El dèficit tributari de Catalunya amb l'Estat arriba aquest any als 8.000 milions al mes d'agost

L'AEAT publica mensualment la recaptació d'impostos estatals per CCAA, amb la qual cosa tenim informació puntual del què l'Estat recapta a Catalunya.

D'altra banda, el Departament d'Economia de la Generlitat publica mensualment els estractes d'execució presupostària.

Dels ingressos de la Generalitat hi ha dus fonts bàsiques que porvenen de l'Estat:

- Les bestretes a compte de l'IRPF (50%) i de l'IVA (50%), així com el 58% dels impostos especials, calculats en base a unes previsions de recaptació.

- Les transferències pels diferents conceptes de repartiment de la "solidaritat" entre les CCAA que fa l'Estat, també en base unes estimacions.

La liquidació real de tot plegat no es farà fins el 2014.

Comparant els impostos recaptats per la AEAT a Catalunya i el què retorna l'Estat a la Generalitat, en resulta la diferència o dèficit tributari, és a dir recaptació d'impostos que l'Estat no torna a Catalunya.

Les dades al mes d'agost de 2012 són les següents:

Evolució mensual 2012

 Dades en milions d'Euros

Comparació de la recaptació d'impostos amb les aportacions de l'Estat a la Generalitat. dades mensuals 2012 (milions d'Euros)

 Comparació de la recaptació d'impostos amb les aportacions de l'Estat a la Generalitat. dades mensuals acumulades 2012 (milions d'Euros)

Evolució del Dèficit tributari acumulat 2012 (milions d'Euros)

1.000 milions cada mes...

Un 40% dels impostos que es paguen a Catalunya que no tornen ...

És evident que la Generalitat té greus dificultats de tressoreria, degut sobre tot a què ha de refinançar, amb diners que proporciona l'Estat, el deute que fins ara li han deixat els bancs (crèdits) i els particulars (bons), doncs a diferència de l'Estat Espanyol, Catalunya no pot acudir ja als mercats financers a negociar deute (com si pot encara l'Estat, que haurà de refinançar més de 200.000 milions l'any vinent).

Val a dir però que els diners del Fons de Liquiditat Autonòmica, que paga l'Estat a les CCAA que ho han demanat (amb comptagotes, en el cas de Catalunya, com avui mateix es fa palés amb el cas de les Farmàcies) és un prèstec de l'Estat que aquest ha obtingut d'un crèdit que ha de demanar "Loterias del Estado", la única empresa pública sanejada, i prestar un consorci de bancs. És a dir, no són diners del pressupostos de l'Estat, sinò de deute de tercers, doncs ja s'han exhaurit els fons de l'ICO que van servir també per pagar les factures pendents del 2011d'Ajuntaments i CCAA.

Comptant des del 2009 fins avui, el dèficit tributari de Catalunya equival pràcticament a tot el deute que té actualment la Generalitat (de quasi 45.000 milions a finals d'enguany).

Que no torni el 40% del què es recapta té un nom, i no es diu precisament "solidaritat"...

Agafant les mateixes dades corresponents a Andalusia, a finals del mes d'agost s'havien recaptat 6.629 milions d'Euros, i l'Estat hi ha aportat 11.111, és a dir un excedent tributari de 4.483 milions d'euros de més del que tributa, equivalent al 67,6% de la seva recaptació tributària.

A Extremadura, per posar un altre exemple, s'han recaptat fins l'agost 544 milions, i l'Estat hi ha aportat en total 1.936 milions, és a dir, se li ha aportat 3,56 vegades la seva recaptació tributària.

Font: elaboració pròpia amb dades de:
- Informes mensuals de recaptació de la AEAT. Ministerio de Hacienda.
- Informes mensuals d'execució pressupostària de la Generalitat. Dpt. d'Economia i Coneixement.
- Estadística mensual de ejecución presupuestaria de las CCAA. Ministerio de Hacienda.


