

Cal tenir en compte que la població total de Sant Antoni supera d'un 37% la de Sant Pere de Vilamajor, fet pel qual és normal que tant els naixements com les defuncions siguin més altes a Sant Antoni que a Sant Pere de Vilamajor, però hi ha dues diferències importants entre els dos municipis, com es pot apreciar analitzant la gràfica següent:

Proporció entre Sant Antoni i Sant Pere en diversos segments de població

Nota: la gràfica representa el major pes (en tant per 1) de la població de cada segment entre Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor.

a) D'una banda el major increment de població de mitjana edat que ha vingut a viure a Sant Pere, en termes relatius, respecte Sant Antoni, fet que explicaria l'increment de naixements de Sant Pere proporcionalment per sobre dels de Sant Antoni

A la gràfica anterior aquest fenòmen es representa per la menor proporció que representa la població femenina de 25 a 44 anys, en ambdós municipis, respecte la proporció entre la població total dels mateixos; 1,23 respecte 1,37 al 2007.

Naixements anuals als municipis de Vilamajor: 2000-2008

Els naixements però es comencen a recuperar a Sant Antoni a partir del 2006, fet que explica l'empenta del creixement vegetatiu net que ha esdevingut a Sant Antoni en els darrers tres anys.

b) D'altra banda un major component de persones de major edat a Sant Antoni que a Sant Pere, fet que explica en bona part el major nombre de defuncions, absolut i relatiu, a Sant Antoni que a Sant Pere.

A la gràfica inicial d'aquest apartat aquest fenòmen es representa per la major proporció que representa la població de major edat -més de 64 anys- en ambdós municipis, respecte la proporció entre la població total dels mateixos; 1,39 si considerem els més grans de 64 anys, i 1,68 si tenim només en compte els més grans de 74 anys, respecte 1,37 de proporció entre les poblacions totals dels dos municipis al 2007.

Defuncions anuals als municipis de Vilamajor: 2000-2008

Les diferències entre Sant Pere i Sant Antoni quant a població de major edat s'estan reduïnt però, degut a un progressiu increment d'aquest segment de població a Sant Pere en termes relatius.

Les previsions per al futur

A curt termini, Sant Antoni recuperarà els seus increments vegetatius per sobre dels de Sant Pere, però més baixos que els que li correspondrien per la diferència existent en la seva població total.

Conjuntat amb una atonia relativa del creixement poblacional de Sant Antoni respecte el de Sant Pere, també es probable que més enllà dels propers 2 ó 3 anys els creixements vegetatius d'ambdós municipis tendeixin a igualar-se en termes proporcionals.

Més endavant, l'increment de la taxa natural de mortalitat a Sant Pere i l'aturada dels moviments migratoris poden mantenir el reequilibrament del creixement vegetatiu relatiu de Sant Antoni, i probablement, degut a la major capacitat de Sant Antoni per fixar població jove, la superació posterior dels creixements vegetatius relatius, a favor de Sant Antoni de Vilamajor.

(*) Si observeu la gràfica de l'enllaç veureu que al 2005, Sant Pere de Vilamajor experimenta una pujada inusitada dels habitatges iniciats: un 60% d'aquest increment es deu a una variable artificial: la pluja de permisos de construcció demanants (i que trigaran encara uns anys a ser executats) en previsió de dos factors: demanar-los abans de l'aprovació del nou Codi Tècnic de l'Edificació, que imposa criteris més sofisticats per als habitatges de nova construcció, i també en previsió de què el nou POUM, que llavors es posava en marxa, pogués a l'hora endurir o restringir determinades formes edificatòries a Sant Pere de Vilamajor.

S'ensorra el creixement de la població a Vilamajor, i Sant Pere iguala Sant Antoni

El creixement interanual mitjà dels municipis de Vilamajor ha passat des del seu recent màxim històric de 400 persones/any al desembre de 2007 fins només les 240 persones/any del mes d'agost de 2009. Això significa una dismunició del 40% en el creixement de la població.

Evolució interanual mitjana de la població a Vilamajor: gener 2003- agost 2009

Dades en habitants/any

La desigualtat entre municipis és manifesta, doncs la davallada a Sant Antoni ha estat molt més intensa que a Sant Pere de Vilamajor. Precisament, aquest mes d'agost, el creixement anual mitjà de Sant Pere ha igualat per primera vegada a la història al de Sant Antoni de Vilamajor: 119 persones en ambdós municipis.

Evolució interanual mitjana de la població als municipis de Vilamajor: gener 2003- agost 2009

Dades en habitants/any

A la gràfica es pot veure com la davallada comença a Sant Antoni a començaments de 2007, mentre que a Sant Pere es retarda fins el setembre de 2008, curiosament a l'inici de l'actual crisi econòmica.

Sant Antoni porta ja 20 mesos seguits disminuint el creixement anual mitjà de la seva població i ja es porta un any en aquesta situació a Sant Pere de Vilamajor.
Aquesta circumstància ha fet que des del juny de 2008 el creixement interanual mitjà de la població del conjunt de Vilamajor hagi vingut disminuïnt.

Un zoom d'aquest evolució recent ens permet apreciar més les diferències entre Sant Pere i Sant Antoni:

Evolució interanual mitjana de la població als municipis de Vilamajor: gener 2008- agost 2009

Dades en habitants/any

L'anàlisi anterior s'ha efectuat sobre les sèries desestacionalitzades (increment mitjà interanual). Si agafem les sèries originals, que són les de l'increment interanual (població d'un mes respecte a la població del mateix mes de l'any anterior), es pot apreciar l'evolució corrent, que correspon a les gràfiques següents.

Evolució interanual absoluta de la població als municipis de Vilamajor: gener 2005- agost 2009

Dades en habitants/any

Evolució interanual absoluta de la població als municipis de Vilamajor: gener 2008- agost 2009

Dades en habitants/any

En aquestes sèries sense desestacionalitzar s'observa, entre altres coses, que l'increment interanual s'ha estabilitzat a Sant Pere de Vilamajor des de maig d'enguany, en unes 100-110 persones, mentre que a Sant Antoni la davallada és molt més profunda i aquest agost s'ha situat en uns mínims realment baixos: 50 persones de creixement interanual. En ambdós municipis, la regressió va començar en la primera meitat de 2008.

Es constata doncs la paralització dels moviments residencials des de la perifèria vers Vilamajor.

Tant les dades de construcció d'habitatges, com les de transaccions d'habitatges guarden una correlació molt significativa amb aquestes dades d'evolució de la població als municipis de Vilamajor.


Nota: Les anteriors anàlisis han estat efectuades a partir de les sèries estimades d'evolució mensual dels respectius padrons de població, elaborades a partir de les dades oficials i de l'evolució economètrica de les dades mensuals oficials dels respectius censos electorals (INE). Aquestes sèries s'ajusten a finals de cada any amb les dades reals dels padrons de població.