Per acabar: cóm quedarien els comptes de la Generalitat de Catalunya si tots els impostos recaptats per l'Estat s'haguessin quedat a casa nostra?

Veiem la situació real a finals del mes d'agost d'enguany:

Comparació hipotètica de l'execució pressupostària de la Generalitat de Catalunya al mes d'agost de 2012 (*)  

(*) Situació actual: ingressos, despeses i saldo real segons l'estat d'execució pressupostària de la Generalitat al mes d'agost de 2012 (partides no financeres).
Situació real: considerant que tota la recaptació real d'impostos estatals (AEAT) s'haguessin quedat a Catalunya.
Dades en milions d'euros.

Resultaria que en comptes d'haver tingut un dèficit provisional de 963 milions d'Euros (equivalent al pagament d'interessos), el saldo hagués estat positiu de prop de 6.900 milions d'Euros (i sense comptar altres impostos estatals que no s'ingressen a la AEAT de Catalunya). Això fins el mes d'agost.

Les meves previsions d'ingressos de recaptació d'impostos estatals a Catalunya per a finals d'any, tenint en compte que la campanya de renda ja s'ha acabat i comptant amb la pujada d'un 16% de la recaptació d'IVA en el darrer quadrimestre (tot comptant amb la caiguda de recaptació d'IVA d'un 14% per menors ingressos que s'acumula a l'agost), es sitúen en uns 30.951 milions d'Euros (32.068 milions reals al 2011).

Sumant-li els ingressos propis pressupostats de la Generalitat per tot el 2012 i comparant-lo amb el pressupost d'ingressos procedents de fons de l'Estat, es tindria una estimació per a finals de 2012 com es veu en, en termes comparatius estimats, en la gràfica següent:

Comparació hipotètica de l'execució pressupostària de la Generalitat de Catalunya al 2012 (*)

(*) Situació actual: ingressos, despeses i saldo segons els pressupostos revisats de la Generalitat per al 2012 (partides no financeres).
Situació real: considerant que tota la recaptació estimada d'impostos estatals (AEAT) es quedessin a Catalunya.
Dades en milions d'euros.

O sia que no és descabellat pensar que es podria acabar l'any amb una xifra positiva lleugerament superior als 9.000 milions d'Euros.

Si ara agafem les estimacions de les despeses addicionals calculades en les balances fiscals 2006-2009, les "estructures d'Estat" que ens falten s'estimaven al 2009 en uns 11.274 milions. Bé actualitzem la xifra -sense retallades- per al 2012 i la situem en uns 12.500 milions de 2012. El dèficit seria al 2012 de poc més del 1,5% del PIB català (comptant amb què aquest PIB, amb un territori propi, pujaria perquè el saldo comercial amb Espanya es comptaria dins del PIB, i no com ara.

El dèficit seria al 2012 superior al pressupostat, però estem en els pitjors temps d'ingressos fiscals d'aquesta crisi i en poc temps, esperant la recuperació de l'economia, el finançament de l'Estat català seria, amb les dades més reals a la mà, possible.

La solidaritat de Catalunya financia la meitat del pressupost d'Andalusia

Continuant amb la série d'anàlisi que estic efectuant, he comparat el que aporta i rep Catalunya a l'Estat en els pressupostos de la Generalitat, i ho he comparat amb les xifres d'Andalusia.

les dades corresponen a l'any 2010, que és l'ultim de què es disposen dades definitives de la liquidació del sistema de finançament. Els resultats es sintetitzen a continuació:

 Resum per fonts del finançament de Catalunya i Andalusia. 2010 (milions €). Liquidacions pressupostàries

Un resum de les dades anteriors de manera gràfica:
 

Cóm llegir les dades: La Hisenda espanyola va recaptar a Andalusia 10.084 M€ d'impostos, dels quals, pel sistema de finançament de les CCAA, se li van liquidar a aquesta Comunitat 10.849 M€, amb la qual cosa se li aporta d'impostos més que el que recapta. A Catalunya en canvi es recaptaren 31.169 M€ i se li distribuïren només 14.673 M€.

Ara bé, el sistema de finançament de les CCAA es complerta amb la participació de les CCAA als fons de compensació (solidaritat), dels quals Andalusia va rebre 8.496 Me i Catalunya només 3.412 M€.

Finalment, l'Estat transfereix per diversos capítols, un seguit de fons a les CCAA, en funció d'altres aspectes més "polítics" o negociats. Andalucia rebé 1.276 M€ d'aquest concepte i Catalunya 850 M€.

(1): S'han deduït,, per fer els imports homogenis, les transferències degudes a serveis i competències transferides per l'Estat a cada CCAA (Mossos, Justícis, Treball, ...

Andalusia va rebre al 2010, en total, 20.621 M€ de l'Estat, amb una recaptació d'impostos estatals de només 10.084 M€, donant un saldo negatiu de més de la meitat: 10.537 M€,

Catalunya va rebre al 2010, en total, 18.938 M€ de l'Estat, havent-se recaptat a Catalunya un total de 31.169 M€ d'impostos estatals. El saldo de Catalunya és doncs molt deficitari, i supera de molt el que rep Andalusia,

Noti's també l'important pes que tenen les subvencions de la UE per als pressupostos d'Andalusia: un 10% dels seus ingressos, i el pes relatiu i absolut dels ingressos propis de cada CCAA.

CONCLUSIÓ: Andalusia rep de la "solidaritat" de la resta de CCAA més de 10.500 M€ (any 2010), mentre que Catalunya "reparteix" a la resta de CCAA espanyoles, una solidaritat de més de 12.200 M€.

Si analitzessim les dades d'Extremadura, tot i que en termes absoluts són menors, en termes relatius són escandaloses.

Certament, a banda, l'Estat proporciona serveis i inversions per compte propi a les CCAA: Ja sabem el que rebem de les inversions de l'Estat i el què reben les nostres institucions culturals. Ja sabem de què va el PER i qui el paga,....

Per acabar cal dir que la CCAA d'Andalusia es va gastar l'any 2010 10.268 M€ en nòmines de treballadors públics, i la Generalitat de Catalunya només 7.932 M€.

Andalusia té una població de 8,6 M de persones, i Catalunya de 7,6 M. El PIB d'Andalusia és de 145,5 milers de milions d'Euros i el de Catalunya de 200,3 milers de milions d'Euros.

Fonts de les dades:

- Liquidació del sistema de finançament de les CCAA en règim comú. 2010. Ministeri d'Hisenda i AAPP.

- Liquidació dels pressupostos de les CCAA. 2010 (dades consolidades). Ministeri d'Hisenda i AAPP.

- Liquidació del sistema de finançament de les CCAA. 2010. Departament d'Economia i Coneixement. Generalitat de Catalunya.

- Distribució de la recaptació de l'AEAT per delegacions, províncies i CCAA. Ministeri d'Hisenda i AAPP. 2010 (recaptació líquida).

Nota final: com preveu el sistema de finançament de les CCAA, la liquidació dels fons transferits al 2010 (que es van fer en base a previsions), s'ha liquidat fa uns mesos. 

A Catalunya li ha correspós un escreix de 916 milions respecte el què ja se li va adelantar, i a Andalusia 290 milions. 

La liquidació del 2009 va ser un desastre, perquè les previsions eren com si la crisi no ens hagués d'enfonsar aquell any: Catalunya ha de tornar 2.478 milions dels avenços que se li van fer i Andalusia 4.637 M€. El Govern Rajoy ha ofert facilitats de 10 anys per tornar aquests imports. 

(Enteneu ara la disbauxa del govern Tripartit? va gastar uns diners que ara hem de tornar, apart els 2.837 M€ de més deute i 5.872 M€ de factures que va deixar pendents de pagar aquell any. En total, per una cosa i altra, aquell fatídic any de 2009, el govern Tripartit va generar un deute per pagar de la friolera de 11.187 M€. Al 2010 la cosa ja s'estava arrossegant, doncs va haver d'endeutar-se (net) de 6.556 M€ i va deixar de pagar a finals d'any 4.050 M€. En només aquests dos anys els del Tripartit es van carregar a les esquenes dels catalans 15.819 milions d'Euros de deute, més de 2.000 € per barba. Gairebé totes les retallades del 2011 i 2012 han anat a pagar els interessos d'aquesta motxilla de deute que ens impideix respirar i què ens deixa a l'arbitri del finançament de l'Estat).

D'on surten els diners de les CCAA: alguns exemples comparatius

Les CCAA de l'Estat espanyol (les de règim comú), es financien, resumidament, de quatre grans fonts (deixant de banda l'endeutament):

- De la participació en els impostos de l'Estat (IVA, IRPF i Impostos especials), distribuïts en base a la capacitat fiscal. És un repartiment ajustat a la realitat de cada CCAA. En direm "capacitat fiscal distribuïda".

- Dels impostos i tributs tant propis com cedits per l'Estat (que signifiquen de l'ordre del 20% dels anteriors).

- Del repartiment dels "fons de compensació" que fa l'Estat, en base a una série de paràmetres de "solidaritat". En algunes CCAA aquests fons superen la capacitat fiscal.

- Dels fons europeus que reben algunes CCAA més que altres.

Quan, en base a les dades oficials, agafem la liquidació dels pressupostos d'algunes CCAA en el darrer any disponible, 2010, ens trobem que Catalunya té els següents ingressos:

- Capacitat fiscal distribuïda: 10.066 M€.

- Impostos i tributs propis i cedits: 2.756 M€.

- Fons de compensació que aporta l'Estat: 10.852 M€

- Fons Europeus: 514 M€.

En el cas d'Extremadura, per exemple, les xifres són:

- Capacitat fiscal distribuïda: 871 M€.

- Impostos i tributs propis i cedits: 494 M€.

- Fons de compensació que aporta l'Estat: 2.276 M€

- Fons Europeus: 951 M€.

Ja us n'adoneu de les diferències substancials en els dos exemples reals que he plantejat.

Si comparem Catalunya amb algunes altres CCAA "emblemàtiques", tot ajustant els ingressos percebuts corresponents a competències transferides, per ta de fer les xifres homogènies, resulta el següent:

Estructura comparativa de les fonts d'ingressos d'algunes CCAA. 2010

Com llegim el gràfic? 

Hem igualat a la base 100 els ingressos de la capacitat fiscal distribuïda (que representa un 45% de la capacitat fiscal real de cada CCAA), Esforç fiscal propi, i comparem aquesta magnitud amb la resta de fonts d'ingressos: de l'Estat pels fons de "solidaritat" i dels fons europeus.

Els resultats són incontrovertibles.

Cal tenir en compte que l'Estat es queda un 50% de l'IRPF i de l'IVA, apart del 10% de l'Impost de Societat i d'altres impostos i taxes (com ara el de matriculació de vehicles o la taxa d'expedició del DNI) així com el 42% dels impostos especials. Equival a un 55% de la capacitat fiscal real de les CCAA (expol-li). Amb aquests ingressos es financien els pressupostos de l'Estat central i és d'on surten els diners dels repartiment del fons de "solidaritat" entre les CCAA. La resta (45%) ho transfereix a les CCAA (capacitat fiscal). 

Dit d'altre manera, Catalunya genera més dels ingressos que el sistema de finançament li transfereix en el capítol d'esforç o capacitat fiscal, i en canvi només en rep pel repartimet dels fons de "solidaritat" gairebé la meitat del que se li detreu. En canvi, Extremadura rép un 150% del què li correspondria, i Andalusia un 125%.

Dels 24.000 milions que va generar en impostos Catalunya al 2010, l'Estat li va tornar 10.000 per la participació en els impostsos de l'Estat (capacitat fiscal distribuïda), més uns altres 10.600 M€ que va assignar en els fons de "solidaritat". La resta, uns 3.400 M€ se'ls va quedar l'Estat  i els va repartir a la "solidaritat" de la resta de les CCAA.

Apart, els fons europeus aporten recursos addicinals a les CCAA "pobres", que en el cas d'Extremadura signifiquen un 21% dels seus ingressos totals (18% en el cas de Castella-La Manxa). Catalunya també rep fons europeus, però al 2010 només van significar un 2% dels seus ingressos totals. Andalusia és la més benefiada d'aquest fons, doncs aporten 2.650 M€ (en el 2010).

Més mal parades inclús que Catalunya resulten la Comunitat Valenciana i les Illes Balears.

Balances de la Seguretat Social: Catalunya i mitja Espanya en negatiu

Ja fa gairebé dos anys que la balança de la Seguretat Social (ingressos per cotitzacions a la Seguretat Social menys despesa de pensions) es negativa a Catalunya.

Segons les darreres dades publicades, corresponents a 2011, l'any passat a Catalunya el saldo va ser negatiu (es van cobrar més pensions que no pas pagar quotes a la Seguretat Social) de 1.096 milions d'Euros. L'any 2010 el saldo ja va esdevenir negatiu, tancant l'any amb -160,8 milions, mentre que el 2009 va ser el darrer any en positiu, de 971,9 milions d'Euros:

Ingressos per cotitzacions socials, despeses per pensions i saldo (balança) de la Seguretat Social. Catalunya 2005-2011. Dades en milers d'euros

El creixement imparable de les despeses per pensions, de l'ordre del 4% anual es veu desbordada per la pérdua de cotitzacions socials per l'atur, l'economia submergida i la baixada de salaris.

Al 2010 Catalunya va abandonar el grup de CCAA aportadores netes al sistema, juntament amb Castella-La Manxa, València, Múrcia, La Rioja i Navarra, quedant el grup de "donants" nets restringit a Madrid, les Illes Canàries i Balears, i Ceuta i Melilla.

El gràfic següent presenta el saldo de la Seguretat Social per CCAA, comparant l'existent al 2008 (que va marcar un récord històric) amb el de 2011, en termes de PIB de cada CCAA:

 Saldo de la balança de la Seguretat Social per CCAA, en termes de PIB. Comparatiu 2008-2011

Astúries ja rep més del 8% del PIB corresponent a la seva molt deficitària balança de la Seguretat Social (el insgressos per cotitzacions només representen el 53% de les pensions que reben), mentre que Madrid, canàries i Balears aporten al sistema més d'un 1% del seu PIB. Catalunya ha rebut al 2011 el 0,5% del seu PIB de la resta de l'Estat per la seva negativa balança de Seguretat Social.

La diferència entre el saldo existent a finals de 2008 i el de 2011 posa de manifest una pèrdua absoluta de 3.154,4 milions d'euros en el cas de Catalunya, que és la CCAA que més ha incrementat el dèficit en termes absoluts:

Diferència en el saldo de les balances de la Seguretat Social entre 2008 i 2011. Dades absolutes (milers d'euros)

L'aportació neta de Catalunya al sistema de pensions ha estat de l'ordre de l'1% del seu PIB fins al 2008, però al 2011 ha necessitat de les aportacions de l'Estat:

Aportacions netes de Catalunya al sistema de pensions, en % del PIB català. 2005-2011

En promig, entre els anys 2005 i 2011, el saldo de la balança de la Seguretat Social de Catalunya encara és però positiu, havent aportat en aquests set anys un 0,6% del seu PIB (7.771,6 milions d'Euros corrents acumulats en aquests set anys). 

Interessant observar l'evolució de la resta de CCAA, destacant Astúries que ha rebut en promig més del 7% del seu PIB en promig en els darrers anys.

Recepció/aportació neta de recursos al sistema de pensions per CCAA. Promig 2005-2011 en % del PIB regional

A Catalunya hi havia a data d'agost de 2012 els mateixos cotitzants a la Seguretat Social que hi havia a l'agost del... 2003!!. Des de l'inici de la crisi fins l'agost de 2012 Catalunya ha perdut 492.000 cotitzants a la Seguretat Social, i en el mateix interval s'han incrementat de 120.000 els pensionistes.

Catalunya és la CCAA que més aporta als ingressos de la Seguretat Social, poc més del 19% (18.445,1 milions d'euros al 2011), i també és la que rep un import absolut superior de pensions, un 18% del total (19.541,1 milions al 2011).

A la gràfica següent es comparen les ratios ingressos/despeses de la Seguretat Social per CCAA de l'any 2008 i 2011, en el què s'observa el deteriorament del sistema, que és molt més acusat en les tres CCAA que millor saldo tenen, juntament amb la Comunitat Valenciana i Múrcia, i a continuació Catalunya. Precisament les CCAA que millors saldos teníen a l'inici de la crisi són les que han perdut més taxa de cobertura en termes absoluts:

Coeficient Ingressos per cotitzacions/Despesa en pensions, per CCAA. Comparatiu 2008-2011

El sistema va entrar en déficit en el conjunt de l'Estat l'any passat, per bé que durant 2011 es va poder compensar amb les aportacions de l'Estat (per compte dels aturats i prestacions no contributives). Al 2012 s'ha pogut compensar, en part, gràcies a l'aplicació de l'excedent de les mútues de treball (per 3.400 milions) i avenços a compte de prestacions no contributives.
Per a 2013 s'haurà de ficar mà al Fons de Reserva, que té acumulats uns 68.000 milions i de quins interessos també s'ha pogut compensar la fallida del sistema. Es preveu la utilització de 3.100 milions d'quest fons.

Cal tenir molt present que la major part del Fons de Reserva (uns 45.000 milions) està invertit en Deute Públic espanyol, de quina solvència no cal parlar-ne, però que al mercat secundari cotitza per sota del seu valor nominal: si la Seguretat Social se'n desfés, tindria una pèrdua.

A més l'Estat aportarà al sistema de la Seguretat Social uns 8.400 milions d'Euros al 2012, i 15.600 al 2013, per tal d'evitar la fallida total del sistema de pensions. En concret, es farà càrrec de totes les pensions no contributives (apart de les cotitzacions a la Seguretat Social dels perceptors de l'atur).

Es preveu que en el conjunt de l'Estat la despesa en pensions pugi un 3,2% (uns 3.500 milions més) per al 2013.

Al marge de les pensions, al mes de juliol hi havia 422.000 persones que rebíen prestacions per desocupació a Catalunya, a costa dels pressupostos de l'Estat (no pas de la Seguretat Social, que només financia pensions i altres prestacions). Els ingressos per desocupació rebuts pels aturats residents a Catalunya representen un 16,6% del total estatal. Les cotitzacions a la Seguretat Social dels aturats que reben prestacions les paga directament l'Estat, dels pressupostos generals.

En época de crisi, parlar de balances fiscals positives, quan el sector públic no para d'endeutar-se per cobrir les despeses, si que és una quimera...

L'atur a l'agost: es consoliden les males dades

El mes d'agost s'ha saldat a Vilamajor amb 807 persones apuntades als registres de l'atur. Es consolida així la greu situació iniciada ja fa un any doncs el llistó passa de les 800 persones.

Evolució de l'atur a Vilamajor (Sant Pere i Sant Antoni)

En negre, evolució desestacionalitzada (mitja mòbil anual).

Per municipis, els cicles estacionals són asimétrics, de manera que tradicionalment l'atur tendeix a disminuïr a Sant Pere i a augmentar lleugerament a Sant Antoni.

Evolució comparada de l'atur als municipis de Vilamajor

 

A Sant Pere, la bona evolució que es va mantenir d'octubre de 2010 fins a l'agost de 2011 sembla definitivament trencada, i l'atur al municipi reprèn amb intensitat al llarg del present any. A Sant Antoni, la negativa evolució és més sostinguda però el dil.latat desgast fa que a l'agost, amb 469 persones en atur, es marqui un nou récord històric.

Evolució anual de l'atur a Sant Pere de Vilamajor

 

 Evolució anual de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor

 

El creixement interanual de l'atur en els dos municipis (16-17%) ve superant des de fa tot just un any al creixement que es dóna en el conjunt de Catalunya (6-7%) fet que fa pensar que la tendència más negativa es mantindrà alguns mesos més.

Evolució interanual relativa de l'atur als municipis de Vilamajor; comparació amb Catalunya

En termes desestacionalitzats, l'evolució a Sant Pere de Vilamajor és més negativa, amb una mitja anual de 54 persones més aturades a l'agost respecte un any abans, mentre que a Sant Antoni es modera en un creixement de "només" 42 persones més aturades en promig respecte un any abans. La comparació respecte el bon comportament de l'atur que s'havia mantingut a Sant Pere fins a finals de l'estiu de l'any passat fa que augmenti més en aquest municipi en termes interanuals desestacionalitzats, situació que es moderarà a la baixa en els propers mesos, probablement en sentit invers a l'evolució de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor.

Evolució absoluta del promig anual d'aturats als municipis de Vilamajor

 

L'evolució a curt termini no és gaire optimista, doncs a partir d'ara i fins a final d'any l'atur tendeix normalment a crèixer en els dos municipis. En tot cas es tancarà l'any mantenint un promig de més de 800 persones en situació d'atur.

Evolució de la població en edat escolar a Vilamajor

Evolució de la població en edat escolar a Vilamajor (Sant Pere i Sant Antoni)

Evolució de la població en edat escolar a Sant Pere de Vilamajor

 
Evolució de la població en edat escolar a Sant Antoni de Vilamajor

Dades a 31 de desembre de cada any, excepte la corresponent a juny-2012, que és a 30 de juny de 2012.

Font: Padrons oficials fins a 2011. Padrons provisionals a 30-6-2012.

Evolució de la població espanyola: compte amb l'informació dels medis

La premsa d'avui recull titulars com ara els següents:

Prop de 90.000 persones van emigrar de Catalunya el primer semestre del 2012

Catalunya, la comunidad que pierde más población en el último medio año

Catalunya perd en sis mesos més població que en tot el 2011

Aquestes informacions es donen arrel de la publicaió ahir, per part de l'Instituto nacional de Estadística (INE) de les estimacions actuals de població, que elabora cada mes i què tenen en aquest cas com a data de referència la de 1 de juliol de 2012.

Aquesta estadística es basa en un model estadístic que, en base a les millors informacions disponibles en cada data, estima els naixements, les defuncions i els fluxos migratoris de la població espanyola, desagregant per sexes, edats i CCAA.

Són això, estimacions.

La comparació amb les dades "reals procedents del padró municipal d'habitants, però, ens dona una mostra de la fibilitat d'questes estimacions. Realment l'INE fa una molt bona estimació, però va per sota del padró, en concret de l'ordre del 2% per al conjunt d'Espanya i del 3% en el cas de Catalunya. Observem aquestes diferències en visió retrospectiva:

Comparació entre les estimacions de població INE i els padrons municipals. Espanya 2002-2012

 Comparació entre les estimacions de població INE i els padrons municipals. Catalunya 2002-2012

 Diferència absoluta entre les estimacions de població INE i els padrons municipals. Espanya 2002-2012

  Diferència absoluta entre les estimacions de població INE i els padrons municipals. Catalunya 2002-2012

Les diferències de 1.000.000 de persones pel que fa a Espanya i de 250.000 persones pel que fa a Catalunya no permeten extreure conclusions més enllà que molt globals, i en cap cas les què, analitzant les estimacions del juliol 2012 amb les de períodes anteriors, fan i publiquen els diaris.

La realitat no se sabrà fins que no es publiquin els padrons, que sempre van amb més d'un any de retard, i la realitat és que l'any 2011, Catalunya va guanyar població, sobre tot població estrangera.

60.000 Euros menys

La pujada de l'IVA significarà encarir les adquisicions de béns i serveis de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor en uns 45.000 €/any.

L'anul.lació de la taxa de telefonia mòbil decretada avui pel Tribunal de Justícia de la UE farà perdre a la Hisenda Municipal uns 15.000 € d'ingressos anuals.

Dues notes positives: que l'Ajuntament deixi de pagar serveis impropis, en especial el gravós manteniment de les escoles, i la pujada de l'IBI a partir de 2014.

La població de Sant Pere de Vilamajor accelera l'estancament i a Sant Antoni es recupera

En el primer semestre de 2012, la població de Sant Pere de Vilamajor ha crescut només de 17 persones, fet que la posa al límit del creixement vegetatiu. Es porta ja gairebé un any i mig amb desacceleració de l'increment de la població.

A Sant Antoni, en canvi, superada la recessió de l'increment de població que va culminar a l'octubre de 2011, des de llavors s'ha anat accelerant, i en el primer semestre de 2012 l'increment de residents ha estat de 29 persones.

Al juny de 2012, la població total empadronada als municipis de Vilamajor ha arribat a 10.051 persones, 5.739 a Sant Antoni i 4.312 a Sant Pere.

La desestacionalització de les séries mensuals d'evolució de la població ens donen una millor perspectiva de les tendències d'evolució:

Creixement interanual mig de la població conjunta dels municipis de Vilamajor. 2007-Juny 2012

D'aquesta gràfica es pot apreciar com des de l'octubre de 2011, l'increment anual de la població conjunta està estancat al voltant de 160 persones més cada any residents als municipis de Vilamajor, nivells que freguen els mínims assolits a finals de 2009, en l'inici de la gran recessió i que un any més tard es recuperarien, per tornar a afluixar amb la segona onada de la recessió.

No obstant, l'estancament actual és el resultat d'una disminució del creixement de la població de Sant Pere, contrarrestat per un increment en proporció inversa de la població resident a Sant Antoni de Vilamajor:

Creixement interanual mig de la població als municipis de Vilamajor. 2007-juny 2012

A Sant Antoni la població creix ja a nivells previs a la crisi econòmica, mentre que la població de Sant Pere està experimentant els creixements més baixos dels darrers vint anys, al límit del creixement vegetatiu: els fluxos de població immigrada s'estan aturant dràsticament a Sant Pere, i es revifen a Sant Antoni.

La darrera gràfica il.lustra d'altra manera aquesta dispar evolució de la població. Es representa l'increment absolut de població entre juny d'un any i juny de l'any següent:

Increment absolut de la població dels municipis de Vilamajor de juny d'un any a juny de l'any següent

Així, entre juny de 2011 i juny de 2012, la població de Sant Pere de Vilamajor només ha crescut de 10 persones en termes absoluts, molt per sota del creixement vegetatiu, amb una disminució progressiva des de l'any 2010. En canvi, a Sant Antoni s'ha invertit la tendència i en els darrers 12 mesos ha crescut de 108 persones, xifres que no es veien des de l'any 2010.

És massa d'hora per aventurar què passara fins a finals d'any, però hi ha símptomes que apunten a que com menys en els propers mesos continuarà enlentint-se l'evolució de la població a Sant Pere de Vilamajor, a nivells que pocs recorden haver viscut.

Agraiexo als Ajuntaments de Sant Pere i de Sant Antoni de Vilamajor per facilitar-me les dades provisionals dels padrons municipials, sense quina col.laboració no seria possible oferir aquestes anàlisis.

Estadística de radars fixos a Espanya

Radars fixos per 1.000 km de carreteres, per CCAA

Distribució territorial dels radars fixos a les carreteres espanyoles (*)

(*) El nombre total de radars fixos a espanya és de 878. Dades en % sobre el total.